{"id":864,"date":"2023-11-20T09:21:17","date_gmt":"2023-11-20T09:21:17","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=864"},"modified":"2023-11-20T09:23:08","modified_gmt":"2023-11-20T09:23:08","slug":"los-enfermos-de-alzheimer-no-saben-expresar-lo-que-quieren","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/los-enfermos-de-alzheimer-no-saben-expresar-lo-que-quieren\/","title":{"rendered":"Els malalts d'Alzheimer no saben expresar el que volen"},"content":{"rendered":"<div data-elementor-type=\"wp-post\" data-elementor-id=\"864\" class=\"elementor elementor-864\" data-elementor-settings=\"{&quot;ha_cmc_init_switcher&quot;:&quot;no&quot;}\">\n\t\t\t\t\t\t<section class=\"elementor-section elementor-top-section elementor-element elementor-element-d0151fe elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default\" data-id=\"d0151fe\" data-element_type=\"section\" data-e-type=\"section\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-container elementor-column-gap-default\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-column elementor-col-100 elementor-top-column elementor-element elementor-element-45fd2b0\" data-id=\"45fd2b0\" data-element_type=\"column\" data-e-type=\"column\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-widget-wrap elementor-element-populated\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-cb6dbda elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"cb6dbda\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p><span style=\"color: #000000;\">Els malalts d\u2019Alzheimer, a mesura que van perdent facultats, no s\u00f3n gaire conscients del qu\u00e8 els passa ni del que necessiten i volen.<\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\">A mi em produ\u00efa molta tristesa i tendresa quan veia que la meva mare era una persona tant indefensa. Per exemple: una vegada quan est\u00e0vem de vacances al meu poble, la Seu d\u2019Urgell,  la meva mare va caure a l\u2019hort de casa nostra, jo no sabia on era, la buscava i no la trobava i de sobte la vaig descobrir estirada a terra, sense moure\u2019s, ni queixar-se i se\u2019m va trencar el cor, si no l\u2019hagu\u00e9s trobat,  jo o alg\u00fa  altre, es podia haver estat all\u00ed hores i hores sense dir res ni demanar ajuda; aquesta situaci\u00f3 em va produir molta tristesa i tendresa i em va fer conscient de la indefensi\u00f3 d\u2019aquests malalts que no saben el qu\u00e8 els passa i no saben queixar-se ni demanar auxili.<\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\">Aquesta va ser la ra\u00f3 principal per la qual vaig decidir convertir-me  en els seus ulls per tal que pod\u00e9s esbrinar el qu\u00e8 a ella li mancava i no sabia reclamar i jo proporcionar-li. Quan va ingressar a la resid\u00e8ncia aquesta funci\u00f3 es va tornar indispensable per tal que a ella no li manqu\u00e9s res. Amb aix\u00f2 no vull dir que no se\u2019n ocupessin prou be, perqu\u00e8 la resid\u00e8ncia on la mare va viure els \u00faltims dotze anys de la seva vida, l\u2019atenci\u00f3 al resident era molt bona i hi va estar molt b\u00e9, no li va mancar mai res de l\u2019essencial, per\u00f2 s\u2019ha de recon\u00e8ixer que tot i que tenien el personal suficient segons la reglamentaci\u00f3 oficial, tenien moltes persones discapacitades per atendre i se\u2019ls podia escapar alguns aspectes necessaris que els malalts, com la meva mare, no sabien reclamar.<\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\">D\u2019aquesta manera la mare va poder tenir una vida pl\u00e0cida els \u00faltims anys de la seva vida. Per exemple, quan la mare ja gaireb\u00e9 no podia empassar-se el menjar i li havien de donar triturat, el qual no \u00e9s massa agradable al paladar dels malalts, a l\u2019hora del \u00e0pat estava pendent per si podia aconseguir que el menjar li result\u00e9s m\u00e9s agradable; sempre que podia, demanava algun plat no triturat que podia xafar amb la forquilla, com verdura i una truita o peix , i que el convertia en una textura molt fina que la mare se\u2019l podia empassar i al mateix temps ella podia paladejar el gust del menjar molt m\u00e9s, diferenciant la verdura de la truita o peix. Quan podia fer-ho aix\u00ed, la mare em demostrava amb la seva actitud que estava encantada i s\u2019ho menjava r\u00e0pidament i amb fru\u00efci\u00f3, cosa que no passava quan menjava el triturat.