L’estiu passat mentre estava a Barcelona, abans de anar de vacances, he gaudit molt de la mar ja que cada dia anava a veure la sortida del sol a la platja. Ha estat una experiència inoblidable que penso repetir sovint a la primavera i a l’estiu propers.
Quan arribava a la platja m’emocionava esperant que el sol comencés a despuntar per l’horitzó, si el dia era clar es podia veure el cel rogent que anticipava l’aparició majestuosa d’aquest espectacular astre que poc a poc anava traient el cap amb molta calma.
Començava a caminar des de la platja de la Nova Icària descalça prop de l’aigua, les onades anaven acaronant les meves cames mentre tenia la mirada posada en l’espectacular sortida del sol; cada dia era un espectacle meravellós que tenia matisos diferents, depenent si hi havia núvols al cel o no y com estaven situats, la qual cosa feia que estigués embadalida mirant-lo. Cada dia em sorprenia la seva bellesa i majestuositat i era com si el mirés per primera vegada. De tan en tan observava algunes persones que estaven contemplant aquesta meravella de la naturalesa i em sentia prop d’elles perquè teníem la mateixa sensibilitat.
Un cop el sol s’havia enlairat la meva mirada es dirigia a l’aigua i la contemplava agraïda, m’agradava mirar les onades com anaven i venien i li donava les gràcies per tot el que ens dona contínuament a tots els que la gaudim: salut i fruïció; també la beneïa i sentia que la mar estava contenta i que a partir de la meva comunicació amb ella guardava aquesta freqüència elevada de gratitud.
El científic japonès Masaru Emoto va descobrir a partir de les seves investigacions que l’aigua te memòria i guarda la vibració dels missatges que li enviem. Ell va fer el següent experiment: va omplir diverses botelles d’aigua, a una li va escriure paraules positives, com t’estimo, gràcies etc., a altres els va posar música clàssica, a un altra li va posar la melodia Imagine de John Lenon, a un altra paraules negatives, com un insult etc. i a l’última música de baixa vibració, les va congelar totes i després va observar amb un microscòpic que l’aigua amb missatges o música de alta vibració tenien formes precioses i les de missatges o música de baixa freqüència sortien formes lletges e irregulars, la qual cosa va demostrar que l’aigua és capaç de guardar els missatges que li enviem.
Quan arribava a la platja del Bogatell seguia caminant una estona fins arribar a una zona solitària; a les hores seia a la sorra i contemplava la mar la qual cosa em relaxava i començava a fer respiracions conscients durant una bona estona i a continuació i em quedava en un estat contemplatiu mentre prenia el primer sol del matí.
Després em capbussava dins l’aigua; quin plaer més gran sentia quan la frescor d’aquella aigua força neta em tonificava el meu cos, ja que l’aigua de mar com que és salada ens ajuda a purificar-nos i també a sanar ràpidament les ferides.
Era un plaer poder nedar una estona a aquella hora del matí en el que estava pràcticament sola. Després tornava a casa totalment renovada i molt contenta, disposada a esmorzar i començar un nou dia plena de gratitud, vitalitat i bon humor.
20 de febrer de 2026
Català 
Español