Estem als vols de començar les festes nadalenques i és un bon moment per reflexionar sobre la generositat.
En la nostra societat, fins abans de la pandèmia que va començar el 2020, durant les festes de Nadal es respirava una energia positiva i d’alegria, es guarnien les llars cadascú a partir de la seva cultura tradicional i també de les influencies mediàtiques: pessebre, arbre de Nadal etc. També es repartien regals i aquests dies la majoria dels humans ens sentiem més solidaris.
Els últims dos anys no va ser possible celebrar aquestes festes en tot el seu esplendor a causa de les restriccions sanitàries. Esperem tornar a recuperar aquesta tradició tant entranyable; tot i que les actituds generoses i solidàries que es practiquen aquests dies són una mica superficials, ja que fem regals a causa de la influencia d’un món consumista en el qual se’ns potencia la necessitat de comprar i de tenir actituds caritatives que fem més per callar la nostra consciència que per amor per la persona o entitat que s’ajuda. En aquestes dates, aquest dos fets, fer regals i ser solidaris son actes de generositat; però ho són realment de manera genuïna?
Hi ha un famós conte d’en Charles Dickens que es titula “A christmas carol”, ” que explica la historia d’un home egoista, esquerp, solitari i reprimit, només interessat en guanyar diners i gens generós, el qual la nit de Nadal està sol perquè no vol la companyia de ningú; se li apareixen tres fantasmes que representen el seu passat, el present i el futur, que el fan reflexionar sobre la seva actitud davant la vida. La novel·la finalitza quan el protagonista desperta en la seva habitació el dia de Nadal convertit en un home generós, amable i àvid de celebrar les festes Nadalenques amb la seva família. Aquest conte és una metàfora aplicable als moments actuals.
La veritable generositat , com jo la sento, surt del nostre cor, no es tracta de una actitud aïllada sinó que engloba tot el que fem en cada moment. La generositat va lligada a la felicitat que podem sentir cadascú, una felicitat que no depèn de les situacions externes sinó que surt del nostre interior.
Actualment em sento una persona feliç, però la meva felicitat no depèn de coses que venen de fora sinó que surt de dins meu. Fa trenta i un anys, quan encara no meditava em sentia en molts moments una persona trista, egoista, ansiosa i tancada en mi mateixa; no em valorava i no era generosa ja que tenia un sentiment de carència el qual feia que no podés gaudir lliure i alegrement dels diners i tenia una vida social més o menys intensa que no em satisfeia del tot.
Aquests últims trenta i un anys, en els quals medito cada dia, he evolucionat molt vers una obertura; la meditació m’ha portat a connectar amb el meu cor cada vegada més profundament, de manera que ara experimento un amor cada cop més autèntic i pur. Aquest fet m’ha conduit a que, poc a poc, he anat experimentant una transformació personal molt important.
En aquests moments, sóc una persona feliç, independentment de la situació externa que visqui al meu voltant. Ho he pogut comprovar en l’època més intensa de la pandèmia en la qual vaig seguir sent feliç i optimista, tot i que solidària amb els que patien la malaltia i les seves conseqüències al meu entorn. No he tingut por en cap moment, ja que em sento forta interiorment i també perquè a nivell alimentari i de salut em cuido, i el meu metge naturista em diu que tinc un sistema immune alt i això fa que estigui protegida físicament. Em sento una persona pròspera, no només a nivell econòmic, ja que visc d’una pensió amb la qual tinc suficient per viure de manera sòbria i gaudir de la vida, i em sento solidària davant diverses causes socials que considero que necessiten el meu suport, i mai em falten els diners sinó que ben al contrari experimento que em retornen d’una manera o un altra. Suzanne Powell, terapeuta, escriptora i gran comunicadora, que ens acaba de deixar, diu en un vídeo de YouTube titulat: Que mas da: “quan donem sense esperar res a canvi ens torna multiplicat, i aquest fet ens porta a sentir un estat de serenitat.” Tinc una vida social satisfactòria i he aconseguit estar en un estat de pau y serenitat. En aquests moments em valoro, m’estimo, crec amb mi mateixa, em sento pròspera, no solament materialment sinó també per tots els aprenentatges positius, fets i situacions que arriben a la meva vida i tot això ho projecto al meu voltant.
Dono gràcies a la vida i al Univers per proporcionar-me totes aquestes vivències que puc compartir amb les persones que em rodegen.
Imatge: Annie Spratt en Unsplash
Català 
Español