{"id":842,"date":"2023-08-20T09:25:57","date_gmt":"2023-08-20T09:25:57","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=842"},"modified":"2023-08-18T09:32:11","modified_gmt":"2023-08-18T09:32:11","slug":"la-paciencia-la-gran-aliada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/la-paciencia-la-gran-aliada\/","title":{"rendered":"La paci\u00e8ncia, la gran aliada"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els malalts d\u2019Alzheimer i altres dem\u00e8ncies ens ensenyen aspectes de la qualitat de la paci\u00e8ncia, la qual ens ajuda a ser millors persones. Vivim en un m\u00f3n que est\u00e0 marcat per les presses i sovint estem programats per fer moltes coses a l\u2019hora: ens hem d\u2019ocupar de la feina, la fam\u00edlia, els amics, les aficions, etc. i ens costa parar, ja que ens sembla que si ho fem estem perdent el temps; i ,molt sovint, ens embarga un sentiment d\u2019impaci\u00e8ncia. Quan a la nostra vida s\u2019incorpora una persona amb dem\u00e8ncia produ\u00efda per l\u2019Alzheimer o per alguna altra malaltia, ens obliga a parar-nos, ja que aquestes persones necessiten que els tractem amb calma, amb atenci\u00f3 plena i amb afecte genu\u00ed.<\/span><\/p>

Poc a poc he anat aprenent a ser m\u00e9s pacient i he de recon\u00e8ixer que la meva mestra principal ha estat la meva mare, malalta d\u2019Alzheimer. Mentre tenia cura d\u2019ella, mica en mica em vaig veure obligada a baixar la meva velocitat d\u2019acci\u00f3 per\u00f2 no va ser f\u00e0cil; al principi, ho vaig passar malament i poc a poc ho vaig anar aconseguint. Vaig aprendre a observar el qu\u00e8 expressava el seu rostre i el seu cos, i a adaptar-me a estar en sintonia amb el seu llenguatge no verbal que era molt poder\u00f3s; tamb\u00e9 vaig aprendre a gaudir dels moments que passava amb ella, va ser tot un aprenentatge que paulatinament vaig anar incorporant a la meva vida.<\/span><\/p>

Tot i aix\u00ed, no va ser un proc\u00e9s d\u2019aprenentatge lineal, sin\u00f3 que de tant en tant retrocedia, com per exemple una vegada, que la vaig visitar a la resid\u00e8ncia i la vaig voler portar a la terrassa que hi havia sobre l\u2019edifici per caminar una estona ja que aquesta activitat li encantava; v\u00e0rem agafar l\u2019ascensor, i vaig anar primer al segon pis on estava la seva habitaci\u00f3 per portar una botella de xamp\u00fa que havia comprat per a ella. En el moment de sortir de l\u2019ascensor li vaig dir que m\u2019esper\u00e9s i que s\u2019agaf\u00e9s a la barra que hi havia al passad\u00eds; va passar menys d\u2019un minut i quan vaig sortir de l\u2019habitaci\u00f3 la meva mare ja no estava all\u00ed, em vaig espantar i no sabia que fer; davant d\u2019on l\u2019havia deixat hi havia una porta amb una escala, vaig obrir la porta i vaig veure la meva mare estirada a terra, havia saltat quatre escalons, ella estava tranquil\u00b7la i somrient, li vaig preguntar si li feia mal alguna cosa i em va dir que no, vaig intentar aixecar-la amb molta cura i delicadesa i ho vaig aconseguir, la vaig ajudar a pujar els quatre escalons i v\u00e0rem anar a la seva habitaci\u00f3 en lloc d\u2019anar a la terrassa i la vaig seure en una cadira, ella somreia tota l\u2019estona i a les hores li vaig posar una m\u00fasica molt relaxant que a ella li agradava molt i es va quedar molt tranquil\u00b7la. La cuidadora, quan la van posar a dormir em va confirmar que no tenia cap blau al cos, tot i aix\u00f2, tal i com li vaig dir que fes, li va fer un massatge amb alcohol de roman\u00ed per relaxar-li el cos despr\u00e9s de la caiguda.<\/span><\/p>

Aquesta experi\u00e8ncia em va fer pensar molt i em va ajudar a aprendre a tenir m\u00e9s paci\u00e8ncia, ja que la seva caiguda s\u2019havia produ\u00eft a causa de la meva impaci\u00e8ncia, perqu\u00e8 no l\u2019havia d\u2019haver deixat sola al passad\u00eds, sin\u00f3 que l\u2019havia d\u2019haver portat amb mi a la seva habitaci\u00f3, la qual cosa no vaig fer perqu\u00e8 em va semblar que perdria massa temps, i com diu una dita castellana: \u201cv\u00edsteme despacio que tengo prisa\u201d.<\/em> \u00a0<\/span><\/p>

Poc a poc, gr\u00e0cies a la meva mare i altres experi\u00e8ncies em vaig anar convertint en una persona m\u00e9s pacient, la qual cosa no solament em va beneficiar a mi i el meu entorn, sin\u00f3 que especialment la meva mare que va poder percebre la meva tranquil\u00b7litat i es va sentir molt m\u00e9s b\u00e9. Estic molt agra\u00efda a la meva mare que ha estat una de les meves mestres principals en l\u2019art de ser pacient.<\/span><\/p>

Un altra gran mestra ha estat l\u2019observar la natura que no t\u00e9 pressa, en ella tot evoluciona al seu temps com a la imatge del principi de l\u2019article on una nena t\u00e9 cura d\u2019un arbre petit que amb els anys es far\u00e0 molt gran, sense presses, ja que a la natura cada cosa passa quan \u00e9s el seu moment.<\/span><\/p>

Com diu Roy T. Bennett (en l\u00ednia 28 de mar\u00e7 de 2023): \u201cla paci\u00e8ncia no \u00e9s l\u2019habilitat d\u2019esperar. \u00c9s estar calmat sense importar el qu\u00e8 passi, transformar les experi\u00e8ncies en oportunitats de creixement i tenir la fe per creure que finalment tot es solucionar\u00e0 mentre esperes\u201d<\/em><\/span><\/p>

\u00a0<\/em><\/span>20 d\u2019agost de 2023<\/span><\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Los enfermos de Alzheimer y otras demencias nos ense\u00f1an mucho sobre la paciencia que nos ayuda a ser mejores personas. Vivimos en un mundo que est\u00e1 marcado por las prisas y a menudo estamos programados para hacer muchas cosas a la vez: ocuparnos de nuestro trabajo, la familia, la casa, los amigos, las aficiones, etc.… Llegiu m\u00e9s »La paci\u00e8ncia, la gran aliada<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":843,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-842","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/842","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=842"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/842\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":847,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/842\/revisions\/847"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/843"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=842"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=842"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=842"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}