Quan parlo de l’alegria no em refereixo només a aquests moments de la vida que visc algun fet molt plaent que em dona una satisfacció momentània, con pot ser: guanyar la loteria, passar una prova esportiva complicada, reconeixement a la feina etc. Tot això està molt bé i quan passo per alguna circumstància d’aquests tipus que he anomenat o altres similars s’ho val gaudir del moment.
Però quan parlo d’alegria em refereixo a un altre tipus de joia que no depèn de les circumstàncies externes sinó que surt del meu interior i que no està vinculada al que m’està passant en aquell moment, o sigui que el que succeeix a fora, sigui bo o dolent, ja no resulta tan important per a mi, tot i que ho podem viure i gaudir, Es tracta d’un estat d’ànim que vaig adquirint a mesura que em vaig treballant interiorment.
Aquesta està sent la meva experiència. Fa uns anys era una persona que vivia les emocions bones o dolentes molt intensament, podia estar molt contenta per una situació molt bona que m’estava succeint i també podia estar molt trista i deprimida per un fet que m’estava afectant i que em feia sentir deprimida i trista; també podia defensar una creença amb contundència i els que no ho creien eren persones amb les que no em sentia còmoda.
Totes aquestes polaritats de sentiments pels que transitava, poc a poc i a partir del meu treball personal i també amb les meves pràctiques espirituals entre les quals destaca la meditació, mica en mica i gairebé sense adonar-me’n he anat canviant i ara sento que estic entrant en un estat de pau interna que em resulta molt plaent perquè estic adquirint lentament una equanimitat que fa que la vida ja no sigui tan de color blanc o negre i això em fa sentir mot més tranquil·la i puc gaudir, cada vegada més d’una alegria que em surt de dintre i que no depèn de les diferents situacions per les quals vaig transitant.
Ara sovint sento alegria interior, la qual els que m’envolten la perceben i a vegades em diuen: “tu sempre estàs contenta”, i quan ho escolto em sorprenc a mi mateixa perquè jo no en soc conscient que estic comunicant aquest sentiment als altres.
Com a conclusió vull dir que, com deia abans, les persones del nostre entorn perceben el nostre estat d’ànim intern i això els ajuda a millorar el seu i entre ells hi ha els malalts d’Alzheimer i altres demències i també els malats de qualsevol altra mena o les persones en general els quals els podem ajudar a elevar la seva vibració i a fer que es sentint millor només estant amb ells i comunicant-nos de manera neta i autèntica.
20 de novembre de 2024
Català 
Español