Algunes reflexions sobre la malaltia d’Alzheimer

El 21 d’aquest mes de setembre es celebra el Dia Mundial de la Malaltia d’Alzheimer, vull aprofitar aquesta avinentesa per fer unes reflexions sobre els sentiments i emocions que m’ha provocat el fet de tenir cura de la meva mare, malalta d’Alzheimer; els he anomenat per ordre, des dels més insatisfactoris als més esperançadors. Aquest ordre ha sorgit perquè a mesura que he anat superant les diverses etapes de la malaltia per les que va passar la mare, he anat aprenent coses que m’han servit per evolucionar com a persona i també m’han ajudat a sentir-me més en pau i contenta amb mi mateixa. Els sentiments i emocions que m’ha provocat la situació són els següents:

• Inseguretat i impotència, quan el neuròleg li diagnostica la malaltia, em sento insegura i impotent i no sé per on començar a organitzar-me davant la nova situació, per tal de saber quin tipus d’atenció necessita perquè estigui ben atesa i sigui feliç.
• Tristesa, quan de sobte me’n adono que la meva mare ja no es la que era; tinc un sentiment de pèrdua.
• No accepto, la nova situació, tot i que em vull convèncer a mi mateixa que sí l’accepto.
• M’enfado, davant algunes de les seves reaccions. Ja que tot i que sé que està malalta, davant d’una reacció seva incoherent i repetitiva, la renyo.
• Culpa, per haver-me enfadat amb ella.
• Accepto, la meva mare i la seva malaltia tal com és, després de tot el procés de patiment davant els sis sentiments anteriors que m’ha provocat la situació, finalment he començat a sentir empatia per ella, l’entenc i l’accepto de tot cor.
• Tendresa, després d’un procés de reflexió m’apropo a ella des del amor i sento molta tendresa vers ella.
• Carícies,quan l’acaricio ella m’ho torna amb un somriure i una mirada de molt amor.
• Dolçor, per les seves reaccions tan ingènues, incoherents e infantils.
• Observar,-la, he anat augmentant la meva capacitat d’observar-la, ja que fins a les hores anava sempre tan de pressa fent les coses, que no m’aturava a mirar el que ella volia o necessitava. Ara sóc capaç de parar-me i interpretar el que em diu amb el seu llenguatge corporal.
• Escoltar, he aguditzat la meva capacitat d’escoltar a partir de les seves expressions per saber el què vol que no sap expressar amb paraules.
• Paciència, he aprés a ser pacient amb ella, ja que té un altre ritme i m’he tingut que adaptar el seu.
• Seguir-li la corrent, perquè ella viu en un altre món que per ella és real. Li encanta que accepti els seus discursos incoherents, la qual cosa fa que s’ompli d’orgull i dignitat. Em prenc els seu relats plens de fantasia com a reals perquè m’encomana la seva innocència.
• Jugar, ella es comporta com una nena i quan juguem ella és molt feliç.
• Alegria, cada cop sento més alegria quan estic amb ella i la gaudeixo.
• Pau, el meu cor està en pau quan tinc cura d’ella i també quan la recordo, ara que ja no hi és

T’estimo Quimeta i et tinc present allí on estiguis.

20 de setembre de 2023