Aquests últims anys he viscut la marxa, per raons diverses, de moltes persones properes de totes les edats: amics, familiars i companys; la majoria d’aquestes morts han estat inesperades o amb un procés de malaltia curt, la qual cosa ha fet que hagi reflexionat sovint sobre la mort. En general, per a la gran majoria dels integrants de la nostra societat actual la mort és quelcom llunyà que no hi pensem gaire, però últimament no ens ha quedat més remei que pensar-hi sovint.
Cadascun de nosaltres afrontem la mort a la nostra manera, uns amb més serenitat i d’altres d’una manera més dramàtica i desesperada; el que si és comú a tots és que quan es tracta d’éssers propers i estimats tots sentim un gran dolor per la pèrdua de la persona estimada i això es sa i natural.
Fa uns anys va morir la Mayte la filla d’una amiga, d’un càncer fulminant i un mes abans de morir va permetre que un periodista li fes una entrevista per explicar-li com afrontava la mort. A continuació transcric la seva resposta a algunes de les preguntes més importants:
– Com li agradaria que fos la seva cerimònia de comiat?, ella respon: “He estat capaç de posar dret d'admissió a la meva cerimònia de comiat; no podrà entrar qui pensi que és una merda que em mori. M'agradaria que la meva cerimònia de comiat fos maca i que la gent em pogués dir adeu amb alegria, perquè jo dic adeu a la vida amb alegria i goig. Vull que la gent vibri”.
– Quan li van preguntar si tenia por, ella va respondre: “Tinc moltes pors, però he après a treure-me-les. I quan ho he fet és tot tan fàcil que puc viure la vida des d'un altre lloc. El procés va començar a casa perquè no podia menjar ja que em feia molt de mal la boca de l'estómac i, en lloc de viure el moment de la malaltia, vaig entrar en moltes paranoies. Un amic em va dir que fes una llista de totes les pors que tenia i llancés el paper. Ho vaig fer i va ser molt bonic, vaig poder abraçar el que m'estava passant”.
– També va expressar com se sentia amb els missatges del seu entorn quan van saber que tenia un càncer: “Us acompanyem”, em deien, “som al teu costat”, “Això és tot el que necessitava en aquell moment”. “Vaig començar la químio i van arribar missatges de supervivència i de lluita. Curiosament, em vaig començar a trobar malament, ja que em molesten aquests missatges perquè et tanquen possibilitats. Aquest procés podia acabar amb la mort, i quan ells em diuen això, sento que només em volen viva. Si em moro, també vull que m'estimin”.
El testimoni de com viu la Mayte el seu procés de malaltia, casada i mare de tres fills, em va fer pensar molt. Vaig poder sentir que es tracta d’una persona molt valenta i sencera, que ha estat capaç d’afrontar amb enteresa la seva malaltia i les seves possibles conseqüències. I això, en aquesta societat on vivim, té molt mèrit, perquè la nostra cultura ens porta a tenir por de la mort i del sofriment, i aquesta emoció no ens deixa preparar-nos per viure aquest procés amb serenitat, maduresa i alegria, com va ser capaç de fer ella.
Hoy en día hay mucha información de personas que han vivido experiencias cercanas a la muerte en las que pasan un tiempo fuera de su cuerpo y cuando vuelven dicen que estaban muy bien allí y la mayoría no quieren volver. El doctor Manuel Sans Segarra es un médico cirujano que fue el director del Servicio de Urgencias del Hospital de Bellvitge de Barcelona y pudo hablar con muchos pacientes que habían muerto por unos momentos y cuando volvían todos coincidían en decir que lo que vivieron fue maravilloso y que experimentaron un gran amor como nunca habían sentido aquí en la tierra, incluso una de las pacientes le regañó porque le había vuelto a la vida ya que ella no quería volver porque estaba muy bien allí. Este doctor ha escrito varios libros sobre el tema y últimamente ha publicado uno muy exitoso titulado «La supra consciencia, existe vida después de la vida«.
Com a conclusió, vull dir que seria molt positiu que la nostra societat ens preparés per a la mort, ja que d’aquesta manera la podríem afrontar sense por, amb serenitat i alegria.
20 d’octubre de 2025