{"id":639,"date":"2022-03-20T11:25:26","date_gmt":"2022-03-20T11:25:26","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=639"},"modified":"2022-04-20T11:37:30","modified_gmt":"2022-04-20T11:37:30","slug":"la-abuela-maria-se-ha-convertido-en-una-nina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/la-abuela-maria-se-ha-convertido-en-una-nina\/","title":{"rendered":"L\u2019\u00e0via Maria s\u2019ha tornat una nena"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019\u00e0via Maria pateix la malaltia d\u2019Alzheimer, a mesura que la dol\u00e8ncia avan\u00e7a cada cop el seu comportament \u00e9s m\u00e9s infantil i quan arriba a aquesta etapa de la infantesa viu b\u00e9 la seva situaci\u00f3 perqu\u00e8 se sent ben tractada i estimada, \u00e9s per aix\u00f2 que les seves reaccions acostumen a ser innocents i divertides ja que sempre est\u00e0 en el moment present i delecta a les persones del seu voltant amb les seves sortides, la majoria fora de to per\u00f2 gaireb\u00e9 sempre amb bon humor i alguns cops enfadada, tot i que li dura poc, per\u00f2 en general acostumen a ser reaccions molt simp\u00e0tiques.<\/span><\/p>

!Qui ho havia de dir!<\/span><\/p>

Perqu\u00e8 l\u2019\u00e0via Maria quan estava b\u00e9 tot i que era molt simp\u00e0tica a nivell social i generosa ajudant al qui ho necessitava, a casa seva es comportava com una dona seriosa, bona organitzadora de la seva llar, responsable, una mica r\u00edgida i que no gaudia gaire de la vida perqu\u00e8 estava massa preocupada per tot i mostrava la seva part m\u00e9s trista i ressentida amb les persones del seu voltant proper. Tanmateix en l\u2019\u00e0mbit social estava molt pendent de tenir el comportament correcte davant els altres, per la qual cosa guardava molt les formes per tal de \u201cquedar b\u00e9\u201d.<\/span><\/p>

Quan Maria encara caminava i vivia a casa seva, anava al Centre de Dia i al moment de sortir de casa acompanyada de la seva filla Lourdes, premia el timbre de les dues ve\u00efnes amb les que tenia millor relaci\u00f3 i els deia molt contenta: \u201cvinc a acomiadar-me, me\u2019n vaig al col\u00b7legi\u201d.<\/em> Gaudia molt el Centre de Dia perqu\u00e8 la tractaven molt b\u00e9 i aconseguien que es sent\u00eds important, ja que li encarregaven petites tasques que a ella li agradava fer o feia tallers d\u2019alguna mena, com pintar teles de seda que despr\u00e9s regalava a la seva filla.<\/span><\/p>

Ara que Maria ja viu a la resid\u00e8ncia i encara parla i raona m\u00e9s o menys b\u00e9, fa poc li ha dit a la seva filla Lourdes \u201ca fora passen moltes coses per\u00f2 a mi no m\u2019interessen, m\u2019agrada estar aqu\u00ed que \u00e9s casa meva\u201d. <\/em>La seva filla quan ho ha sentit ha estat molt contenta, ja que ha vist que la seva mare ara \u00e9s feli\u00e7.<\/span><\/p>

Maria est\u00e0 contenta a la resid\u00e8ncia perqu\u00e8 la tracten b\u00e9 i els seus familiars i amics la visiten sovint, la cuiden i l\u2019estimen. La seva filla Lourdes la va a veure gaireb\u00e9 cada dia y passa molt bones estones amb ella.<\/span><\/p>

La Maria parla poc i el que diu \u00e9s molt incoherent. la seva filla la fa jugar als jocs que es poden jugar amb les mans, ja que t\u00e9 mobilitat redu\u00efda, s\u00f3n els jocs que Maria jugava amb ella quan era molt petita. Maria sembla que recorda el joc i segueix amb molt alegria el que li diu la Lourdes la qual expressa obertament, amb una cara radiant i una expressi\u00f3 preciosa; quan acaba el joc, com que gaireb\u00e9 no parla, la seva expressi\u00f3 corporal en especial de les seves mans i el seu rostre diuen que vol continuar jugant.<\/span><\/p>

