A mesura que la malaltia va avançant aquests malalts es van tornant com a nens i diuen el que pensen i també expressen els seus sentiments de manera clara i directa ja que tenen la sensibilitat a flor de pell.
La meva mare actuava així, una vegada la estava passejant pels passadissos de la residència i va passar un dels seus cuidadors que era una persona de constitució grossa i forta, quan la meva mare el va veure em va dir en un to de veu alt i una mica despectiu, de manera que aquesta persona ho podia sentir: “ mira, aquest home està gras com un porc”. Jo em vaig sentir molt violenta davant la declaració rotunda i contundent de la meva mare, però no vaig fer cap comentari perquè intuïa que qualsevol cosa que digués, ella reafirmaria encara amb més força el que havia dit.
Un altra expressió d’autenticitat de la meva mare va ser quan en una ocasió la meva germana que s’ocupava d’ella durant aquell cap de setmana, la va portar a casa seva i per distreure-la la va portar a missa, ja que la meva mare era creient i va pensar que li agradaria assistir-hi. Van entrar a l’església i van seure a primera fila.
El capellà estava fent un sermó, i parlava en un to com si estigués enfadat i renyés als feligresos; en un moment determinat la mare es va posar dreta i en un to de veu alt li diu a la meva germana: “Antònia, marxem perquè aquest senyor és un mal educat”, referint-se al capellà; la meva germana estava avergonyida pel que acabava de dir la mare ja que ho va sentir el mossèn i molts feligresos i va decidir marxar per tal de que la mare no en digués alguna de més grossa.
Un altra mostra de la past autèntica de la meva mare quan s’expressava va ser en una ocasió en que jo m’ocupava d’ella durant el cap de setmana i la vaig portar al mar amb el cotxe, durant el viatge estava molt nerviosa i de molt mal humor, però quan vàrem arribar i va veure el mar va dir amb una expressió de sorpresa i entusiasme: “Oh !, que bonic, això si que m’agrada” . Des d’aquell moment li va canviar l’estat d’ànim i es va relaxar.
Jo portava dues cadires de càmping plegables i vàrem anar caminant per la sorra fins la vora del mar i allí vàrem seure. La mare estava encantada contemplant el mar i escoltant l’anar i venir de les onades. Vàrem passar una estona molt agradable, ella no deia res perquè estava absorta en la grandesa i bellesa del mar i el so de les onades anant i venint que la relaxaven completament.
A partir d’aquesta experiència tan agradable, sempre que passava amb ella el cap de setmana procurava portar-la al mar perquè sabia que ella el gaudiria molt i passaria una bona estona.
Una vegada, la mare estava a casa del meu germà i va veure els contes dels seus fills i va dir: “ això és el que jo necessito” i amb la companyia d’un adult va començar a mirar els contes. A les hores la meva cunyada me’n va donar uns quants perquè o be jo o la cuidadora els mirés amb ella quan ella en tingués ganes
Com a conclusió vull dir que els malalts d’Alzheimer i d’altres demències tenen aquest nivell de coherència entre el que pensen, diuen i fan i ells es senten molt bé manifestant-se. Quan ho fan és important que el cuidador no intenti corregir-lo, sinó que li segueixi la corrent, ja que pel malalt aquesta coherència és la seva veritat sense filtres, al igual que els passa als nens els quals diuen el que pensen i senten en cada moment.
Beneïts siguin aquests malalts per mostrar-nos el que pensen d’una manera tan neta, pura i innocent. Ja que els adults moguts per les regles i normes socials hem perdut aquesta puresa i la majoria de les vegades el que diem no ens surt del cor sinó d’una ment que ha estat manipulada per les creences que ens han inculcat des de petits i les normes socials i ens costa molt ser coherents entre el que pensem, diem i fem.
20 de setembre de 2024
Català 
Español