Em fascinen les sortides del sol i les gaudeixo sempre que puc quan vaig a la platja o a la
muntanya perquè cada una és diferent i em sorprèn com si fos la primera vegada que la
contemplo.
La temporada que les puc observar amb tota l seva intensitat és a l’estiu mentre estic a la
ciutat de Barcelona que vaig a la platja i des d’allí la poc contemplar perfectament i a finals
de juliol acostumo a anar al meu poble, la Seu d’Urgell, que està al pre Pirineu, i des d’allí
no tinc la oportunitat de poder-la observar totalment des del principi de la seva sortida sinó
quan ja s’enlaira darrera de la muntanya, tot i així també la gaudeixo molt.
A Barcelona, em llevo a partir de les cinc trenta del matí i a mesura que el sol va sortint més
tard cada dia vaig adaptant el meu horari; em vesteixo ràpid i baixo a prendre el bus del qual
tinc la parada davant de casa i amb uns vint i cinc minuts soc a la platja de la Nova Icària,
al arribar camino vora el mar i primer de tot parlo amb l’aigua, poso la meva ma dreta al cor
i amb la ma esquerra toco l’aigua tres cops, per tal de beneir-la i també de donar-li les
gràcies amb tot el meu cor per tot el que el mar m’aporta i després d’aquesta petita
cerimònia començo a caminar per la platja prop de l’aigua amb els peus descalços i
d’aquesta manera em connecto directament amb la mare Terra i vaig observant com va
sortint el sol mentre els meus peus es van remullant.
Quan arribo el final d’aquesta platja em trobo una roca que està prop de l’aigua que
m’agrada saludar-la perquè em sembla que és la que vigila aquesta platja; aquest estiu la
he observat bé i he pogut veure que té la forma d’un rostre que està descansant amb els
ulls clucs, és per això que em sembla que és la guardiana d’aquest indret. M’encanta
observar-la i mentalment parlar amb ella i mostrar-li el meu agraïment per la seva tasca.
Cada dia el sol surt igual però jo el percebo de manera diferent depenent si hi ha núvols i
les formes que dibuixen al cel, la qual cosa em resulta una obra d’art. Poder contemplar el
cel i veure la meravella que estic observant em sembla fascinant i no em canso de mirar-lo.
Hi ha dies que el cel està totalment net de núvols i una estona abans de que surti el sol, el
cel està ple d’una llum fantàstica de color rogenc, altres dies la intensitat d’aquest color
baixa però sempre és d’una estètica i elegància meravellosa. Poc a poc el sol treu el cap en
forma de bola lluminosa d’un taronja-rogenc intens, no té pressa, es pren el seu temps per
fer-ho i quan ha sortit totalment i es va enlairant aquest color tan intens va baixant fins que
te una tonalitat més blanquinosa i lluminosa i poc a poc va escalfant més. Sec a la platja i
aprofito aquesta estona en la que estic observant el sol per fer vint minuts de respiració
conscient mentre la meva ment roman en silenci. Després m’estiro una mica sobre la sorra
amb els ulls tancats amb l’esquena tocant a la sorra i vaig observant com entra i surt l’aire
pel meu nas i a continuació sec un altra vegada i medito una estona observant l’anar i venir
de les onades.
M’assec a la platja i, mentre contemplo el sol, faig vint minuts de respiració i la meva ment es queda en silenci; després em quedo reclinada sobre la sorra amb els ulls tancats, amb l’esquena sobre la sorra, mentre observo com l’aire entra i surt pel nas. A continuació, torno a seure i medito una estona escoltant el vaivé de les onades.
Per mi tot aquest temps és sagrat perquè sento una gran pau i molta unió amb la natura, a
continuació em preparo per banyar-me. A aquella hora del matí l’aigua està molt neta i en
general està tranquil·la, entro a l’aigua que acostuma a estar fresqueta i molt agradable i
nedo una estoneta. Després surto i camino per la platja prop de l’aigua fins les dutxes, em
trec la sorra dels peus, m’asseco el cos, em vesteixo i me’n vaig a prendre el bus i cap a les
nou del matí ja soc a casa refrescada i amb una gran calma.
Aquesta pràctica diària em resulta molt reconfortant i enriquidora i em connecta amb la
natura ja que fa que la resta del dia m’envaeixi molta pau, harmonia i alegria i per a mi
resulta un gran regal que em proporciona la natura cada dia i que agraeixo moltíssim.
20 de setembre 2026
Català 
Español