Quan un familiar pateix la malaltia d’Alzheimer, sol passar que una persona de la família, o més d’una, s’ocupa directament d’ella, en aquest cas es tracta de Lola la qual s’ha convertit en la cuidadora principal.
Lola té cura de la seva mare amb molt de gust, gaudeix de bons moments amb ella i dona el millor de si mateixa de manera generosa sense que sigui un gran esforç, sinó tot el contrari, ja que la relació entre elles flueix de manera positiva amb amor, alegria i lleugeresa. Per tal d’arribar a aquest punt va tenir que passar per un procés de treball personal que la va transformar.
En qualsevol situació que estigui passant un familiar cuidador, per dura que sigui, el que l’ajuda o li impedeix superar-la és la seva actitud, que pot ser de dues maneres:
- Positiva, que la ayudará a sentirse más fuerte, ligero, con más energía y con la convicción que conseguirá dar lo mejor de él mismo para afrontar las dificultades que vayan surgiendo, sin miedo y con el corazón abierto lo cual la permitirá fluir sin que le signifique un gran esfuerzo, sea lo que sea lo que vaya sucediendo.
- Negativa, es cuando la persona cuidadora está encerrada en sí misma y siente que todo lo que le pasa al enfermo es una desgracia, considera que cuidarle es una carga que le requiere un gran esfuerzo por lo que se siente desdichada y temerosa. Esta actitud la llevará a que cada vez le surjan más problemas y la relación amorosa con la persona enferma será inestable, difícil o nula.
Els familiars d’aquests malalts no sempre estan en condicions de tenir una actitud positiva i es comprensible ja que, d’entrada, no és una tasca fàcil, però l’actitud que s’adopti és fonamental perquè ambdós, cuidador i malalt, gaudeixen la situació i això els gratifiqui.
En el meu llibre Catorce comentarios sobre la enfermedad de Alzheimer, una guía de cuidador a cuidador, en un dels capítols titulat “El estado del cuidador es clave”, parlo d’alguns aspectes a treballar en algunes ocasions per part de la persona cuidadora i una d’elles és que a vegades, al familiar que cuida el malalt li costa tenir una actitud generosa i amorosa amb la persona malalta a causa de vivències passades les quals li impedeixen entregar-se a la tasca amb l’obertura de cor que es requereix per tal que la seva dedicació sigui realment benèfica i reparadora per a la persona malalta i gratificant i enriquidora per a la que la cuida perquè pugui obrir el seu cor i tenir-ne cura amb total entrega i afecte.
A Lola, al principi, li va costar cuidar la seva mare amb amor i dedicació però va tenir el coratge d’afrontar les situacions complicades que va viure amb ella i como se l’estimava molt, a partir d’un treball personal, va ser capaç de perdonar-se i perdonar la seva mare i quan ho va aconseguir va prendre l’opció personal d’ocupar-se de la seva mare amb molt de gust i afecte i no com una obligació.
Per tot això, és important fer-se conscient de quines situacions han provocat un bloqueig en el cuidador que no li permet perdonar, intentar resoldre-les i un cop superades apropar-se de manera oberta i totalment amorosa a la persona malalta.
Si la cuidadora és capaç de perdonar de veritat, primer a sí mateixa i desprès a la persona malalta, tindrà el terreny abonat per ocupar-se del seu familiar i gaudir del procés, perquè serà capaç d’obrir el seu cor generosament i oferir-li el millor de sí mateixa, i ! oh miracle! la persona cuidadora es sentirà més contenta, gaudint de la relació i la malalta també, ja que començarà a reaccionar a partir de l’amor que rep i es mostrarà molt més amorosa i positiva, la qual cosa és molt gratificant per a la cuidadora. En aquest moment comença una relació de amor genuí que és curativa, regeneradora i molt benèfica per ambdues.
Això es el que li va passar a la Lola, mica en mica, es va anar unint més a la seva mare de cor a cor i ambdues, mare i filla, eren més felices i plenes d’amor i pau.
La famosa escriptora Louise Hay, autora de molts llibres d’autoajuda (publicat en línia 20012022) diu:
“El perdó de nosaltres mateixos i dels altres ens allibera del passat”
“Per poder perdonar, es bo que la persona curi les seves ferides emocionals i per fer-ho ha de mirar-les cara a cara i resoldre-les sense buscar culpables.
Quan acceptem la situació crítica que estem passant i perdonem es produeix una transformació molt positiva que ens ajuda a créixer com a persones; ja que quan ens costa perdonar es degut al nostre ego”
Us encoratjo a que gaudiu amb el vostre familiar malalt, com ho fa Lola. Jo també vaig fruir molt quan vaig tenir cura de la meva mare, tal com explico en el meu llibre Te quiero hasta el cielo. Per mi, ocupar-me de la meva mare va ser un regal i una oportunitat de guarir la nostra relació i superar els petits esculls relacionals que vam viure, d’aquesta manera vàrem aconseguir convertir la nostra relació en una satisfacció; va ser a les hores quan vàrem ser capaces de compartir el nostre amor mutu a partir del joc, el riure, l’alegria, la paciència, el tenir-ne cura i la dolçor.
Català 
Español