Avui vull parlar del Gòspel, aquest cant que m’agrada tant, a partir de l’experiència de la Sara, una cantant que a vegades fa de solista en una coral de Gòspel on vaig cantar durant uns anys.
La Sara va néixer a Algèria i viu a Catalunya des de l’any 2001 i està molt contenta perquè s’ha adaptat molt bé a aquesta terra. La seva família practica la religió musulmana tot i que ella no perquè és una cercadora espiritual; li agrada practicar el Ioga ja que ella diu que quan ho fa de tot cor la connecta amb la seva ànima i es deixa fluir; li agraden els budistes perquè li aporten pau.
No tiene formación musical aunque dice que su saber musical le sale de dentro porque es intuitiva. Le encanta cantar en esta coral de Góspel y siente que en ella puede aportar su energía positiva. Cuando le pregunto porque canta ella responde:
“Perquè des de petita a la meva família tots van estudiar música menys jo, soc l’única que no va anar al conservatori. Com que soc la petita, els meus pares no em van portar a estudiar música com als meus germans, i és per això que no he après a tocar cap instrument; cada vegada que els meus germans tocaven la guitarra, jo cantava i les meves primeres cançons eren de blues i góspel. Però als meus germans no els agradava que cantés amb ells i m’enviaven fora de l’habitació, i aleshores jo cantava des de la finestra amb una veu forta; els amics del meu germà li van preguntar: – qui és aquest noi que canta? –, i ells van dir– no és un noi, és la meva germaneta –, i els amics els van demanar que jo cantés amb ells i els van dir – com podeu amagar aquesta joia que teniu aquí? – i aleshores em van deixar cantar amb ells cançons com Oh happy day, etc. Porto aquest tipus de música a la sang des de petita. I fa cinc anys, aquí a Barcelona, vaig començar a cantar Góspel i ara em trobo molt bé“.
Quan li pregunto per què li agrada el Gòspel, ella contesta que va començar a agradar-li gràcies a la cançó Oh happy day perquè diu que aquesta cançó l’omple d’energia positiva. Li demano que m’expliqui la seva experiència de cantar en una coral de Gòspel i em diu el següent:
“Tinc moltes experiències i una que m’ha tocat molt va ser quan vam anar a Tortosa, allà va ser la primera vegada que el director em va donar l’oportunitat de cantar com a solista, i a partir d’aquest moment vaig cantar amb el meu cos, la meva veu i la meva ànima. Aquest dia em va marcar molt i, a partir de llavors, als concerts em lliuro completament i canto d’una altra manera.
També em va marcar molt quan el director em va convidar a cantar la cançó NADA; la primera vegada que la vaig cantar va ser a Horta de Sant Joan, a Tarragona. Després de cantar-la, algunes senyores grans del poble van venir a parlar amb mi i em van dir que s’havien emocionat i que havien plorat, i m’abraçaven, i això em va marcar molt. A partir d’aquell dia la canto amb un sentiment molt profund; jo la visc molt i allò que diu la cançó, “que només em queda la veu”, ho visc intensament, perquè és veritat: avui dia només ens queda la veu. Tant en política com en les relacions socials, sento que només ens queda la veu i que l’hem de saber utilitzar bé; és una llàstima, però és així.
Com et sents al concert mentre cantes i després? Què t’aporten els concerts de Gòspel?
“Jo, quan canto, estic en el meu món i quan s’acaba el concert sento que torno a la festa; estava molt contenta mentre cantava i després també, perquè rebo una energia molt potent i em sento molt emocionada, i aquest estat em dura tota la setmana, ja que continuo cantant una cançó que s’ha quedat dins meu i no puc deixar de cantar-la.”
Afegeix el que vulguis que no t’hagi preguntat i que consideris important ressaltar.
“Jo el que vull és tenir una mica de pau en aquest món. Miro molt poc la televisió, l’evito perquè em fa mal el que hi veig i, de vegades, em fa ràbia no poder fer res, i per no viure amb aquest sentiment l’evito durant una setmana i, de vegades, durant un mes. El que vull és que el món tingui una mica de pau; sé que no podem tenir-ne al cent per cent perquè és una utopia, però podem desitjar tenir pau i no perdre l’esperança. I enviar missatges que valguin la pena i que no incitin a l’odi, perquè a vegades hi ha gent que envia missatges dolents i negatius que tenen un submissatge i ells no se n’adonen. Cal evitar l’odi al màxim i hem de saber què enviem. Crec que les xarxes socials és millor no utilitzar-les que utilitzar-les malament; també desitjo que al món hi hagi més justícia. Estem farts que el peix gros es mengi el peix petit, i això s’ha d’aturar.”
Moltes gràcies Sara per obrir-te de manera tan generosa y autèntica. Et desitjo el millor, t’ho mereixes. T’estimo.
20 de noviembre de 2025
Català 
Español