Hi ha una llei a l’Univers que és la llei del donar i rebre, la qual cosa vol dir que una persona té que tenir equilibrat el fet de donar i el de rebre. No és bo que un ésser humà sempre doni i no rebi res i tampoc es bo que sempre rebi i no retorni res.
Això no vol dir que cada cop que algú dona quelcom esperi un retorn perquè generalment la persona ho dona sense esperar res a canvi i això és molt lloable i demostra que és generosa. Tampoc es bo que algú sempre esperi rebre i no doni res en retorn; en ambdós casos tant la persona que sempre dona, com la que sempre rep estan en desequilibri en aquest aspecte, a la primera li falta aprendre a rebre i a la segona li manca aprendre a donar i a ser agraïda. Quan parlo del donar i el rebre no em refereixo a aspectes materials només, també es pot tractar d’actituds com un somriure, una expressió amorosa , ajudar a algú etc.
La meva experiència durant la vida és que he anant evolucionant en aquest aspecte. Quan era jove era una persona tancada, em sentia plena de carències, em semblava que havia d’estalviar molt perquè no em faltessin els diners, tot i que des de que vaig començar a treballar tenia un sou digne que poc a poc va anar augmentant i tot i així em sentia que em faltaven els diners i que no podia gastar gaire ni fer donacions a organitzacions humanitàries etc.
També em costava molt rebre amb alegria l’ajuda i els regals dels altres i quan em donaven o m’ajudaven em sentia incòmoda i tenia que retornar alguna cosa ràpidament però no ho feia des del cor, sinó que per a mi era com una obligació retornar-ho ja que si no ho feia em sentia incòmoda. No era capaç de donar lliurament per amor i/o agraïment i també rebre lliurament i amb alegria. Ara mirant enrere sento que era una persona tancada a donar i rebre i plena de carències.
Gràcies al meu camí espiritual mica en mica em vaig anar obrint i sentint-me bé amb mi mateixa i agraïda per moltes coses; va ser a les hores que vaig començar a donar de manera generosa a organitzacions que ho necessiten i això em va fer sentir molt bé, era com si el meu cor s’obrís a donar de manera espontània.
Des d’aleshores, mica en mica, m’he anat sentint més generosa i això m’ha ajudat a obrir el cor i ara sento que no soc una persona que em manquen recursos, sinó que em sento una persona abundant i pròspera, i això que la meva situació econòmica no ha canviat; fins fa uns anys depenia d’un sou digne i ara rebo la paga de la jubilació que també es digna i us he de dir que no m’he privat mai de res del que m’agrada fer o necessito i he donat generosament quan ho he cregut oportú i mai m’ha faltat res. També estic aprenent a rebre de manera natural i plena d’un agraïment sincer.
El mateix m’ha passat amb el tracte amb la gent propera, com va ser amb les persones de l’equip que dirigia quan treballava, ja que quan vaig obrir-me a escoltar de manera oberta les seves propostes i idees tot va canviar i vàrem gaudir de bons èxits professionals: jo els vaig donar calidesa, escolta, suport, i comprensió i vaig estar oberta a incorporar al projecte les seves idees quan tot l’equip ho consensuava i m’ho van retornar donant el millor de si mateixes amb entusiasme; per la qual cosa els projectes van resultar molt exitosos i vàrem ajudar a molta gent i l’equip es van sentir protagonista i estimulat.
Més endavant, el tenir cura de la meva mare malalta d’Alzheimer durant disset anys, va ser un repte importantíssim del qual em sento satisfeta de com ho vaig resoldre perquè vaig tenir en compte les necessitats materials i afectives de la mare i li vaig proporcionar el que ella necessitava. D’aquesta manera vaig aconseguir que el tenir-ne cura va resultar molt plaent, tot i que vaig passar per moments molt reptadors, sobretot al principi. Ara mirant enrere sento que l’experiència va ser molt positiva per a la meva mare, la qual a la seva manera em retornava afectuosament el que jo li donava. Això va fer que els últims catorze anys de la seva vida ambdues vàrem ser molt felices, per la qual cosa totes dues en vàrem sortir beneficiades perquè donàvem i rebíem contínuament formant un cercle ple de calidesa i harmonia.
Com a conclusió vull dir que és molt important respectar la llei de l’Univers del donar i del rebre, quan ho fem, de manera gairebé màgica en sortim beneficiats; ara em sento una persona abundant, materialment, personalment i espiritualment i estic molt agraïda a la vida perquè sento que estic protegida i cuidada.
Desembre 2024.
Català 
Español