Quan \u00e9s l\u2019hora de menjar, se li ha de donar ja que ella ja no \u00e9s capa\u00e7 de menjar sola. La seva filla ho fa sempre que pot; alguns dies que est\u00e0 molt inquieta comen\u00e7a a parlar i prodiga ordres inintel\u00b7ligibles e incoherents a la Lourdes i no vol que li doni el menjar, llavors posa la m\u00e0 dins la sopa i s\u2019embruta ella i tot el seu voltant, per la qual cosa la Lourdes s\u2019ha tingut que posar seriosa i dir-li amb molt d\u2019amor: \u201caix\u00f2 no es fa Maria\u201d, <\/em>finalment ha pogut fer-la menjar. Maria no s\u2019ha resistit, sin\u00f3 que ha obe\u00eft i est\u00e0 tranquil\u00b7la i disposada a engolir el menjar.<\/span><\/p>

Maria \u00e9s molt inestable, canvia molt sovint d\u2019humor, ara vol una cosa, ara en vol un altra, sort que la seva filla la sap portar, cap de les seves reaccions l\u2019altera ni se les pren com a personals. Aix\u00f2 fa que tinguin una relaci\u00f3 molt fluida. Per exemple, la Lourdes, quan va a visitar-la despr\u00e9s d\u2019abra\u00e7ar-la i petonejar-la li pregunta si vol anar a passejar a la terrassa amb la cadira de rodes, la Maria amb cara d\u2019enfadada li diu que no, un moment despr\u00e9s la Lourdes li torna a preguntar i aquesta vegada diu que si tota contenta. Aleshores pugen a la terrassa. Quan arriben a dalt la Lourdes comen\u00e7a a conduir la cadira de rodes amb una certa velocitat, mira a la Maria i veu que est\u00e0 contenta i emocionada i li pregunta: \u201c Maria, t\u2019agrada la velocitat\u201d ?<\/em>\u00a0 I ella contesta amb una cara radiant i li diu: \u201csi, si<\/em>\u201d<\/span><\/p>

\u00a0Quan la Maria en una festa de la resid\u00e8ncia sent alg\u00fa que canta una can\u00e7\u00f3 de la seva \u00e8poca que li agrada, escolta amb molta atenci\u00f3 i el seu rostre expressa una gran satisfacci\u00f3, no canta per\u00f2 molt somrient va movent el cap seguint el ritme de la can\u00e7\u00f3.<\/span><\/p>

A vegades t\u00e9 ganes de parlar i fa una llarga explicaci\u00f3 a la seva filla, es tracta de una xerrada incoherent, que no t\u00e9 ni cap ni peus, per\u00f2 el to amb el que parla sembla que el que diu sigui real. Llavors Lourdes se la mira atentament com si ho entengu\u00e9s i quan acaba li diu: \u201csi Maria, tens tota la ra\u00f3, tu en saps molt i ho fas tot molt b\u00e9\u201d. <\/em>Maria l\u2019escolta satisfeta i amb un posat que demostra que corrobora el que diu la seva filla. En aquest moment a la Maria li ha pujat l\u2019autoestima, perqu\u00e8 es sent compresa i valorada.<\/span><\/p>

Aix\u00ed s\u2019acostuma a comportar una persona malalta d\u2019Alzheimer quan emocionalment est\u00e0 b\u00e9, ja que viu i gaudeix el moment present des d\u2019una perspectiva infantil, perqu\u00e8 ella, conscientment, no recorda el passat i no li interessa el futur.<\/span><\/p>

Sento que \u00e9s una gran ensenyan\u00e7a pels que estem sans, \u00e9s una mestra per a nosaltres els adults que ens costa tant enfocar-nos en el moment present <\/strong> ja que la nostra ment se\u2019n va amb facilitat al passat o al futur.<\/p>

Per la Mar\u00eda \u00e9s una gran oportunitat poder viure els \u00faltims anys de la seva vida des de la seva percepci\u00f3 innocent, infantil i pura; gaudint de cada moment, ja que aix\u00ed podr\u00e0 marxar d\u2019aquest m\u00f3n molt m\u00e9s feli\u00e7, neta d\u2019emocions i records que ara ja no li serveixen.<\/span><\/p>

T\u2019estimo Maria, no canvi\u00efs , i gr\u00e0cies per aquesta gran lli\u00e7\u00f3.<\/span><\/p>

Foto de\u00a0Ainara Oto<\/a>\u00a0a\u00a0Unsplash<\/a><\/span><\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La abuela Mar\u00eda tiene la enfermedad del Alzheimer. A medida que la dolencia avanza cada vez su comportamiento es m\u00e1s infantil y cuando llega a esta etapa de la infancia vive bien su situaci\u00f3n actual porque se siente bien tratada y querida y es por ello que sus reacciones acostumbran a ser inocentes y divertidas;… Llegiu m\u00e9s »L\u2019\u00e0via Maria s\u2019ha tornat una nena<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":668,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-639","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/639","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=639"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/639\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":669,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/639\/revisions\/669"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/668"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=639"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=639"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=639"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}