Del silenci que vull parlar no és aquell en el qual estem parlant amb algú amb el qual ens hem enfadat i es produeix un silenci tens que ens fa sentir incòmodes o en una reunió en la qual davant una situació violenta tots ens quedem en silenci, o quan ens pregunten alguna cosa i no sabem què contestar i es crea un silenci incòmode per uns moments etc. En tots aquests casos la nostra ment no està tranquil·la sinó ben al contrari molt agitada.
Vull compartir la manera com jo experimento en molts moments el silenci enriquidor i que em condueix a un creixement personal. Ara, molt sovint, el silenci em parla quan estic connectada amb mi mateixa, en aquesta part del meu interior en el qual no hi ha soroll i en el que no em sento sola sinó ben al contrari molt plena; és un estat que puc sentir com si dintre meu ho tingués tot: l’amor, la felicitat, la pau, l’abundància i la companyia.
Quan aconsegueixo aquest estat és meravellós perquè puc estar escoltant a algú que em parla d’una situació en la qual la persona necessita que se l’escolti i sentir una gran pau i una gran quietud dintre meu; és llavors que des d’aquest estat la puc entendre profundament, ja que em fixo en tots els detalls i també en l’expressió del seu rostre i d’aquesta manera em poso en el seu lloc i sento empatia pel que m’està compartint ja que per aquesta persona és molt important el que m’explica i des d’aquesta actitud puc ajudar-la, pot ser no dient res sinó només acompanyant-la o bé establint un diàleg enriquidor i sanador.
També sento que el silenci em parla quan estic a la natura. Quan camino pel bosc, escolto el cant dels ocells els quals amb les seves melodies harmòniques m’alegren la passejada. Quan escolto el soroll de l’aigua dels rius o rierols que em vaig trobant. Quan sento com el sol m’acarona i m’omple de molt bona energia la qual cosa em fa sentir que m’estima i em cuida. Quan m’apropo a un arbre i li parlo. Quan puc sentir sota els meus peus la força de la terra al caminar-hi descalça ja que em queda impregnada la seva força dintre del meu cos, és com si l’energia que rebo anés pujant per les meves cames cap amunt. Quan parlo amb les plantes que em vaig trobant pel camí, o les que tinc al balcó de casa meva i em sembla que totes elles estan contentes que els tingui en compte i dialogo amb elles mentre passo pel seu costat.
Quan vaig a la platja em retrobo amb la meva gran amiga, la mar. M’encanta seure prop de l’aigua i contemplar-la, miro les onades que de manera rítmica van i venen amb harmonia i li dono les gràcies a l‘aigua per tot el que m’aporta i la beneeixo. Gaudeixo molt el passejar descalça per la vora del mar mentre les onades em van acariciant els peus i aprofito per estar en silenci mentre contemplo la immensitat del mar i l’horitzó llunyà; tot i que la cirereta del pastís és la sortida del sol a les matinades d’estiu, en el que el sol de manera lenta i cerimoniosa va traient el cap molt lentament, amb parsimònia i elegància; m’encanta contemplar aquest espectacle matutí, especialment quan no hi ha núvols i puc percebre plenament la seva immensitat, és a les hores que el meu cor s’omple d’emoció, alegria i agraïment al veure la seva majestuositat i li dono la benvinguda a un nou dia. També m’agrada passejar per la platja a la vora del mar en un estat meditatiu en el que m’omplo de tranquil·litat i acabo banyant-me, nedo una estona i em capbusso dins l’aigua amb els ulls oberts i surto de l’aigua renovada i regenerada amb una sensació de netedat interna i externa.
Com a conclusió vull dir que l’estat de silenci em porta a sentir-me molt plena i a viure el moment present de manera tranquil·la, en pau i connectada amb el meu ésser interior que és juganer, alegre, divertit, amorós i tranquil.
20 de gener de 2025
Català 
Español