Recentment he assistit a un concert de Gòspel a l’Ateneu Barcelonès el qual he gaudit moltíssim. A mi m’agrada aquest gènere musical i estava expectant per escoltar a dos nord americans, ja que tenia molta curiositat per veure el que tenien per oferir-nos. Es tracta de dos artistes de fama reconeguda en el món de la música soul, del jazz i del Gòspel i també en el món del cinema que s’anomenen: Cyrus Chestnut, pianista i Gisele Jackson, solista.
L’estil que ens van mostrar en aquest concert era el Gòspel dels espirituals negres, es tracta d’una de les primeres expressions del Gòspel que van sorgir i va prendre forma a partir que els esclaus negres, que eren comprats a l’Àfrica i venien a Amèrica a servir els grans senyors, quan treballaven van començar a cantar possiblement per oblidar-se de la dura situació en la que vivien al ser propietat d’un senyor que els feia treballar de sol a sol en les seves plantacions i cantant decretaven una manera millor de viure.
Aquets esclaus s’evadien de la seva condició anant als oficis de les esglésies de l’època i es consolaven pregant a Déu i clamant per tal de tenir una millor vida; per la qual cosa totes les seves cançons incloïen dos temes: la llibertat i l’espiritualitat.
El concert em va agradar perquè interpretaven el seu repertori amb molta força i convicció i ens feien vibrar al públic; es podia sentir la força de l’amor que els sortia del cor i la determinació per lluitar i aconseguir tenir una vida millor de les persones no lliures que interpretaven i aquesta força en va arribar moltíssim, estava emocionada i podia sentir com el meu cor s’obria cada cop més.
Per mi el contingut d’aquest concert i la magistral interpretació dels dos artistes va ser com una metàfora de la meva vida en la que dia a dia treballo per la meva llibertat interior, per ser cada dia més autèntica amb el que dic el que penso i el que faig i també per anar evolucionant a nivell espiritual, a partir de l’assaig-error, desvinculant-la de qualsevol religió o dogma i buscant-la dintre del meu cor. A mesura que vaig aconseguint estar més i més dintre meu en silenci, mica en mica vaig descobrint els grans tresors que tinc dintre que en fan ser millor persona i així poc a poc puc compartir el meu estat amb les persones del meu entorn.
Durant el concert es va aconseguir una vibració alta entre el públic i els intèrprets y es podia sentir en l’ambient aquesta harmonia i unió entre tots. Finalment, la cantant Giselle va dir que en aquest concert hi mancava el cor, el qual es un element fonamental dels concerts de Gòspel i ens va proposar que el públic actuéssim com a cor i així ho vàrem fer, ella ens va deletrejar una cançó que la cantàvem amb ella tan bé com podíem i en algunes parts de la melodia aconseguíem aquesta unió entre la música, el cor i la solista.
Estic molt agraïda d’aquesta experiència que per a mi va estar plena de joia, amor i aprenentatges.
20 d’agost de 2025
Català 
Español