Quan el nostre familiar li diagnostiquen la malaltia d’Alzheimer o alguna altra demència, és un moment difícil delicat en el qual ens podem ensorrar, però un cop hem tingut el primer impacte, l’haurem d’encaixar i afrontar-lo de la millor manera possible. Una bona manera de fer-ho es relaxar-nos i fluir davant la patacada que acabem de rebre ja que és la millor manera de no prendre mal.
Fa molts anys, la que a les hores va ser la meva mestra de meditació ens va explicar un somni que va tenir, en el qual descrivia molt bé l’essència del fluir. Ella estava en una platja juntament amb uns lleons i tots varen entrar mar endins per nedar una estona, de sobte va augmentar la força de l’aigua i es va desplegar una turmenta i el mar es va enfurisma;, les onades van començar a ser cada cop més grans i més potents. Sense esperar-ho, va venir una onada de grans dimensions que els va cobrir a tots; els lleons lluitaven desesperadament contra la corrent per tal de sortir-ne i van quedar esgotats, sense forces i sense aconseguir-ho. En canvi, la meva mestra, que veia que no podia fer res a causa de la força descomunal de l’onada, es va quedar quieta deixant-se portar per la corrent; estava tranquil·la i l’onada amb el seu anar i venir, quan la turmenta es va aplacar, la va portar fins la platja sana i estalvi i allí va quedar estirada a la sorra durant una bona estona, amb molta pau, contemplant el que havia passat i refent-se de l’ensurt; els lleons també van ser retornats a la platja però tots ells estaven mal ferits i esgotats.
La lliçó d’aquesta experiència va ser que ella davant la potència i immensitat de l’onada es va deixar fluir, no va esmerçar energies en lluitar contra la corrent tan forta perquè veia que no la podia superar i es va alinear amb la seva força, d’aquesta manera la va aprofitar al seu favor i va poder sortir-ne sense patir cap lesió; en canvi, els lleons que van voler lluitar amb totes les seves forces contra l’onada van acabar esgotats i van patir problemes físics sense aconseguir sortir-se’n.
Aquest és l’aprenentatge sobre el fet de fluir davant les situacions que se’ns presenten a la vida i en especial davant la situació d’encarar el fet d’actuar a l’hora d’ocupar-se d’un nou vingut malalt d’Alzheimer a la família. Es important prendre-s’ho amb calma, respirar a fons, tranquil·litzar-se i fluir; això es el que jo vaig fer, i des d’aquest estat de calma vaig ser proactiva i em van sorgir les millors idees i oportunitats per tirar endavant, sense perdre el control i passant, això si, per situacions d’assaig error al moment de prendre algunes decisions, però sense fer cap drama, ni sentir-me desgraciada, ja que totes aquestes emocions una mica dramàtiques el que feien era engrandir el problema y no ajudaven a trobar les solucions adients. El que vaig fer va ser sintonitzar-me amb el que la meva mare necessitava en cada moment però sense perdre el control de la situació i acabar destrossada física i anímicament i també no vaig gastar energia inútilment queixant-me i escoltant les prediccions dramàtiques de persones del voltant que segons elles i “amb ànim d’ajudar-me”, m’explicaven situacions força terribles amb les quals no m’hi vaig trobar mai.
El que va passar va ser que, poc a poc, vaig anar trobant el camí que em portava a encarar la situació amb fortalesa, determinació i tranquil·litat, per la qual cosa no em vaig desgastar.
Un cop vaig descobrir el camí a seguir, tant la mare com jo ens vàrem sentir molt bé perquè vàrem descobrir la manera d’expressar-nos el nostre amor mutu, la qual cosa va ser satisfactori i sanador per ambdues.
20 de maig de 2024.
Català 
Español