La vida consisteix en un canvi constant, malgrat que recordo que, quan era petita, em semblava que tot transcorria sempre de la mateixa manera i que mai no canviava res, ja que això era el que els nostres grans ens inculcaven. El temps passava lentament perquè, any rere any, tant en l’àmbit social com en el personal, succeïa més o menys el mateix, i els nostres grans ens deien: «El que és correcte és fer les coses com sempre s’han fet». Hi ha una dita castellana que, davant d’alguna situació desafiadora, diu: «Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy».
Però, en realitat, la vida consisteix en una renovació constant. Naixem i, des del primer moment, comença la nostra transformació corporal: el nostre cos comença a canviar, ens surten les dents i, a poc a poc, comencem a aprendre a caminar. Caiem moltes vegades, però no ens importa; potser plorem una mica, però immediatament ens aixequem i ho tornem a intentar. Som incansables i persistents perquè el nostre objectiu és arribar a ser autònoms i poder anar allà on vulguem pel nostre compte. La nostra ment també es va transformant i nosaltres anem evolucionant. Tanmateix, quan arribem a l’edat adulta, en molts casos deixem de ser tan constants a l’hora de continuar renovant-nos com quan érem petits, perquè ens sembla que ja hem assolit el màxim nivell de coneixement i maduresa. A més, les creences adquirides de la nostra família, dels educadors i de la societat en general ens ho confirmen. Si aquesta és la nostra actitud, pot ser l’inici del nostre estancament i, fins i tot, del nostre declivi, ja que la nostra ment està més evolucionada mentre que, al mateix temps, el nostre cor —que és el centre de la nostra capacitat de sentir, intuir, estimar, etc.— està cada vegada més adormit.
Prop de casa meva hi ha una casa amb jardí on tenen una hortènsia que m’encanta. Cada dia la miro i sento que és la meva amiga. És molt gran i, a la primavera i a l’estiu, està plena de pomells de flors de color rosa. A la tardor, les flors canvien de color i adquireixen una tonalitat granat molt elegant. Quan arriba l’hivern, les fulles i les flors van perdent, a poc a poc, la seva intensitat, fins que, a principis de febrer, aquesta magnífica planta és podada i es queda nua de fulles i flors durant un temps. Podria semblar que l’han mutilada, però no és així, ja que la seva vitalitat interna fa que, a principis de la primavera, comenci a brotar amb molta força i determinació. En molt poc temps, torna a estar coberta de flors roses i de fulles d’un verd intens i potent que alegra la vista de tots els vianants que passen a prop seu. El que li ha passat a l’hortènsia és que s’ha desfet de les fulles i les flors velles que s’estaven marcint i, gràcies a la poda, n’han brotat de noves, renovades i amb més força i energia.
Per a mi, aquest procés que viu la planta any rere any és una metàfora del que els éssers humans hauríem de fer constantment per renovar-nos i créixer per dins i per fora, adoptant nous comportaments i podant, de tant en tant, els projectes i les actituds caducs perquè en puguin sorgir de nous, plens de força i vitalitat.
Soc una persona oberta; m’agrada conèixer coses noves i experimentar-les, tot i que, de vegades, tinc petits bloquejos que m’impedeixen avançar tant com voldria i dels quals intento desfer-me al més aviat possible. Soc una mica aventurera, ja que vaig viure set anys a Madrid, on vaig tenir l’oportunitat de créixer tant personalment com professionalment. Després vaig tornar a Barcelona, on vaig aconseguir una bona feina com a treballadora social a l’Ajuntament de Barcelona. Al cap d’uns anys, quan ja estava ben consolidada professionalment, vaig sol·licitar una beca que em van concedir i me’n vaig anar als Estats Units per treballar com a treballadora social i ampliar la meva formació en aquest àmbit. Va ser una gran experiència i, quan vaig tornar, vaig decidir que ja no volia continuar exercint com a treballadora social de base, perquè el contacte directe amb persones que travessen moltes dificultats fa que sigui una feina molt exigent i desgastant. Volia dedicar-me a una altra activitat relacionada amb l’ajuda a les persones, però des d’una perspectiva més global i comunitària. Per aquest motiu, em vaig presentar a un concurs que vaig guanyar per ocupar una plaça de responsable de servei en l’àmbit dels Serveis Personals. Aquesta va ser una etapa molt exigent per a mi, perquè vaig haver d’aprendre a coordinar projectes i a liderar persones i equips. Tanmateix, a poc a poc, en vaig anar aprenent mitjançant la formació, la pràctica i també l’assaig i error. Durant els últims quinze anys abans de jubilar-me vaig gaudir molt de la meva feina, ja que vaig tenir l’oportunitat, entre altres projectes, de liderar-ne un adreçat a la gent gran que em va entusiasmar. Juntament amb el meu equip, vam dur a terme una feina molt creativa que va culminar amb la creació i la posada en marxa de tres grans casals de gent gran. Aquests centres van tenir molt d’èxit i encara avui continuen funcionant molt bé. El que els caracteritza és l’alt nivell de participació voluntària i l’entusiasme de les persones grans.
Tot aquest recorregut que he fet, ara que miro enrere, em fa sentir molt contenta i orgullosa de la feina feta. El que puc dir és que no tots els canvis han estat de color de rosa, ja que de vegades m’he equivocat, però tot m’ha servit per aprendre, créixer i continuar endavant sense perdre l’entusiasme. Us animo a deixar que aquest esperit de renovació constant inspiri aquelles persones que, fins ara, han optat per una actitud més conservadora. L’aventura dels canvis pot fer-nos sentir inseguretat en alguns moments, però, quan aconseguim superar-la, ens produeix una gran satisfacció, contribueix a augmentar la nostra autoestima i la nostra valoració personal i, per tant, ens fa sentir més consolidats tant professionalment com personalment.
Per això, acabo citant una altra dita castellana: «Renovarse o morir», ja que, quan ens renovem, cada dia ens sentim més vius i amb més energia, mentre que, quan no ho fem, podem estar molt còmodes, però ens anem morint una mica dia rere dia.
20 de juliol de 2026
Català 
Español