L’alegria de viure és la millor condició humana en que es possible estar. Em refereixo a viure des d’una posició en la qual la nostra alegria ens surt de la profunditat del cor, quan aconseguim experimentar-la som capaços de veure tot el nostre entorn amb uns altres ulls, plens d’amor i benevolència que no vol dir complaença i que tot ens sigui igual.
Jo experimento aquest estat a vegades i és fantàstic, en aquests moments puc veure la bellesa i la bondat dels qui m’envolten amb facilitat i és a les hores que ja no m’enfoco en els seus defectes i, per tant, la meva tendència a jutjar al altre va desapareixent perquè no sé quin motiu té aquesta persona per actuar d’una manera determinada. Quina benedicció per a mi i pels altres quan aconsegueixo posicionar-me en aquesta emoció, perquè a les hores els altres només reben la meva energia positiva, sense cap bri de negativitat que sorgeix quan tinc una actitud no tant positiva.
El mes de novembre passat he viatjat a Egipte i ha estat molt enriquidor per a mi, ple d’experiències molt maques, tan entre els companys de viatge com amb les activitats en les quals he participat: visita de temples, piràmides, activitats lúdiques, etc. on a més de visitar aquests increïbles monuments, he aprés moltes coses dels orígens de la humanitat i la seva espiritualitat; al connectar amb tot aquest món sentia una gran alegria interior, l’alegria de viure, que expressava amb els meus companys i companyes que també tenien una actitud molt positiva, per la qual cosa es respirava a l’ambient una gran harmonia entre tots nosaltres.
Quan estem prop d’una persona malalta d’Alzheimer o d’alguna altra demència, l’estat interior en que estem nosaltres li arriba intacte, sense necessitat de parlar perquè aquests malalts es tornen molt sensibles i capten de seguida les emocions dels que els acompanyem; és el mateix que els passa als nens, els quals saben exactament com ens sentim els grans i el què els volem transmetre sense haver de parlar massa; és llavors quan a aquests malalts els estem ajudant si el nostre interior és ple d’alegria, amor i positivitat, ja que això és el què els ajuda i els fa estar bé.
A les persones malaltes d’Alzheimer o altres demències no se’ls pot enganyar, ja que els podem dir paraules molt maques acompanyades d’un somriure, però si el que els comuniquem no ho sentim ells ho reben.
Per la qual cosa el que cal per ajudar a aquests persones malaltes és ser autèntics, bondadosos i generosos i a les hores al mateix temps que ells es senten bé nosaltres ens sentim també molt bé perquè ens anem despullant del pes de les actituds menys positives com la rancúnia, la queixa, el sentir-nos desgraciats etc.
Ànims!!! que tots podem aconseguir aquest estat, pot ser al principi només a estones, com em passa a mi, però poc a poc aquests moments s’aniran fent més llargs. Es tracta d’auto observar-nos i quan ens adonem que hem caigut en una actitud no gaire enaltidora la mirem amb molta compassió i amor i ens diem a nosaltres mateixos amb convicció: “jo no sóc aquesta actitud”, “jo soc amor, tendresa i alegria” i, a la vegada, ens perdonem per haver-la sentit durant una estona i la deixem marxar amb molta alegria. D’aquesta manera veurem que poc a poc les actituds més fosques aniran desapareixent i els nostres malalts es sentiran cada cop més contents i nosaltres també.
Una forta abraçada a tots i a totes,
20 d’abril de 2024
Català 
Español