La primavera és l’època en la qual tot desperta a la natura: la vegetació, els arbres i les flors, tots ells han aturat el seu creixement durant l’hivern, i amb l’arribada del temps primaveral es comencen a despertar.
Els éssers humans en aquesta època també s'omplen d'una energia més vivaç. L’ésser humà, també desperta a la nova energia primaveral i les persones malaltes d’Alzheimer i altres demències, senten aquesta explosió d’energia de la natura durant la primavera que els dona més vida i que fa que gaudeixin molt més de tot el que passa al seu entorn i també s’ho passen molt bé contemplant les plantes i les flors. Ho vaig poder comprovar quan la meva mare ja estava en un estat avançat de la seva malaltia; durant l’hivern dormia molt i gairebé no parlava i quan les cuidadores de la residència m’explicaven que estava endormiscada tot el dia, jo els deia: “no parla i dorm perquè està hivernant, quan arribi la primavera es despertarà” i així passava, quan arribava la primavera ja no dormia tant i parlava força, encara que en les etapes avançades de la malaltia no es podia entendre el que deia.
Les onades del mar a la primavera comencen a ser més suaus i encara que no fa prou calor per banyar-se si que és molt agradable i aporta tranquil·litat seure a la sorra i gaudir de la imatge blava de les seves aigües; inclús és molt agradable passejar per la sorra prop de l’aigua. La meva mare també li agradava molt el mar, un dia a Barcelona la vaig portar a la platja i durant el trajecte amb cotxe estava molt inquieta, no parava i estava de mal humor, quan vàrem arribar i va veure el mar va dir “gràcies a Déu, això es el que necessitava” i immediatament es va relaxar; des de llavors, quan érem a Barcelona sempre que podia la portava a la platja, vaig carregar dues cadires plegables al cotxe, i quan arribàvem a la platja caminaven fins la vora del mar on seiem còmodament mentre les onades ens anaven mullant els peus; la meva mare ho gaudia moltíssim i es quedava quieta sense parlar contemplant el mar tota l’estona.
L’arbre de la imatge, és un Lledoner, es un arbre centenari que m’encanta perquè transmet molta pau, i està ubicat al meu poble, la Seu d’Urgell, on en els seus entorns hi ha una natura exuberant de la qual gaudeixo molt. A la mare. sempre li havia agradat estar en contacte amb la natura. Quan vivia a la Seu li agradava anar a buscar rovellons i altres bolets, a collir la planta de dent de lleó, amb la qual ,quan és molt tendra, feia una amanida molt típica d’aquesta regió, a buscar cargols etc. Ella s’ho passava molt bé fent totes aquestes activitats a la natura; quan va començar a tenir els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer ja no les podia fer, ni les recordava, però li encantava que la portéssim prop de la natura perquè la relaxava molt. Quan hi anava amb ella durant les vacances meves o hi anaven els meus germans, ens passàvem una part important del dia passejant, especialment prop de la natura, perquè en aquella època estava sempre molt nerviosa i no podia estar quieta a casa.
A la residència on estava la mare ella podia estar en contacte amb la natura ja que tenien un terrassa amb arbustos i plantes a la planta baixa , jo la portava a veure les flors i a ella li encantava mirar-les i somreia molt i quan ella ja no parlava, li explicava coses sobre les plantes i flors i ella estava molt contenta. També pujàvem a la terrassa sobre la residència des d’on es veia molt a prop les muntanyes del Carmel i de Collserola i a ella li encantava contemplar el paisatge, es quedava sempre una bona estona mirant-les. Eren moments molt bonics perquè les dues gaudíem d’aquelles vistes tant esplèndides.
Com a conclusió vull dir que aquests malalts els agrada gaudir de la natura ja què els aporta vida i dinamisme i això beneficia la seva salut física i emocional; la primavera és una de les èpoques de l’any millors per gaudir-ne perquè no fa gaire calor i la natura llueix amb tot el seu esplendor.
20 de mayo 2023
Català 
Español