La Carolina, malalta d’Alzheimer, s’ha enamorat

Fa poc, una amiga em va explicar la història d’una família amiga seva formada pel matrimoni i dos fills. El marit és advocat i molt aficionat a la música; sempre s’ha dedicat plenament a la seva feina i a les seva gran passió: la música.

La seva dona, la Carolina, no ha treballat mai i sempre s’ha ocupat de la casa i de la família. El marit és una persona tancada i que no ha afavorit gaire la bona harmonia familiar i la relació amb la seva dona, per la qual cosa la Carolina s’ha sentit frustrada.

El seu marit ara està jubilat i des de fa vuit anys la seva dona pateix la malaltia d’Alzheimer. En aquesta situació ha delegat el tenir cura de la seva dona a una cuidadora geriàtrica professional i la relació amb la seva dona ha estat gairebé nul·la; en canvi, els seus fills han visitat la seva mare sovint i han mantingut un bon vincle amb ella.

Fa uns dos anys la Carolina va començar a tenir un comportament agressiu i amb un bastó que portava per caminar trencava tot el que podia dins la casa. Com que no la podien controlar, el seu marit i els seus fills varen decidir ingressar-la a una residència, on ella s’hi va adaptar; estava molt contenta quan la visitaven els seus fills però es tornava agressiva quan la visitava el seu marit, el qual no podia estar gaire estona amb ella perquè li resultava insuportable aguantar les agressions de la seva dona.

Un dia la Carolina va deixar de menjar, només s’alimentava de líquids proteics que, de moment, la mantenien i el metge de la residència va dir a la família que li quedava poc temps de vida.

Mentrestant la Carolina es fa fixar en un company de la residència que s’apropava a ella amb molt d’afecte. Ella en va ser conscient i va començar a somriure-li cada cop més i es van convertir en parella inseparable, passejaven tot el dia per la residència agafats de la ma i somrient, i la Carolina se la veia cada cop amb més energia, més lleugera i amb un somriure d’orella a orella.

Aquesta història em va resultar entranyable i digna d’analitzar-la; ho vaig fer i vaig arribar a les següents hipotètiques conclusions:

• La Carolina ha tingut una vida matrimonial poc satisfactòria ja que la relació afectiva amb el seu marit no era bona.
• Ho va poder compensar tenint cura dels seus fills, amb els que va avocar tot el seu afecte, el qual ells li van retornar amb escreix.
• Tot i així, sembla que el sentiment de frustració d’aquesta dona li ha anat sortint de manera agressiva, ja que els malalts d’Alzheimer no tenen filtres i expressen el que senten de manera directa.
• Per a la Carolina ha estat un alleugeriment entrar a la residència perquè així s’ha separat del seu marit.
• ot i estar a la residència no té gaires ganes de viure, és per això que ha deixat de menjar.
• Quan ha començat a relacionar-se amb el seu nou company, ha recuperat el somriure i les ganes de viure perquè ha trobat una persona que l’estima i aquest amor es mutu.

Reflexions sobre aquest cas

Com diuen els experts, lels malalts d’Alzheimer no perden mai la memòria de l’amor, i això es el que li ha passat a la Carolina amb la nova relació que té ara amb el seu amic de la residència, amb el que ha experimentat una relació amorosa mútua; i al mateix temps, no es gaire conscient de la resta de coses que passen al seu voltant.

Es tracta d’un vincle entranyable i tendre amb el seu nou company. Aquest sentiment l’ha revifat i ha fet que torni a ser feliç i es senti novament dona. Que bonic que en els últims temps de la seva vida pugui tenir aquesta relació tan dolça que li omple el cor. D’aquesta manera quan li toqui marxar, més aviat o més tard, la seva ànima estarà molt més preparada per deixar aquest món, plena d’una energia amorosa que farà que el seu traspàs sigui molt lleuger, en pau i gratificant.

Un cop més es demostra que l’amor es el sentiment més poderós que pot capgirar l’estat anímic d’un ser viu.

T’estimo Carolina, estic molt contenta que finalment hagis pogut viure aquest sentiment tan pur i lluminós que t’omple totes les cèl·lules del teu cos.

20 de setembre de 2022

Foto de Esther Ann a Unsplash