La música tranquil·la i també l’alegre són un bàlsam pels malalts que tenen una patologia cerebral com són les demències.
Fa poc vaig anar a visitar a la residència a una amiga meva, la Carme, que pateix la malaltia d’Alzheimer, està en una fase que parla molt poc i gairebé sempre està amb els ulls tancats. Estava tranquil·la i quan li vaig parlar, va obrir els ulls i em va somriure i tot seguit els va tornar a tancar; la seva reacció va ser com un senyal de benvinguda. Vaig estar una bona estona amb ella, acariciant-la i parlant-li, tot i que ella no em contestava. De sobte se’m va acudir que una bona manera de estar amb ella fent alguna cosa positiva que la beneficiés, seria posar-li música; a les hores vaig buscar al mòbil música d’un violoncel·lista famós que a mi m’agrada molt, Stefan Hauser, i vaig posar-li una peça seva; quan ella la va sentir, sense obrir els ulls i amb un rostre complaent, em va dir: “oh que bonic”, i va seguir amb els ulls tancats escoltant aquella música tan bella, se la veia tranquil·la i complaguda; així va passar un hora, i tot seguit la vaig portar al menjador perquè era l’hora de dinar. Li vaig explicar a la cuidadora que ens va rebre com va reaccionar quan va sentir la música i es va interessar molt per la resposta de la Carme i va dir que a partir d’ara buscaria música clàssica tranquil·la per posar-li.
També li vaig dir que a la Carme li encantava anar a escoltar concerts de música clàssica i que inclús quan començava amb els primers símptomes de la malaltia, unes amigues la portàvem a l’Auditori de Barcelona i ella gaudia molt de la música i ens deia: “moltes gràcies per portar-m’hi, gaudeixo molt d’aquesta música”.
Altres malalts no tan interessats per la música clàssica també poden gaudir d’un altra tipus de música: pot ser la que recorden de quan eren joves, la música alegre de les festes majors, la que escoltaven a la ràdio etc., és molt important que aquestes persones malaltes connectin amb els records musicals que els fan vibrar i així es senten més felices i vives.
La meva mare, que va patir la malaltia d’Alzheimer durant disset anys, els dotze últims anys que va estar a la residència va gaudir molt de la música tranquil·la d’un mantra amb el que jo meditava; li vaig portar un equip de so a la seva habitació i li posaven aquesta música a l’hora d’anar a dormir, la qual sonava una estona i després estava programada per parar sola. Les seves cuidadores estaven molt sorpreses perquè la mare mai va necessitar pastilles per dormir, a diferència de la majoria dels residents, i dormia molt plàcidament. Quan l’anava a visitar, la passejava per la terrassa i quan estava cansada li preguntava: “vols que anem a l’habitació a escoltar música? , la seva resposta era sempre que si, i m’ho deia amb un rostre molt somrient perquè li feia molta il·lusió. Quan érem a l’habitació ella es quedava molt tranquil·la escoltant la música.,
Aquesta melodia musical la va acompanyar sempre fins els últims dies de la seva vida. Quan estava a la fase terminal, a la seva habitació sempre sonava aquesta música i se la veia relaxada i amb un dolç somriure que ens animava a tots els que anàvem a visitar-la. La mare va deixar el seu cos acompanyada d’aquesta música, va ser un comiat molt bonic ja que va marxar tranquil·la i en pau.
La música d’aquestes característiques té unes vibracions molt positives que beneficien a la persona malalta i fan que el seu estat d’ànim sigui molt millor, la qual cosa fa que també, a vegades, el seu estat físic pugui millorar.
Per mi va ser una gran experiència comprovar amb la meva mare el component terapèutic que te la música, la qual va poder gaudir els últims anys de la seva vida i que va contribuir a que fos més feliç.
20 de juny 2023
Català 
Español