{"id":952,"date":"2024-09-19T08:57:44","date_gmt":"2024-09-19T08:57:44","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=952"},"modified":"2024-09-20T07:08:46","modified_gmt":"2024-09-20T07:08:46","slug":"la-autenticidad-de-los-enfermos-de-alzheimer-y-otras-demencias","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/la-autenticidad-de-los-enfermos-de-alzheimer-y-otras-demencias\/","title":{"rendered":"L\u2019autenticitat dels malalts d\u2019Alzheimer i altres dem\u00e8ncies"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A mesura que la malaltia va avan\u00e7ant aquests malalts es van tornant com a nens i diuen el que pensen i tamb\u00e9 expressen els seus sentiments de manera clara i directa ja que tenen la sensibilitat a flor de pell.<\/span><\/p>

La meva mare actuava aix\u00ed, una vegada la estava passejant pels passadissos de la resid\u00e8ncia i va passar un dels seus cuidadors que era una persona de constituci\u00f3 grossa i forta, quan la meva mare el va veure em va dir en un to de veu alt i una mica despectiu, de manera que aquesta persona ho podia sentir: \u201c mira, aquest home est\u00e0 gras com un porc\u201d. Jo em vaig sentir molt violenta davant la declaraci\u00f3 rotunda i contundent de la meva mare, per\u00f2 no vaig fer cap comentari perqu\u00e8 intu\u00efa que qualsevol cosa que digu\u00e9s, ella reafirmaria encara amb m\u00e9s for\u00e7a el que havia dit.<\/span><\/p>

Un altra expressi\u00f3 d\u2019autenticitat de la meva mare va ser quan en una ocasi\u00f3 la meva germana que s\u2019ocupava d\u2019ella durant aquell cap de setmana, la va portar a casa seva i per distreure-la la va portar a missa, ja que la meva mare era creient i va pensar que li agradaria assistir-hi. Van entrar a l\u2019esgl\u00e9sia i van seure a primera fila.<\/span><\/p>

El capell\u00e0 estava fent un serm\u00f3, i parlava en un to com si estigu\u00e9s enfadat i reny\u00e9s als feligresos; en un moment determinat la mare es va posar dreta i en un to de veu alt li diu a la meva germana: \u201cAnt\u00f2nia, marxem perqu\u00e8 aquest senyor \u00e9s un mal educat\u201d, referint-se al capell\u00e0; la meva germana estava avergonyida pel que acabava de dir la mare ja que ho va sentir el moss\u00e8n i molts feligresos i va decidir marxar per tal de que la mare no en digu\u00e9s alguna de m\u00e9s grossa.<\/span><\/p>

Un altra mostra de la past aut\u00e8ntica de la meva mare quan s\u2019expressava va ser en una ocasi\u00f3 en que jo m\u2019ocupava d\u2019ella durant el cap de setmana i la vaig portar al mar amb el cotxe, durant el viatge estava molt nerviosa i de molt mal humor, per\u00f2 quan v\u00e0rem arribar i va veure el mar va dir amb una expressi\u00f3 de sorpresa i entusiasme: \u201cOh !, que bonic, aix\u00f2 si que m\u2019agrada\u201d . Des d\u2019aquell moment li va canviar l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i es va relaxar.<\/span><\/p>

Jo portava dues cadires de c\u00e0mping plegables i v\u00e0rem anar caminant per la sorra fins la vora del mar i all\u00ed v\u00e0rem seure. La mare estava encantada contemplant el mar i escoltant l\u2019anar i venir de les onades. V\u00e0rem passar una estona molt agradable, ella no deia res perqu\u00e8 estava absorta en la grandesa i bellesa del mar i el so de les onades anant i venint que la relaxaven completament.<\/span><\/p>

A partir d\u2019aquesta experi\u00e8ncia tan agradable, sempre que passava amb ella el cap de setmana procurava portar-la al mar perqu\u00e8 sabia que ella el gaudiria molt i passaria una bona estona.<\/span><\/p>

Una vegada, la mare estava a casa del meu germ\u00e0 i va veure els contes dels seus fills i va dir: \u201c aix\u00f2 \u00e9s el que jo necessito\u201d i amb la companyia d\u2019un adult va comen\u00e7ar a mirar els contes. A les hores la meva cunyada me\u2019n va donar uns quants perqu\u00e8 o be jo o la cuidadora els mir\u00e9s amb ella quan ella en tingu\u00e9s ganes<\/span><\/p>

Com a conclusi\u00f3 vull dir que els malalts d\u2019Alzheimer i d\u2019altres dem\u00e8ncies tenen aquest nivell de coher\u00e8ncia entre el que pensen, diuen i fan i ells es senten molt b\u00e9 manifestant-se. Quan ho fan \u00e9s important que el cuidador no intenti corregir-lo, sin\u00f3 que li segueixi la corrent, ja que pel malalt aquesta coher\u00e8ncia \u00e9s la seva veritat sense filtres, al igual que els passa als nens els quals diuen el que pensen i senten en cada moment.<\/span><\/p>

Bene\u00efts siguin aquests malalts per mostrar-nos el que pensen d\u2019una manera tan neta, pura i innocent. Ja que els adults moguts per les regles i normes socials hem perdut aquesta puresa i la majoria de les vegades el que diem no ens surt del cor sin\u00f3 d\u2019una ment que ha estat manipulada per les creences que ens han inculcat des de petits i les normes socials i ens costa molt ser coherents entre el que pensem, diem i fem.<\/span><\/p>

20 de setembre de 2024<\/span><\/p>

\u00a0<\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A medida que la enfermedad va avanzando estos enfermos se van volviendo como ni\u00f1os y dicen lo que piensan y tambi\u00e9n expresan sus sentimientos de manera clara y directa ya que tienen la sensibilidad a flor de piel. Mi madre actuaba as\u00ed, en una ocasi\u00f3n estaba paseando con ella por los pasillos de la residencia… Llegiu m\u00e9s »L\u2019autenticitat dels malalts d\u2019Alzheimer i altres dem\u00e8ncies<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":953,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-952","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/952","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=952"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/952\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":956,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/952\/revisions\/956"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/953"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=952"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=952"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=952"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}