{"id":755,"date":"2022-11-20T07:44:20","date_gmt":"2022-11-20T07:44:20","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=755"},"modified":"2022-11-19T08:09:18","modified_gmt":"2022-11-19T08:09:18","slug":"la-comunicacion-con-los-enfermos-de-alzheimer-y-otras-demencias","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/la-comunicacion-con-los-enfermos-de-alzheimer-y-otras-demencias\/","title":{"rendered":"La comunicaci\u00f3 amb els malalts d'Alzheimer i d'altres dem\u00e8ncies"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Quan la meva mare estava a la resid\u00e8ncia hi havia una senyora, que tamb\u00e9 patia la malaltia d\u2019Alzheimer que menjava a la seva mateixa taula, es deia Merc\u00e8 i la seva filla, que era filla \u00fanica, la visitava sovint. La Merc\u00e8 era for\u00e7a simp\u00e0tica i se la veia tranquil\u00b7la i somrient quan les cuidadores li parlaven amorosament i l\u2019acaronaven.<\/span><\/p>

La seva filla estava molt trista al veure la seva mare i no li demostrava gaire l\u2019afecte que sentia per ella sin\u00f3 que molt sovint li expressava la seva tristesa , incl\u00fas alguns cops plorava davant seu. La Merc\u00e8, quan estava amb la seva filla, tamb\u00e9 estava trista i poc comunicativa; era com un cercle vici\u00f3s la filla estava trista i li comunicava el seu estat emocional a la Merc\u00e8 i quan estaven juntes totes dues tenien el mateix estat d\u2019\u00e0nim de tristesa.<\/span><\/p>

La comunicaci\u00f3 amb la persona malalta d\u2019Alzheimer \u00e9s molt important ja que segons com sigui, la persona malalta reaccionar\u00e0 d\u2019una manera o d\u2019un altra.<\/b><\/span><\/p>

Ens podem comunicar verbalment <\/b>i segons com sigui el to, la intensitat, la calidesa o la fredor de la nostra veu far\u00e0 que la seva reacci\u00f3 sigui diferent. Perqu\u00e8 la persona malalta \u00e9s molt sensible i capta les emocions internes encara amb m\u00e9s intensitat que les persones que estem b\u00e9 i a la seva manera ent\u00e9n el missatge que hi ha darrera de les paraules que els expressem: amor, indifer\u00e8ncia, ranc\u00fania, dolor, tristesa etc. Ja que per molt que ho vulguem amagar ells reben l\u2019energia que hi ha darrera del que els diem.<\/span><\/p>

\u00c9s important que li expressem el nostre amor tocant-la, acaronant-la y petonejant-la, <\/b>com vaig fer amb la meva amiga de la foto que, com podeu veure, va reaccionar complaguda amb un lleuger somriure, en canvi quan vaig arribar es mostrava seriosa e indiferent al que passava al seu voltant. Besar-la, tocar-la i acaronar-la va ser una manera efectiva de comunicar-me amb ella.<\/b><\/span><\/p>

El mateix passa amb el llenguatge corporal del cos, <\/b> tan els cuidadors com les persones malaltes, si som observadors podem veure l\u2019estat d\u2019\u00e0nim de l\u2019altre i el que realment ens volen dir. Jo, poc a poc, vaig aprendre a observar la meva mare, ja que va arribar un moment que no parlava. Recordo un dia que est\u00e0vem passejant per la terrassa i ella estava molt contenta i de sobte sento que m\u2019estira el bra\u00e7 cap un altra direcci\u00f3 de la que camin\u00e0vem, em vaig deixa portar per ella i v\u00e0rem anar a un espai de la terrassa on nom\u00e9s hi cabia ella, vaig fluir amb el que ella m\u2019expressava amb el seu cos i es va introduir dins d\u2019aquell espai tan petit, jo em vaig quedar enrere esperant a veure que volia fer, ella estava molt contenta contemplant el paisatge des d\u2019aquell espai tan \u00edntim i min\u00fascul, despr\u00e9s d\u2019una estona va sortir i em va agafar la ma i, tota cofoia, em va portar a un altre lloc de la terrassa on es veia un paisatge espl\u00e8ndid, la mirava i veia la satisfacci\u00f3 que expressava el seu rostre ple d\u2019autoestima i seguretat. A les hores em vaig adonar que ella estava molt satisfeta perqu\u00e8 l\u2019havia respectat i havia pogut fer el que a ella li agradava.<\/span><\/p>

