En aquests moments em sento una persona molt agraïda tot i que quan era jove no n’era tant però a mesura que han anat passant els anys he anat madurant i treballant a nivell personal i espiritual i poc a poc aquest sentiment de gratitud més genuïna va brollant de dintre meu cada cop amb més força.
L’any 1996 ja practicava la meditació i sentia amb força una gran inquietud espiritual i a les hores va venir a Europa la meva mestra índia de meditació d’aquell moment, la qual va organitzar un retir d’una setmana a Sitges, prop de Barcelona, i juntament amb un equip vaig esta fent treball voluntari per tal que aquest retir fos possible. Quan ella va arribar vaig anar a saludar-la i a donar-li la benvinguda i quan em va veure em va reconèixer, em va agafar les mans i va començar a donar-me les gràcies durant una bona estona, jo estava molt sorpresa i el temps en el que va estar donant-me les gràcies em va semblar etern i com no podia dir res perquè ella no parava d’expressar-me el seu agraïment, tot el meu cos va començar a expressar-li gratitud i mentre ho feia podia sentir com el meu cor bategava agraint-li l’haver vingut a fer aquell retir.
Aquesta expressió de gratitud encarnada en el meu cos era la primera vegada que la sentia i era una experiència nova per a mi. Van anar passant els anys i vaig anar oblidant aquella vivència tan profunda que no tenia paraules sinó que el meu cos es convertia tot ell en una energia de gratitud que començava en el meu cor.
Des de a les hores tinc incorporat dintre meu el sentiment autèntic de gratitud. Quan treballava i coordinava projectes en els quals a vegades participava molta gent, quan finalitzava el projecte sempre tenia present incorporar l’agraïment genuí, no solament amb paraules sinó amb regals molt pensats per a les persones voluntàries que havien col·laborat i, al mateix temps, un reconeixement autèntic pels professionals que havien participat en l’elaboració del projecte i l’havien portat a terme; per a mi era la part més important de la cloenda del projecte, era la cirereta del pastís.
Ara fa uns dos anys que se’m ha despertat encara amb més força aquest sentiment per a les petites o grans coses que succeeixen a la meva vida. També he començat a experimentar l’expressió d’agraïment tal i com el vaig sentir l’any 1996 amb la meva mestra d’aquell moment. A vegades estic caminant per la natura i estic enfocada amb mi mateixa meditant activament i arriba un moment que el meu cor comença a bategar expressant gratitud i si penso per què sento agraïment fins fa poc no ho sabia definir.
Últimament m’ha vingut una inspiració de que mentre estic caminant per la ciutat i he començat a sentir dintre el meu cor aquesta emoció d’agraïment autèntic, de sobte he tingut un pensament que em deia: “estàs agraïda de tu mateixa i del teu cos que és un temple, del qual en tens cura a nivell físic, material i espiritual”, he pensat “com és possible?” i aprofundint una mica més en aquest missatge he comprès que estic anant cap al meu interior i estic aprenent a valorar-me, a sentir autoestima i a reconèixer que soc una persona forta i poderosa dintre meu.
Altres vegades que el meu cos ha parlat expressant agraïment he descobert que també estic donant les gràcies a l’Univers per tot el que em dona i per la protecció i ajuda que tinc cada moment de la meva vida.
A mesura que vaig avançant en el meu camí espiritual, meditant y estant en silenci, els sentiments que brollen del meu interior són més purs, un d’ells és la gratitud la qual és molt benèfica per a mi i pel meu entorn ja que m’ajuda a crear al meu voltant una vibració poderosa que no solament em beneficia a mi sinó als que em rodegen.
20 de maig de 2026
Català 
Español