La mirada d’una persona ens diu moltes coses d’ella.
Ahir vaig anar d’excursió i la que portava la sortida ens va oferir a tots un gran somriure i un petó i vaig sentir que era un gest molt sincer ja que vaig llegir als seus ulls alegres i lluents que em donava la benvinguda amb alegria i afecte. Aquest acte benèvol em va satisfer molt i va fer que em sentís acollida i cuidada per aquesta persona durant tota la sortida.
Hi ha persones que fan el mateix gest però puc sentir que es tracta d’una actitud no sincera que queda reflectida als seus ulls, per la qual cosa el que rebo és fredor i que la persona només ho fa per educació i per quedar bé.
Vaig poder sentir la mirada perduda de la meva amiga, malalta d’Alzheimer, que va morir el mes de gener de l’any 2024, al principi quan arribava a la residència com que no em coneixia, la seva mirada no expressava res i a mesura que estava amb ella i l’estimulava, li parlava amb molt d’afecte i l’acaronava, el seu rostre s’il·luminava i els seus ulls lluïen plens d’amor i agraïment; la seva reacció m’omplia de joia i amor per a ella.
Quan treballava moltes vegades havia sentit l’esguard d’un company, que sentia que no era sincer amb mi, ple de falsedat i pot ser també d’una enveja soterrada, la qual cosa feia que no em sentís massa còmoda al seu costat.
A la meva escala, a vegades em trobo amb uns pares i el seu nadó i quan li dic alguna cosa al nen amb un somriure afectuós, el nen em somriu molt content amb una mirada neta i transparent que m’encanta perquè està plena d’alegria, innocència i entusiasme. L’esguard net, transparent i innocent d’un nen és l’exemple perfecte que els adults hauríem d’aconseguir tenir per tal de mostrar amb la nostra mirada el que pensem, fem i sentim en total coherència i així cada cop podem ser més autèntics.
Hi ha persones que quan s’enfaden amb algú miren de manera iracunda a la persona; això està bé si la seva mirada expressa el seu sentiment sempre i quan després sigui capaç de parlar amb la persona i en pugui aprendre alguna cosa i d’aquesta manera es pugui treure de sobre aquest sentiment negatiu sense rancúnia, en aquest cas la persona també ha actuat amb coherència i ha aconseguit resoldre les diferències que tenia amb l’altre; però si amb aquesta rancúnia llança la seva agressivitat a l’altre amb la seva mirada, aquest gest resulta molt negatiu per l’agressor i pel qui la rep.
També hi ha persones que no poden aguantar mirar fixament a una persona i de seguida baixen la mirada, a mi m’ha passat alguna vegada fent un exercici de connexió visual en una coral de Gòspel per tal d’escalfar-nos abans de començar l’assaig; jo era capaç de fixar la meva mirada en l’altra persona i l’altra no podia i tancava els ulls. No sé ben bé com interpretar aquesta actitud, però es pot tractar d’una actitud d’inseguretat, de por etc. però el que si és cert que la persona que li passa això hauria d’esbrinar el per què li passa i treballar-ho per tal de superar aquesta actitud que la bloqueja.
Hi ha mirades de tristesa d’una persona que ha perdut un ésser estimat i no pot dissimular el seu dolor perquè els seus ulls parlen per si sols .També hi ha moltes altres emocions que s’expressen amb els ulls com: entusiasme, decepció etc.
L’altre dia estava escoltant a un comunicador que parlava d’un mestre espiritual molt elevat i deia que aquest ser quan mirava els ulls d’una persona podia veure totes les seves altres vides.
Com a conclusió vull dir que com diu una dita popular:la mirada es el espejo del alma”. La mirada ens diu moltes coses que s’ho val observar amb una actitud tranquil·la i silenciosa.
20 de febrer de 2025
Català 
Español