{"id":831,"date":"2023-07-20T08:56:13","date_gmt":"2023-07-20T08:56:13","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=831"},"modified":"2023-07-20T09:01:04","modified_gmt":"2023-07-20T09:01:04","slug":"los-enfermos-de-alzheimer-y-otras-demencias-son-como-ninos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/los-enfermos-de-alzheimer-y-otras-demencias-son-como-ninos\/","title":{"rendered":"Els malalts d'Alzheimer i altres dem\u00e8ncies, s\u00f3n com nens"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El que m\u00e9s m\u2019agrada dels malalts d\u2019Alzheimer \u00e9s com, a mesura que avan\u00e7a la malaltia, es van convertint en persones innocents i pures, com s\u00f3n els nens. Un malalt d\u2019aquestes caracter\u00edstiques es va tornant cada cop m\u00e9s infantil i aix\u00f2 li d\u00f3na un atractiu especial sempre i quan les persones del seu voltant el saben mirar amb els ulls del cor. A mesura que ja no li interessen les seves anteriors creences, com s\u00f3n: el protagonisme, el competir, el destacar, els bens materials, la seva posici\u00f3 i la de la seva fam\u00edlia etc., es va desprenent dels valors que li ha inculcat la societat i arriba un moment que nom\u00e9s li queda la innoc\u00e8ncia i, pels bons observadors, es converteixen en un mestre en l\u2019art d\u2019estimar, ja que l\u2019\u00fanic que els interessa \u00e9s \u00e9sser estimats i correspondre a aquest amor.<\/span><\/span><\/p>

La meva mare quan va comen\u00e7ar a tenir els primers s\u00edmptomes de la malaltia, un dia ten\u00edem una reuni\u00f3 familiar a la casa del meu germ\u00e0, la mare es va fixar en un conte dels seus fills i amb un rostre de sorpresa i alegria va mirar el conte i va dir: \"<\/span>Oh que b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s el que necessitava<\/i><\/span>\", a les hores la dona del meu germ\u00e0 em va donar uns quants contes perqu\u00e8 els li lleg\u00eds de tant en tant.<\/span><\/span><\/p>

Quan la mare encara vivia a casa seva, jo cada nit dormia a casa seva i al mat\u00ed la dutxava, li donava l\u2019esmorzar i la medicaci\u00f3 i el meu germ\u00e0 la portava al Centre de Dia, abans de marxar, molt contenta i riallera, ella anava a acomiadar-se de les seves ve\u00efnes i els deia \u201c<\/span>em vinc a acomiadar perqu\u00e8 me\u2019n vaig al col\u00b7legi\u201d.<\/i><\/span>\u00ab.<\/span><\/span><\/p>

Un dia li vaig preguntar: \u201cQuimeta, m\u2019estimes?\u201d i ella em va respondre: \u201csi, fins el cel\u201d, aquesta era la frase que ella deia quan era una nena. Per aquesta ra\u00f3 el llibre que vaig escriure, on explico tot el proc\u00e9s de la seva malaltia i com ho vaig resoldre li vaig posar per t\u00edtol \u201cTe quiero hasta el cielo\u201d com a record del que ella em va dir.<\/span><\/span><\/p>

La meva mare quan ja estava a la resid\u00e8ncia, un dia vaig anar a la seva habitaci\u00f3, l\u2019acabaven de posar a dormir i li vaig fer Reiki, que \u00e9s una t\u00e8cnica en la que li posava les mans sobre algunes parts del seu cos i li transmetia energia curativa i a ella li agradava perqu\u00e8 la relaxava molt. Ella estava amb els ulls tancats i jo li vaig posar les mans sobre el pit i sense obrir els ulls em va dir: <\/span>\"a fora passen moltes coses per\u00f2 a mi no me\u2019n interessa cap, jo estic molt b\u00e9 aqu\u00ed, aix\u00f2 es casa meva<\/i><\/span>\u201d. El que em va dir em va fer pensar, ja que ella que sempre havia valorat tant els aspectes materials, socials i familiars de la vida, ara els havia deixat de banda i es sentia contenta i possiblement alleugerada.<\/span><\/span><\/p>

A la resid\u00e8ncia, la mare va trobar un joc que ella podia fer sola amb el que es passava moltes estones jugant, consistia en contar els dits de les seves mans: 1, 2, 3..... fins a 50 o cent o 10. 20, 30 fins a 100 o m\u00e9s, etc. i aix\u00ed es podia passar hores la mar de distreta, els seus companys estaven fascinats amb aquesta activitat de la meva mare i alguns deien: <\/span> la Quimeta \u00e9s una dona molt intel\u00b7ligent perqu\u00e8 compta molt b\u00e9, deu haver tingut una feina molt important...\u201d<\/span><\/span>.<\/b><\/span><\/span><\/p>

Jo anava a passar gaireb\u00e9 cada tarda amb ella a la residencia, si no hi podia anar, hi anava un dels meus germans, ja que v\u00e0rem acordar que cada dia de l\u2019any un dels germans passaria la tarda o el mat\u00ed amb ella. A vegades la feia jugar a un joc que ella jugava amb nosaltres, els seus fills, quan \u00e9rem petits. Li agafava les dues mans i li dibuixava amb el dit, a la palma de la seva m\u00e0, una espiral i tot seguit feia anar les seves mans amunt i avall i li cantava: \u201c<\/span>arri arri burriquet, de la Seu a Martinet, comprarem un formatget, per dinar... per sopar... i per la Quimeta si !!! n\u2019hi haur\u00e0!!!\"<\/i><\/span>. Al acabar les dues r\u00e8iem i la mare estava molt satisfeta, i a les hores ella tornava a apropar-me les seves mans movent-les amunt i avall perqu\u00e8 torn\u00e9s a comen\u00e7ar..., perqu\u00e8 volia seguir jugant. <\/span> <\/b>Era molt bonic veure la seva innoc\u00e8ncia i les ganes de jugar que tenia i de recuperar moments de la seva infantesa que recordava de manera intacta.<\/span><\/span><\/p>

<\/a> Com a conclusi\u00f3 vull dir que \u00e9s molt reconfortant acompanyar aquestes persones malaltes quan tenen aquestes reaccions infantils perqu\u00e8 tornen a la puresa de la seva infantesa i aix\u00f2 els fa sentir contentes i satisfetes. A m\u00e9s, si reconeixem i valorem les seves reaccions, la seva autoestima puja, per aix\u00f2 \u00e9s molt important valorar el que fan i el que diuen, encara que sigui una pura fantasia, ja que per a elles s\u2019ha convertit en una realitat.<\/span><\/span><\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Lo que m\u00e1s me gusta de los enfermos de Alzheimer es que poco a poco se van convirtiendo en personas inocentes y puras como los ni\u00f1os. Cuando avanza la enfermedad un enfermo de estas caracter\u00edsticas, cada vez act\u00faa m\u00e1s como un ni\u00f1o y esto le da un atractivo especial, siempre y cuando las personas de… Llegiu m\u00e9s »Els malalts d'Alzheimer i altres dem\u00e8ncies, s\u00f3n com nens<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":833,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[17,3],"tags":[],"class_list":["post-831","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alzheimer","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/831","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=831"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/831\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":840,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/831\/revisions\/840"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/833"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}