{"id":744,"date":"2022-10-20T12:35:38","date_gmt":"2022-10-20T12:35:38","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=744"},"modified":"2022-10-19T12:50:27","modified_gmt":"2022-10-19T12:50:27","slug":"la-ternura-que-me-inspirar-los-enfermos-de-alzheimer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/la-ternura-que-me-inspirar-los-enfermos-de-alzheimer\/","title":{"rendered":"La tendresa que m\u2019inspiren els malalts d\u2019Alzheimer"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La Quimeta, la meva mare, que com ja us he comentat altres vegades va patir la malaltia d\u2019Alzheimer; des que va anar perdent facultats em va anar inspirant una gran tendresa, un sentiment molt dol\u00e7 que em satisfeia molt i m\u2019impulsava a estimar-la des de la part m\u00e9s pura de mi.<\/span><\/p>

Els malalts d\u2019Alzheimer ens poden provocar molts sentiments diferents, uns positius i altres no tant, i un d\u2019ells \u00e9s aquest, la tendresa, sobretot a mesura que es van oblidant del personatge que han representant tota la vida i paulatinament es van convertint en persones m\u00e9s pures, m\u00e9s innocents, m\u00e9s netes, que no pensen en el passat ni tampoc en el futur i que actuen m\u00e9s com a nens i nenes innocents que veuen el m\u00f3n a partir de la seva mirada neta i transparent.<\/span><\/p>

La mare cada cop era m\u00e9s nena, el seu somriure era obert i no tenia cap inconvenient en dir el qu\u00e8 pensava en cada moment des de la m\u00e9s pura innoc\u00e8ncia ja que no tenia filtres.<\/span><\/p>

Quan encara estava b\u00e9 ens havia costat comunicar-nos m\u00fatuament els nostres sentiments, per\u00f2 quan la malaltia avan\u00e7ava ens va resultar m\u00e9s f\u00e0cil. Un dia, li vaig preguntar:\u201cQuimeta, m\u2019estimes? <\/em>i ella r\u00e0pidament em va contestar:\u201csi, fins el cel\u201d. <\/em>Em va emocionar la seva resposta perqu\u00e8 vaig sentir que les seves paraules no passaven pel cap sin\u00f3 pel cor. Per aix\u00f2 el t\u00edtol que li vaig posar al meu primer llibre sobre l\u2019Alzheimer va ser: Te quiero hasta el cielo (t\u2019estimo fins el cel)<\/em><\/strong>.<\/em><\/span><\/p>

Recordo la meva mare quan estava a la resid\u00e8ncia i encara parlava, un dia vaig estar amb ella a la seva habitaci\u00f3 abans que s\u2019adorm\u00eds. Ella tenia els ulls tancats i jo li vaig posar les mans sobre el seu pit per fer-li Reiki, que es tracta d\u2019una t\u00e8cnica en la que es passa energia ben\u00e8fica a trav\u00e9s de les mans a la persona que la rep, la qual la relaxava molt; ella estava encantada i molt tranquil\u00b7la i , de sobte, sense obrir els ulls em va dir: \u201ca mi ara no m\u2019interessa el que passa fora, estic molt b\u00e9 aqu\u00ed, aquesta \u00e9s casa meva\u201d.<\/em><\/span><\/p>

Em vaig sorprendre molt pel qu\u00e8 em va expressar i despr\u00e9s hi vaig estar reflexionant. La meva mare quan estava b\u00e9, estava molt pendent de la seva fam\u00edlia amb la que, a voltes, era una mica possessiva i controladora, era molt organitzada i comprovava de tant en tant els seus comptes i les seves possessions, recordava sovint el que havia experimentat en el passat, la qual cosa moltes vegades l\u2019entristia i tamb\u00e9 planificava molt b\u00e9 el futur.\nEn canvi, ara em venia a dir que tot el que havia estat tan important per a ella en el passat, en aquest moment no tenia cap valor, era com si em digu\u00e9s: \u201cara vull viure el moment present on m\u2019hi trobo molt b\u00e9\u201d.\nAquesta confid\u00e8ncia que em va fer va ser una gran ensenyan\u00e7a per a mi ja que vaig aprendre sobre la gran import\u00e0ncia de viure el moment present. <\/span><\/p>

Quan la mare em va fer aquesta revelaci\u00f3, vaig sentir que ella llavors era lliure, no estava lligada per condicionaments socials, econ\u00f2mics o culturals i aix\u00f2 la feia molt gran i vaig sentir enveja, perqu\u00e8 jo encara, a vegades, estic condicionada per les coses externes que m\u2019envolten la qual cosa fa que a voltes em resulti dif\u00edcil estar en el moment present on la meva ment est\u00e0 neta de condicionaments externs i puc viure el que sigui: des de parlar amb un amic, rentar els plats o tenir cura de les meves plantes amb total enfoc.<\/span><\/p>

Quan s\u00f3c capa\u00e7 de estar en aquest estat gaudeixo molt m\u00e9s de qualsevol cosa que faci i com va dir en una ocasi\u00f3 Abraham Lincoln (en l\u00ednia\n \u00abFinalment, els anys de vida no s\u00f3n rellevants, sin\u00f3 que all\u00f2 m\u00e9s important \u00e9s la vida dels anys\u00bb<\/em><\/strong>. \u00c9s important la vida dels anys ja que \u00e9s llavors quan omplim de vida i energia ben\u00e8fica qualsevol acte que estem realitzant i aix\u00f2 passa quan vivim en el moment present i aquest \u00e9s un dels grans aprenentatges que em va regalar la meva estimada mare.<\/span><\/p>

Gr\u00e0cies Quimeta, t\u2019estimo 20 d\u2019octubre de 2022<\/span><\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quimeta, mi madre como ya os he comentado en otras ocasiones, sufri\u00f3 la enfermedad de Alzheimer y a partir de que fue perdiendo facultades me iba inspirando una gran ternura, un sentimiento muy dulce que me satisfac\u00eda mucho y me impulsaba a quererla desde la parte m\u00e1s pura de m\u00ed. Los enfermos de Alzheimer nos… Llegiu m\u00e9s »La tendresa que m\u2019inspiren els malalts d\u2019Alzheimer<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":745,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[22,23],"class_list":["post-744","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","tag-alzheimer","tag-ternura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/744","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=744"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/744\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":749,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/744\/revisions\/749"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/745"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=744"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=744"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=744"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}