L’estiu passat vaig anar a veure una pel·lícula al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona que em va encantar. El seu títol és The new Gospel (El nou Gòspel). Hi vaig anar pensant que es tractava d’un nou estil cantat de Gòspel, ja que he estat cantant aquest gènere durant molts anys i gaudeixo molt aquest tipus de concerts, però ! oh sorpresa ! tractaven un tema diferent. El seu director és Milo Rao conegut en aquest món del cinema pels temes que tracta de caire social i el protagonista de la pel·lícula és Ivan Sagnet de raça negra nascut al Camerun.
El director estableix un paral·lelisme entre la passió de Crist i la situació en què viuen uns immigrants africans que han arribat a Itàlia sense papers i que són contractats per recollir tomàquets en uns grans conreus prop d’una ciutat famosa per la seva intensa vida cultural. Els immigrants viuen una situació denigrant: dormen gairebé a la intempèrie en locals abandonats, sense les condicions mínimes d’higiene i salubritat necessàries, i la seva alimentació és pèssima, ja que els paguen molt poc. Se senten maltractats i explotats, i el contrast entre la realitat que viuen i la de la societat italiana de la ciutat del costat és molt gran. Els polítics els ignoren totalment i no fan res per millorar les seves condicions laborals perquè puguin tenir una vida digna, i els agricultors que els contracten els exploten impunement, ja que no hi ha cap llei que els protegeixi. Un dels treballadors és un jove del Camerun que ha arribat a Itàlia per estudiar enginyeria i treballa recollint tomàquets per poder pagar-se els estudis, i quan pren consciència de la
situació degradant en què viuen tots els recol·lectors es converteix en el seu líder amb la finalitat de lluitar tots junts per revertir la situació en què es troben i retornar-los la seva dignitat com a persones i com a treballadors.
Com he dit abans, durant la pel·lícula es van alternant escenes de la situació dels treballadors amb escenes de la passió de Crist extretes de la Bíblia: qui interpreta Jesús és el noi camerunès que també lidera la lluita dels recol·lectors i que, gràcies a les seves bones maneres, aconsegueix que tots els treballadors s’uneixin i que finalment se’ls reconegui i puguin millorar la situació del col·lectiu; en alguns casos, fins i tot, alguns grups aconsegueixen crear el seu propi negoci autònom de recollida de tomàquets.
El director enllaça amb molta sensibilitat els dos temes, l’espiritual i el laboral, ja que compara la situació de Jesús narrada a l’evangeli camí de la creu amb la dels recol·lectors de tomàquets. *Gòspel* en anglès significa evangeli; d’aquí surt el títol del film: El nou gòspel, ja que els recol·lectors de tomàquets pateixen maltractaments, tal com li va passar a Jesús, i comencen, de manera didàctica i ferma, a elevar la seva autoestima i dignitat amb els ensenyaments del seu líder, ja que aprenen a valorar-se a si mateixos i a no deixar-se trepitjar pels dirigents autoritaris que els contracten amb la finalitat d’explotar-los.
Es tracta d’una pel·lícula feta amb una gran intel·ligència emocional que al director li surt del cor; aquest fet el vam poder corroborar durant el col·loqui que hi va haver després del film amb el director i el protagonista, perquè el director va manifestar que està convençut que l’home no ha de perdre mai la seva dignitat i així ho plasma en la seva obra, i el protagonista va expressar les seves profundes conviccions tant espirituals com d’elevació de la dignitat humana, que queden reflectides en el film. L’espectador percep la pel·lícula com a molt real perquè els actors no són professionals i estan interpretant la seva pròpia experiència.
Es tracta d’una gran pel·lícula en la qual es tracten dos temes molt importants que en aquest moment estem vivint a la nostra societat actual, ja que en moltes ocasions sembla que els dirigents i una gran part de la societat donin l’esquena a aquest tipus de situacions.
20 de desembre de 2025
Català 
Español