L’any 2003 vaig iniciar el camí de Sant Jaume des de Roncesvalles a Santiago de Compostela, com que a les hores treballava el vaig fer en tres etapes de dotze dies, la primera el mes de setembre i les dues últimes a partir del solstici d’estiu; triava aquests períodes perquè no hi havia tanta gent com en altres èpoques de l’any.
Per a mi va ser una gran experiència transitar per aquest camí ancestral ple d’energia benèfica on em semblava que els camins, les pedres, les flors i la natura en general em parlaven mentre passava pel seu costat. Recordo que quan començava l’estiu encara hi havia moltes flors de diversos colors al voltant del camí, era feliç gaudint del paisatge i de tots els seus elements que anava trobant als quals els parlava, honrava i respectava i em sentia molt bé fent-ho.
Vaig decidir fer el camí sola perquè d’aquesta manera podia estar amb mi mateixa, observar amb més consciència la natura i fer sovint una meditació activa mentre caminava. De tan en tan em parava per menjar alguna cosa o per entrar a alguna petita capella, de les tantes que es troben durant el camí, que acostumen a estar obertes i son espais on l’energia és molt potent i s’hi respira molta pau.
Acostumava a caminar més o menys uns vint kilòmetres al dia i quan estava cansada em parava al primer alberg que trobava. Els albergs, els quals es poden trobar durant tot el trajecte, estan preparats perquè els pelegrins puguem passar la nit, rentar-nos la roba, dutxar-nos, tenir cura del cos, especialment dels peus que estan cansats de tan caminar dia darrera dia i si volem cuinar-nos el nostre propi menjar també ho podem fer. Allí em trobava amb els companys del camí amb els que acostumava a intercanviar experiències. Vaig conèixer a persones molt interessants amb les que sentia una certa complicitat perquè els nostres interessos eren similars i ens semblava que ens coneixíem de tota la vida; sempre volíem tornar-nos a trobar en el proper alberg, circumstància que a vegades succeïa i altres no. Si durant el camí em passava alguna cosa, com un cop que en sortia sang del nas i jo no me’n havia adonat que anava deixant un regalim de sang pel camí, quan uns companys se’n van adonar em van atendre i fins que no van estar segurs que estava bé, no em van deixar. Vaig tenir moltes experiències molt enriquidores, n’explicaré tres de elles:
Una va ser al baixar de Roncesvalles en vaig parar a dinar a un restaurant en un poble de Navarra i quan vaig anar a pagar un home se’m va acostar per parlar-me perquè va veure que era una pelegrina i la gent que viu prop del camí els agrada molt tenir contacte amb nosaltres i parlar del camí i de les nostres vivències; va estar encantat de parlar amb mi i em va convidar a dinar a casa seva amb la seva família perquè eren les festes del poble i feien un dinar especial, no vaig acceptar perquè acabava de dinar però em va insistir tant que finalment vaig claudicar. En va encantar conèixer aquella família tan oberta i acollidora, sempre més els he recordat i els porto dins el meu cor.
Una altra experiència va ser quan caminava per la meseta castellana, enmig d’uns camps de blat de color groc que, quan bufava el vent, es movia d’una manera que s’assemblava a les onades del mar. Va ser llavors quan em va venir amb molta força el pensament que havia d’escriure un llibre explicant la meva experiència de cuidar la meva mare, malalta d’Alzheimer, perquè ajudaria molta gent; i així va ser, vaig escriure el llibre titulat Te quiero hasta el cielo, que fins ara està ajudant molta gent.
Y la tercera va ser quan en un altre tram del camí em va venir un altre pensament que deia que quan la meva mare marxés d’aquest mon tenia que organitzar una festa on tenia que convidar a la família extensa per tal d’homenatjar a la mare. Així ho vaig fer, la festa va ser un èxit, molt alegre, plena d’amor y on va rodar més d’una llagrimeta; la part de la família amb la que gairebé no teníem relació des de a les hores tenim una relació cordial.
Com a conclusió puc dir que la meva vivència de caminar per aquest camí que han transitat milers de pelegrins a través dels segles ha estat fantàstica, plena de vivències enriquidores i transformadores que recordo amb molt d’afecte i una mica de nostàlgia.
20 de març de 2026
Català 
Español