<\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\">Un altra vegada, a la primavera la van treure despr\u00e9s d\u2019esmorzar a prendre el sol amb una brusa fina, feia una fresca agradable; quan vaig arribar i me\u2019n vaig adonar que segurament la mare tenia fred per\u00f2 no ho sabia expressar, vaig anar a buscar-li una rebeca i li vaig posar, per\u00f2 sembla ser que ja  havia agafat fred i es va refredar, i els refredats en una persona tan delicada  poden ser greus, perqu\u00e8 si se\u2019ls produeix mucositat i els han de donar antibi\u00f2tic pot ser perill\u00f3s, en alguns casos, ja que pot derivar en alguna complicaci\u00f3 desagradable.<\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\">Fa uns dies vaig anar a veure a la resid\u00e8ncia una amiga que pateix aquesta malaltia, ja fa un temps que parla molt poc i gaireb\u00e9 sempre est\u00e0 amb els ulls tancats. Quan vaig arribar la vaig saludar efusivament, ella va obrir els ulls i va somriure i els va tornar a tancar. Volia passar una estona amb ella, per\u00f2 no sabia qu\u00e8 fer, li vaig portar un bomb\u00f3 i quan li vaig dir no va fer cas, crec que ja no sap el qu\u00e8 \u00e9s un bomb\u00f3, llavors li vaig posar prop de la boca i el va recon\u00e8ixer i en va menjar un tros i li va encantar i quan va acabar va obrir la boca i li vaig posar prop de la boca i ella va mossegar un altre tros, aix\u00ed v\u00e0rem anar fent fins que se\u2019l va acabar; el seu rostre seguia inexpressiu tot i que per la seva actitud vaig entendre que li va agradar.<\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\">A les hores, vaig decidir buscar en el m\u00f2bil una pe\u00e7a musical del violoncel\u00b7lista Stefan Hauser i li vaig posar <em>: Medly in Love, <\/em>quan la va sentir, va dir \u201c<em>oh!, que bonic\u201d, <\/em>v\u00e0rem estar escoltant aquesta m\u00fasica i mentrestant li anava acariciant els bra\u00e7os i la cara i podia veure com el seu rostre estava concentrat en la m\u00fasica i estava complaguda; quan va acabar, la vaig abra\u00e7ar i li vaig fer un pet\u00f3, i ella va obrir els ulls, va somriure i em va abra\u00e7ar, despr\u00e9s la vaig portar a dinar. Aquest dia, la meva amiga va gaudir de tres coses que li encanten: els bombons, la m\u00fasica cl\u00e0ssica i les car\u00edcies afectuoses; ella no va ser capa\u00e7 de dir-m\u2019ho sin\u00f3 que vaig ser jo que, coneixent-la, les vaig posar al seu abast i per una  bona estona va estar contenta.<\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\">20 de novembre de 2023<\/span><\/p><p><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-53 aligncenter\" src=\"https:\/\/carmearajol.com\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/corazon-300x212.png\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"212\" srcset=\"https:\/\/carmearajol.com\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/corazon-300x212.png 300w, https:\/\/carmearajol.com\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/corazon.png 600w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Los enfermos de Alzheimer, a medida que van perdiendo facultades, no son muy conscientes de lo que les pasa, ni de lo que necesitan y quieren. Me produc\u00eda mucha tristeza y ternura a la vez cuando ve\u00eda que mi madre era una persona tan indefensa. Por ejemplo: una vez que est\u00e1bamos de vacaciones en mi&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/los-enfermos-de-alzheimer-no-saben-expresar-lo-que-quieren\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Els malalts d'Alzheimer no saben expresar el que volen<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":865,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-864","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/864","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=864"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/864\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":869,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/864\/revisions\/869"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/865"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}