La mirada<\/b> \u00e9s un altra manera de comunicar-nos entre les persones, ja que expressa molt de la persona. Sempre s\u2019ha dit que \u201cels ulls s\u00f3n el mirall de l\u2019\u00e0nima\u201d.<\/i> Els ulls poden expressar: un somriure, tenir una brillantor especial, una calidesa, fredor o indifer\u00e8ncia, Durant el temps de la pand\u00e8mia que hem passat des del any 2020 fins fa poc, que tothom ten\u00edem que portar mascareta, em fixava molt en els ulls de les persones, i tot i portant la cara tapada podia percebre si una persona somreia, si estava seria, si marcava dist\u00e0ncia etc.<\/span><\/p>

I per \u00faltim, L\u2019expressi\u00f3 del rostre <\/b> \u00e9s fonamental tamb\u00e9, el semblant ho diu tot de nosaltres, pot expressar amor, calidesa, dolcesa, rigidesa, enuig etc.<\/span><\/p>

Per concloure vull dir que \u00e9s molt important la nostra actitud interna a l\u2019hora de relacionar-nos amb una persona malalta d\u2019Alzheimer i altres dem\u00e8ncies, ja que aquesta persona captar\u00e0 de seguida el nostre estat d\u2019\u00e0nim i el que li volem transmetre i com ja he dit altres vegades aquests malalts no obliden mai la mem\u00f2ria del amor i \u00e9s la que els beneficia i els permet tenir un estat d\u2019\u00e0nim m\u00e9s elevat.<\/span><\/p>

<\/a> <\/span><\/p>

Sempre recordar\u00e9 una tarda que anava a visitar la meva mare, vaig arribar i molt efusivament la vaig abra\u00e7ar i petonejar, com feia cada dia, i a les hores ella em va dir: \u201ctu ets aquella que m\u2019estima molt, veritat?\u201d<\/i> Ella no sabia qui era, per\u00f2 li va arribar el meu amor a trav\u00e9s de la meva expressi\u00f3 de la cara i els meus petons i el va recon\u00e8ixer.<\/span><\/p>

Us animo que no us talleu i quan visiteu el vostre \u00e9sser estimat, li mostreu el vostre amor de manera lliure i expressiva i aix\u00ed es sentir\u00e0 m\u00e9s feli\u00e7, i de ben segur que l\u2019afecte que li doneu us el tornar\u00e0 amb escreix, amb una mirada c\u00e0lida i pot ser amb petons i abra\u00e7ades.<\/b><\/span><\/p>

20 de novembre de 2022<\/span><\/p>

\u00a0<\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cuando mi madre estaba en la residencia hab\u00eda una se\u00f1ora que tambi\u00e9n sufr\u00eda la enfermedad de Alzheimer y com\u00eda en su misma mesa, se llamaba Mercedes y su hija, que era hija \u00fanica, la visitaba a menudo. Mercedes era simp\u00e1tica y estaba tranquila y sonriente cuando sus cuidadoras le hablaban amorosamente y la acariciaban. Su… Llegiu m\u00e9s »La comunicaci\u00f3 amb els malalts d'Alzheimer i d'altres dem\u00e8ncies<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":756,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[22,4],"class_list":["post-755","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","tag-alzheimer","tag-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/755","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=755"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/755\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":761,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/755\/revisions\/761"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/756"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=755"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=755"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=755"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}