El somriure benèfic és l’expressió del ésser humà més senzilla, eficaç, autèntica, bondadosa i sincera, ja que està plena d’afecte, acceptació i interès profund per l’altra persona; és a les hores quan transmetem a l’altra persona una energia molt positiva que va més enllà de les paraules i li fa molt bé. Quan somriem, els nostres ulls juguen també un gran paper ja que ajuden a comunicar el què volem a l’altre ja que els ulls expressen el sentir de la part més profunda del nostre ser; hi ha una dita popular que diu “els ulls són el mirall de l’ànima”.
Els malalts d’Alzheimer i altres demències, a mesura que avança la malaltia, cada cop senten i es comporten més com a nens i , en general, es tornen persones innocents i pures, ja que no es guien per la ment sinó pel cor; és per aquesta raó que són capaços de percebre amb nitidesa si el somriure que una persona li ofereix és autèntic, sincer i afectuós; al igual que passa amb els nens; no se’ls pot enganyar.
Recordo quan la meva mare, malalta d’Alzheimer, estava a la residència, tenia una companya que patia la mateixa malaltia i que no volia parlar amb ningú, ni amb les seves cuidadores ni amb els seus familiars, sempre estava seria i amb el cap baix; un dia la seva mirada es va creuar amb la meva i li vaig somriure i em va sorprendre veure que immediatament em va somriure amb una expressió d’alegria i de gran obertura; en aquell moment se la veia radiant, molt contenta i feliç. Des d’aquell moment, quan em veia sortia del seu món tancat i somrèiem les dues de manera molt oberta; jo no li parlava perquè entenia que ella no volia dialogar ni amb mi, ni amb ningú, però li encantava comunicar-se amb mi mitjançant el somriure i jo estava molt contenta de poder relacionar-m’hi d’aquesta manera perquè sentia que li feia be a ella i també a mi. Vàrem aconseguir tenir un diàleg no verbal mitjançant els nostres somriures, que estava ple d’energia positiva i bones vibracions,
Charles Chaplin va dir en una ocasió: “un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep, sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un segon però el seu record, a vegades, mai s’esborra”.
En aquella època, la relació que tenia amb la meva mare, malalta d’Alzheimer, era molt afectuosa. Recordo especialment una vegada que vaig anar a visitar-la i, com feia cada dia, li vaig somriure obertament i la vaig abraçar, i ella em va dir amb un somriure d’orella a orella: “tu ets aquella que m’estima molt, veritat?” jo, emocionada li vaig respondre que “si”; ella, no em va reconèixer però li va arribar el meu amor mitjançant el meu somriure.
A vegades hi ha persones que no somriuen obertament però tenen un rostre relaxat, serè i acollidor que quan les mirem sentim molta pau i benestar, això passa perquè la mirada d’aquesta persona es troba amb la nostra des d’un somriure interior, que li surt del seu cor i està ple de benevolència i amor i d’aquesta manera podem rebre aquesta vibració tan benefactora, i si a les hores els expressem un somriure la seva cara, probablement, s’il·luminarà encara més i a les hores, molt sovint, ens somriuen obertament. Altres vegades la persona ens transmet aquesta elevada vibració explicant-nos alguna cosa, sigui un concepte intel·lectual o alguna cosa més mundana, i ens sentim atrets per aquesta persona i el que ens comunica, en aquest cas es tracta d’un somriure des de la ment el qual ha estat tamisat passant-lo pel cor.
A mi em costa molt poc somriure, als nens i als adults, perquè en general estic contenta i a vegades vaig pel carrer i sense ser-ne massa conscient el meu rostre expressa un lleuger somriure i sorprenentment algunes persones amb les que em creuo me’l tornen dibuixant un somrís obert i plaent en el seu rostre i és llavors quan els torno un somriure encara més expressiu, és molt agradable, puc sentir amb la seva expressió que aquesta comunicació mútua ens ha fet bé a ambdues.
Maya Angelou Maya Angelou va dir ““avui regala a una persona estranya un dels teus somriures, podria ser
l’únic sol que veu durant el dia”
També hi ha persones que sempre somriuen, però no comuniquen res perquè perquè el seu somrís és superficial, això passa sovint en aquest món en el qual vivim, sigui a les feines, entre els grups relacionals com grups de feina, d’amics, d’algunes famílies i centres on hi ha persones malaltes, ja que es relacionen amb l’altra persona per quedar bé i que se la reconegui, per demostrar un interès o un afecte que no és cert i que a la persona no li arriba i més aviat li incomoda. Aquest no es el tipus de somriure que vull reivindicar, ja que aquest és malaltís i no ajuda a millorar l’estat de les persones que el reben.
Vull acabar dient que un somriure sincer i radiant és un gran regal per a tothom i en especial per als malalts amb demències d’Alzheimer o altres, perquè ells al ser com nens capten amb molta nitidesa l’autenticitat i l’amor del missatge que els estem donant, la qual cosa fa que el seu cor estigui gratificat i siguin més feliços.
Bob Marley va dir:“: Deixa que el teu somriure canviï el món, però mai deixis que el món canviï el teu somriure”.
20 de març de 2003
Català 
Español