{"id":880,"date":"2024-01-20T12:05:52","date_gmt":"2024-01-20T12:05:52","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=880"},"modified":"2024-01-18T12:14:54","modified_gmt":"2024-01-18T12:14:54","slug":"a-los-enfermos-de-alzheimer-les-gusta-jugar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/a-los-enfermos-de-alzheimer-les-gusta-jugar\/","title":{"rendered":"Als malalts d'Alzheimer els agrada jugar"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A mesura que la malaltia va avan\u00e7ant, el comportament dels malalts d\u2019Alzheimer \u00e9s m\u00e9s infantil ja que els agrada jugar i tamb\u00e9 moltes vegades anomenen els familiars cuidadors \u201cpare\u201d o mare\u201d, tot i que moltes vegades es tracta d\u2019un fill o algun altre familiar. Suposo que es senten com nens que necessiten que un adult en tingui cura i els protegeixi i la persona que est\u00e0 prop d\u2019ells acaronant-los, parlant-los amb afecte o tenint-ne cura consideren que s\u00f3n els seus protectors i per aquesta ra\u00f3 els anomenen d\u2019aquesta manera.<\/span><\/p>

Quan la mare vivia a la residencia, hi havia una companya seva, Pilar, que tenia dem\u00e8ncia senil i li encantava parlar amb la meva mare tot i que la mare no era massa conscient del qu\u00e8 passava al seu voltant. Tamb\u00e9 li encantava parlar amb mi per explicar-me les seves aventures amb la meva mare i en una ocasi\u00f3 em va dir molt contenta i emocionada:<\/span>\u00bfsaps? La teva mare i jo juguem cada dia i ens ho passem molt b\u00e9\u201d, <\/i><\/span>i va continuar dient\"<\/span>dem\u00e0 la portar\u00e9 a jugar al riu\", <\/i><\/span>mentre m\u2019ho explicava estava molt emocionada, a les hores li vaig dir: \"<\/span>que b\u00e9 !!! , si la portes al riu podeu portar una pilota per jugar\u00cd\u201d, <\/i><\/span>va estar molt contenta explicant-me aquesta aventura que nom\u00e9s estava en la seva imaginaci\u00f3.<\/span><\/span><\/p>

Aix\u00ed s\u00f3n aquests malalts, la seva imaginaci\u00f3 va volant i d\u2019aquesta manera s\u00f3n feli\u00e7os. Jo vaig aprendre que era millor no portar-los la contraria ja que ells creuen que el que ens expliquen \u00e9s molt real i si els volem fer tornar al nostre m\u00f3n es deceben perqu\u00e8 es senten no valorats i els baixa l\u2019autoestima.<\/span><\/p>

Un joc que va descobrir la meva mare amb el qual es passava molta estona jugant va ser comptar els seus dits, s\u2019hi passava hores i hores fent-ho, era una de les seves activitats preferides, comptava: un, dos, tres ... fins a cinquanta o cent, o be: deu, vint, trenta ... ho feia al\u00e7ant molt la veu, per la qual cosa tots els seus companys se\u2019n assabentaven. Mentre jugava a aquest joc es sentia molt \u00fatil i segura de si mateixa i la seva autoestima li pujava perqu\u00e8 els seus companys estaven sorpresos i admiraven la capacitat de la Quimeta per comptar i deien:<\/span>la Quimeta compta molt b\u00e9, \u00e9s molt intel\u00b7ligent, deu haver tingut una feina molt important...<\/i><\/span><\/span><\/p>

Un altra senyora de la resid\u00e8ncia, malalta d\u2019Alzheimer, li agradaven molt els nens i la seva fam\u00edlia li va portar una nina, va estar molt contenta i la tractava com si fos la seva filleta, l\u2019estimava, l\u2019abra\u00e7ava, li canviava els bolquers, la passejava, l\u2019alimentava, etc., es comportava com la cuidadora perfecta de la seva filla i d\u2019aquesta manera era molt feli\u00e7.<\/span><\/p>

Sovint quan visitava la meva mare a la resid\u00e8ncia la feia jugar a un joc que ella jugava amb mi i els meus germans quan \u00e9rem petits, que consistia en que li agafava les seves mans amb les meves i les movia amunt i avall mentre cantava:<\/span><\/p>

\u201carri arri burriquet, de la Seu a Martinet, portarem un formatget, per dinar\u2026 per sopar i per a la Quimeta s\u00ed n\u2019hi haur\u00e0\u201d<\/i><\/span><\/span><\/p>

La mare estava molt contenta pujant i baixant les mans mentre cantava, i quan acabava, estava tan emocionada que seguia pujant i baixant les mans perqu\u00e8 els les agaf\u00e9s i torn\u00e9s a cantar la can\u00e7\u00f3.<\/span><\/p>

Aix\u00ed s\u00f3n aquests malalts. Arriba un moment que el m\u00f3n real en qu\u00e8 vivim no els interessa perqu\u00e8 ja no hi pertanyen: viuen en el seu m\u00f3n en el que ja no tenen preocupacions per les situacions materials i de responsabilitats quotidianes. <\/span><\/p>

En aquest sentit aquests malalts ens donen una gran lli\u00e7\u00f3 ja que quan juguen s\u2019enfoquen en el moment present totalment i el gaudeixen, en canvi els adults sempre estem ocupats i plens de responsabilitats i ens costa molt viure el moment present enfocant-nos totalment en el que estem fent en cada moment; acostumen a fer una tasca i al mateix temps pensar en un altra cosa.<\/span><\/p>

En canvi, quan ens enfoquem nom\u00e9s en el que estem fent tenim la ment m\u00e9s tranquil\u00b7la i en pau i gaudim molt m\u00e9s de les activitats di\u00e0ries.<\/span><\/p>

20 de gener de 2024<\/span><\/p>

\u00a0<\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A medida que la enfermedad va avanzando, el comportamiento de los enfermos de Alzheimer es m\u00e1s infantil ya que les gusta jugar y tambi\u00e9n, muchas veces, nombran a los familiares cuidadores como \u201cpadre o madre\u201d, cuando muchas veces se trata de un hijo o alg\u00fan otro familiar; supongo que se sienten como ni\u00f1os que necesitan… Llegiu m\u00e9s »Als malalts d'Alzheimer els agrada jugar<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":881,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-880","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/880","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=880"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/880\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":885,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/880\/revisions\/885"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/881"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=880"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=880"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=880"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}