Cóm?

• Portant-les de la mà.
• Animant-les a endinsar-se en un procés que les beneficiï i ajudi a canviar la seva actitud.
• Ajudant-les a reconèixer i ser conscients dels processos d'aprenentatge pels quals estan passant i als que s'han hagut de lliurar, amb l'objectiu de que siguin més positius, entusiastes i alegres i aprenguin a viure el moment present amb plenitud.

Tot això els ajudarà a obrir el cor per oferir tot el seu amor i actitud generosa a aquells que ho necessitin.

Aquest canvi els portarà a descobrir el seu propòsit vital i a experimentar la felicitat i la pau  en les petites coses; i a que tinguin en compte que el que donen generosament se’ls retorna amb escreix.

He pogut experimentar que aquest procés condueix a sentir una profunda alegria interior i pau que connecta amb l'essència de la humanitat que és AJUDAR ELS ALTRES.

Et pots preguntar, cóm va començar tot això? Cóm he arribat fins aquí?

Sóc treballadora social i psicòloga i he desenvolupat la meva activitat en diferents administracions públiques de Barcelona, Madrid i Cleveland (Ohio) als Estats Units.

He aplicat els meus coneixements de psicologia a les feines que he fet com a treballadora social per ajudar de manera més efectiva les persones amb les quals he treballat.

A continuació detallo les meves activitats professionals més rellevants:

• Treballadora Social de la Ciudad Escolar Provincial de la Diputació de Madrid.
• Treballadora Social de l'Ajuntament de Barcelona.
• Treballadora social a Cuyahoga County a Cleveland (Ohio) EUA.
• Professor de l'Escola Universitària de Treball Social de l'ICESB de Barcelona.
• Coordinadora de serveis personals d'algunes zones dels districtes de Nou Barris i Horta Guinardó de l'Ajuntament de Barcelona.

He combinat aquesta experiència amb la meva passió per la meditació que exerceixo des de 1990 i que m'ha ajudat a calmar la meva ment, a obrir el meu cor i a relacionar-me amb les persones d'una manera més oberta, natural i amorosa. Aquestes actituds m'han portat a fer la meva feina de manera més efectiva i excel·lent.

Però el que realment va canviar la meva vida va ser una experiència vital, i és que, el 1997, vaig haver de tenir cura de la meva mare, un ésser meravellós a qui li van diagnosticar la malaltia d'Alzheimer.

Disset anys d'acompanyament, crisis personals i d’identitat em van portar a trobar-me a mi mateixa mitjançant la cura i l'amor a la meva mare. Va ser un abans i un després en la meva manera de veure la vida i acostar-me als altres.

Em vaig jubilar el 2010 i des de llavors vaig decidir cuidar la meva mare amb més intensitat, així com escriure les meves experiències i reflexions professionals i també de la seva cura, amb la intenció de compartir-les.

Cuidar-la plenament va ser una gran experiència de transformació personal i un gran regal. Els últims nou anys de la vida de la meva mare totes dues vam estar molt contentes ja que ens vam retrobar a nivell afectiu. La meva mare no sabia qui era, però sí que va reconèixer la meva energia amorosa que la va nodrir i la va omplir de satisfacció i autoestima.

Vaig ser conscient d'experimentar el valor de donar  a un ésser estimat, que es reflecteix en el següent extracte de la seva etapa final, del meu llibre Te quiero hasta el cielo:

"Cada vegada la meva mare em dóna menys raons que m'omplen d'alegria, tot i que les persones que no estaven acostumades a tractar aquest tipus de pacients no apreciaven les petites actituds de la meva mare, jo si les valorava, em feien gràcia i m’omplien de felicitat i energia les seves reaccions de nena, tan agradables, tot i que eren molt incoherents i, en canvi, ara està tot el dia amb els ulls tancats, absorta en el seu propi món, i on cada cop s’hi troba més bé.

Ara, quan arribo la segueixo omplint de petons i carícies i m’acosto a l'orella i li dic cosetes boniques i ella està impassible  amb els ulls tancats, sembla que no m'escolta i no nota el meu contacte.

Malgrat aquesta falta de reacció, no entro en el desànim i continuo com si res, tocant-la i abraçant-la perquè el meu cor em diu que he de continuar fent-ho. I que ella en algun moment això li arriba a la seva ànima, li agrada i li fa bé, i no només això, sinó que sento que com més intensa és l'abraçada i els senyals d'amor, el seu esperit els reconeix amb més intensitat.

És cert que alguns dies en que començo a dir-li coses, acaronar-la i besar-la, en algun moment la seva cara reflecteix un lleuger somriure, una mica difús, però per mi és el senyal que les meves expressions d'amor han arribat a ella i em sento molt feliç.

Sento que el meu rol vers la meva mare és cada vegada més “estar” al seu costat sense esperar res."