El passat mes d’abril he realitzat un viatge iniciàtic a l’Índia, ha estat la sisena vegada que visito aquest país, sempre que ho he fet he experimentat grans aprenentatges, però aquest últim ha estat el més transformador ja que he pogut sintetitzar i arrodonir les meves experiències de l’Índia a partir de les vivències de tots aquests anys i també desfer bloquejos emocionals enquistats i aprofundir en el meu camí espiritual. Hem viatjat un grup de trenta set persones, quatre de les quals han estat els responsables que han facilitat que el grup estigués unit i que aprenguéssim moltes coses tan a nivell personal com espiritual, al mateix temps que fèiem turisme visitant llocs meravellosos plens d’història i espiritualitat. A continuació comentaré alguns d’ells els quals m’han impactat més profundament.
En molts moments he connectat amb el silenci profund, ja que a l’Índia es respira pau i tranquil·litat i la gent és acollidora, amorosa i bondadosa. Quan viatjàvem en autocar, en molts moments, he aprofitat per connectar-me amb el silenci, la qual cosa m’ha reconfortat l’ànima. Un moment especial on he experimentat aquest silenci profund ha estat en el temple del Loto a Delhi, construït amb marbre blanc inspirat en la flor de loto el qual és un símbol de puresa en la cultura índia, on s’acull a tots els practicants de les diferents religions i està dedicat a la meditació i a l’espiritualitat i s’hi respira una energia molt maca i tranquil·la que m’ha fet sentir que el que ens mou als éssers humans és la nostra guia espiritual interna i no pas cap religió i/o creença.
A Delhi també hem visitat el memorial de marbre negre dedicat a Mahatma Gandhi, que està situat en un lloc molt especial on es respira una energia molt subtil de pau i amor. Mahatma Gandhi va ser el líder, que de manera pacífica, va aconseguir que l’Índia fos lliure i s’independitzés definitivament de la Corona Britànica.
A Jaipur, entre altres indrets, vàrem visitar el temple Laxmi Narayan on vàrem assistir a una cerimònia anomenada Arati, on vaig experimentar una energia molt potent i benèfica. Mentre passejava pels voltants del temple vaig poder veure com en un altra vida m’hi passejava amb la meva amiga que en aquesta vida ha estat la meva mestra de meditació durant trenta tres anys. Per a mi ha estat un descobriment molt agradable saber que ella i jo vàrem tenir una relació molt propera en un altra vida.
A Agra vàrem visitar el Taj Mahal que és un mausoleu construït en marbre blanc que representa el símbol universal de l’amor i és considerat una de les set meravelles del món. Va ser construït per l’emperador mogol Shah Jahan en memòria de la seva esposa favorita. Visitar-lo i passejar-me pels seus jardins es va convertir en una gran experiència plena d’amor, gratitud i pau, era com si l’esperit de l’amor pur i etern amb el que va ser construït estigués encara present en tot l’entorn i al passejar-me pels seus jardins m’impregnes d’aquesta energia d’amor tan pura.
En Kharajo que és on estan els famosos temples considerats per l’UNESCO patrimoni artístic de la humanitat, n’hem visitat dos dels més importants, un d’ells on hem pogut presenciar una cerimònia espiritual molt potent i en el segon hem contemplat en el seu exterior les meravelloses escultures on es relaten escenes de la vida quotidiana, motius mitològics i representacions de la vida eròtica dels seus habitants que tan bon punt havien completat aquestes experiències mundanes s’enfocaven a aconseguir la unió amb la Divinitat. Aquesta visita ha estat molt important per a poder conèixer aquest complex monumental on queda plasmat com era la vida en aquells temps i els seus valors més importants, sempre enfocats finalment en la unió amb la Divinitat.
Finalment hem arribat a Benarés on després d’un bon descans hem matinat per a poder veure la sortida del sol en el riu Ganges des d’un vaixell que ha resultat ser un espectacle meravellós i ple de màgia i divinitat. Des del vaixell hem pogut veure els crematoris on milers d’indis porten els seus morts per a que siguin cremats i poder tirar part de les seves cendres a aquest riu tan sagrat per a ells com és el riu Ganges. Quan hem baixat del vaixell hem recorregut aquell espai prop del riu i hem fet una ofrena de petites safates plenes de flors al riu Ganges, jo he sentit fer-ho en senyal de gratitud. Allí tot el grup en una rotllana hem fet una meditació que, en el meu cas, he sentit molt profunda dintre meu. En aquest espai ens hem passejat i hem trobat sers que expressaven la seva devoció de diferents maneres, alguns cantaven, altres resaven i altres feien ofrenes al riu. M’ha cridat l’atenció un Sadhu que és una persona dedicada només a la vida espiritual i que viu del que li donen els altres i anava pràcticament nu amb el cos ple de cendra. Aquest ser se’l veia totalment desaferrat de la vida mundana i reia contínuament en total llibertat. Per a mi aquest ser ha representat el símbol d’on hauria d’arribar el ser humà evolucionat, per tal de desaferrar-se de lo terrenal, estar en pau i ple d’alegria, mentre viu en el seu mon social habitual.
Com a conclusió vull dir que aquest viatge per a mi ha estat ple d’aprenentatges molt importants que m’acompanyaran per seguir caminant per aquesta vida. A l’arribar a casa m’he sentit mes lliure, amb una gran pau i silenci interior i també amb molta alegria ja que durant el viatge he gaudit molt de les petites coses de la vida com no ho havia fet abans. Dono gràcies a la vida per tot el que he descobert, sentit i après.
20 de octubre de 2026
Català 
Español