{"id":945,"date":"2024-08-20T07:22:10","date_gmt":"2024-08-20T07:22:10","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=945"},"modified":"2024-08-20T07:23:05","modified_gmt":"2024-08-20T07:23:05","slug":"las-rabietas-de-los-enfermos-de-alzheimer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/las-rabietas-de-los-enfermos-de-alzheimer\/","title":{"rendered":"Les rebequeries dels malalts d\u2019Alzheimer"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els malalts d\u2019Alzheimer s\u00f3n persones emocionalment inestables perqu\u00e8 canvien d\u2019estat d\u2019\u00e0nim amb molta facilitat, especialment al principi de la malaltia que esta canviant molt, tant la seva estructura emocional com la cerebral, les quals s\u2019estan adaptant a la nova situaci\u00f3 i al seu entorn; ja que d\u2019alguna manera encara s\u00f3n conscients de la realitat i s\u2019adonen que estan perdent facultats. Suposo que es tracta d\u2019una manera de revelar-se davant la situaci\u00f3 la qual no controlen i tot aix\u00f2 els causa malestar e inestabilitat.<\/span><\/p>

La meva mare durant tot el seu proc\u00e9s de malaltia, que va durar disset anys, va anar canviant. Recordo que al principi, estava molt enfadada amb un ve\u00ed, amb el qual sempre havia tingut una bona relaci\u00f3 i s\u2019havien ajudat m\u00fatuament. De sobte, va comen\u00e7ar a dir que no es fiava d\u2019ell i que sospitava que li prenia els diners de la seva llibreta del banc. Aix\u00f2 ho va explicar a una ve\u00efna amiga, la qual li va intentar treure del cap aquesta idea sense \u00e8xit.<\/span><\/p>

Un altra vegada va tenir una reacci\u00f3 molt agressiva amb una ve\u00efna del nostre poble, la Seu d\u2019Urgell, amb la que sempre havia tingut una bona relaci\u00f3, ella va aguantar el x\u00e0fec amb molta paci\u00e8ncia i no li va tenir en compte i despr\u00e9s d\u2019una estona es tornava a relacionar amb ella com si res hagu\u00e9s passat.<\/span><\/p>

Tamb\u00e9 es va mostrar molt agressiva amb una cuidadora que l\u2019anava a recollir al centre de dia, la passejava pel barri i la portava a casa, li feia el sopar i la posava a dormir. Tot anava b\u00e9 mentre estaven fora de casa, caminant i passejant, per\u00f2 quan arribaven a casa la mare es convertia en una persona enfadada i li deia que ella no necessitava a ning\u00fa a casa seva i que se\u2019n podia anar, perqu\u00e8 ella era la mestressa de la casa. Com que la cuidadora la intentava conv\u00e8ncer que s\u2019havia de quedar per fer-li el sopar, ella no ho entenia i li deia que si no marxava a les hores li ordenava que li fes neteja de tota la casa, La cuidadora per tal que es calm\u00e9s es posava a netejar la casa, la qual cosa era una situaci\u00f3 molt violenta. Per aquesta ra\u00f3 en aquest temps v\u00e0rem canviar de cuidadora molt sovint fins que en v\u00e0rem trobar una que era una bona professional que tenia molta habilitat per donar-li la volta al que li demanava la meva mare i aconseguia que accept\u00e9s tot el que ella li deia. Crec que la ra\u00f3 per la que la meva mare es va calmar amb ella va ser perqu\u00e8 no es prenia el que li deia la meva mare personalment i quan parlava amb ella ho feia amb molt amor i respecte. Aquesta \u00e9s la clau per tenir una bona relaci\u00f3 amb aquests malalts, quan la comunicaci\u00f3 amb paraules o amb l\u2019expressi\u00f3 corporal est\u00e0 plena d\u2019afecte i respecte.<\/span><\/p>

Aquestes reaccions bel\u00b7licoses no les va tenir mai amb nosaltres, els seus tres fills, ni tampoc amb les cuidadores del centre de dia a les quals adorava.<\/span><\/p>

A mesura que la malaltia va anar avan\u00e7ant es va convertir en una persona m\u00e9s pac\u00edfica i aquesta etapa va coincidir amb quan va ingressar a la segona resid\u00e8ncia, ja que a la primera, que hi va ser dos anys i mig, no ens hi v\u00e0rem trobar b\u00e9, ni la mare ni la fam\u00edlia.<\/span><\/p>

A la segona resid\u00e8ncia es va anar convertint en una persona calmada, alegre i molt dol\u00e7a, per la qual cosa tan les cuidadores de la resid\u00e8ncia com els tres fills v\u00e0rem poder fruir d\u2019aquesta part m\u00e9s positiva, amorosa i alegre de la nostra mare.<\/span><\/p>

Els \u00faltims dotze anys en que la mare va estar a la segona resid\u00e8ncia, ella i jo v\u00e0rem passar uns anys id\u00edl\u00b7lics, perqu\u00e8 la mare rebia el meu amor i me\u2019l retornava amb escreix, a la seva manera. La vaig gaudir molt perqu\u00e8 anava a veure-la gaireb\u00e9 cada dia, no per obligaci\u00f3 sin\u00f3 per gust, ja que ens ho pass\u00e0vem molt b\u00e9 juntes: parlant a vegades de converses incoherents per\u00f2 que a ella li encantaven, jugant, explicant contes, cantant i expressant-nos el nostre amor l\u2019una a l\u2019altra.<\/span><\/p>

En aquesta \u00e8poca vaig reconciliar-me emocionalment amb ella, i v\u00e0rem ser molt felices, perqu\u00e8 la nostra relaci\u00f3 estava basada en l\u2019afecte, que \u00e9s de les poques coses que a ella li interessaven.<\/span><\/p>

20 de agost de 2024<\/span><\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Los enfermos de Alzheimer son persones emocionalmente inestables ya que cambian de estado de \u00e1nimo con mucha facilidad, especialmente al principio de la enfermedad; ya que est\u00e1 cambiando su estructura cerebral y emocional las cuales se est\u00e1n adaptando a la nueva situaci\u00f3n y a su entorno. Porque de alguna manera a\u00fan son conscientes de la… Llegiu m\u00e9s »Les rebequeries dels malalts d\u2019Alzheimer<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":943,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[17,3],"tags":[],"class_list":["post-945","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alzheimer","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/945","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=945"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/945\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":949,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/945\/revisions\/949"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/943"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=945"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=945"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=945"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}