Els malats d’Alzheimer no els agraden les aglomeracions de gent perquè els aclaparen una mica; gaudeixen més les relacions personals només amb una o poques persones ja que quan estan amb molta gent el seu cap no li és possible controlar la situació a causa del seu deteriorament cerebral.
Quan la mare encara parlava i caminava bé, tot i que no era conscient del què passava al seu voltant, vàrem voler celebrar el seu vuitanta aniversari a un restaurant prop de la Seu d’Urgell, on havíem viscut tota la família fins que vaig tenir setze anys i vàrem convidar a la família extensa; va ser una festa molt agradable pels familiars però no per a ella perquè no era conscient del què estava passant, cada moment ens preguntava perquè estàvem allí, jo i els meus germans, amb molta paciència, li explicàvem i ella immediatament ho tornava a preguntar, el seu rostre expressava desorientació i molta incomoditat, per la qual cosa ella no va gaudir de la festa perquè era incapaç de fer-se càrrec que celebràvem el seu aniversari.
Un altra vegada, el meu cosí va convidar a tota la família a casa seva per celebrar la inauguració de la seva nova casa; tota la família estàvem molt contents, però ella es va posar molt nerviosa i quan la festa començava em va dir que volia marxar, a les hores ella i jo vàrem deixar la festa i quan va veure que estàvem soles, es va posar molt contenta i vàrem estar una estona passejant per la ciutat abans de tornar a casa.
Un any després, el dia de reis, el 5 de gener que es celebra molt a Catalunya i a tot l’estat espanyol, vaig convidar tota la família a dinar a casa meva, en aquell moment la mare ja vivia a la residència que estava prop de casa, la vaig anar a buscar i quan va veure que hi havia onze persones parlant i rient al menjador es va posar molt nerviosa, estava molt incòmoda i no hi va voler entrar i em va dir que volia marxar. A les hores, ella i jo ens vàrem tancar a la cuina, li vaig donar el dinar i a continuació la vaig tornar a portar a la residència; una vegada més quan va veure que estàvem ella i jo soles es va tranquil·litzar i va somriure. Des de llavors mai més la vàrem portar a les festes familiars, ja que ella estava més tranquil·la a la residència.
El dia de Nadal o algun altra celebració important anava a veure-la al matí i a la una, que era l’hora de dinar, em quedava i li donava el menjar tranquil·lament, a l’acabar la portava a seure a una butaca perquè fes la migdiada i m’acomiadava d’ella i ella estava la mar de contenta descansant una mica. A les hores jo me’n anava a dinar amb la meva família. D’aquesta manera tot anava bé.
A les festes de la residència, aniversaris o festes del cicle festiu la mare no s’adonava que hi havia molta gent perquè jo o els meus germans ens situàvem a un espai tranquil i estàvem amb ella distraient-la i donant-li el menjar gormand de les festes que a ella li encantava.
Com a conclusió vull dir, que aquests malalts estan molt bé quan es troben en un ambient tranquil, amb una o poques persones, llavors estan contents i segurs, perquè quan hi ha molt bullici es senten amenaçats i entren en un estat d’estrès.
20 de desembre de 2023
Català 
Español