{"id":383,"date":"2021-11-20T13:33:00","date_gmt":"2021-11-20T13:33:00","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=383"},"modified":"2021-12-20T08:58:44","modified_gmt":"2021-12-20T08:58:44","slug":"como-afrontar-la-marcha-de-un-ser-querido","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/como-afrontar-la-marcha-de-un-ser-querido\/","title":{"rendered":"Com afrontem la marxa d\u2019un \u00e9sser estimat?"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquest mes de novembre \u00e9s el mes que a la nostra cultura honorem les persones que han marxat, \u00e9s per aix\u00f2 que he pensat que \u00e9s un bon mes per reflexionar-hi. Quan una persona propera deixa aquest m\u00f3n, acostuma a significar un trasbals per a les persones que l\u2019estimem. Moltes vegades ens costa acceptar-ho perqu\u00e8 est\u00e0vem molt vinculats a aquesta persona o no, per\u00f2 si que li ten\u00edem una gran estimaci\u00f3.<\/span><\/p>

Quan va morir la meva mare, malalta d\u2019Alzheimer, al final de la seva vida tenia una actitud molt introvertida, perqu\u00e8 no parlava, estava gaireb\u00e9 sempre amb els ulls tancats i el seu rostre era quasi sempre inexpressiu, fora d\u2019alguns moments en els quals aconseguia estimular-la una mica i era llavors quan en el seu rostre es dibuixava un lleuger somriure. Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, jo tenia sentiments ambivalents ja que en alguns moments no entenia qu\u00e8 feia la mare en aquest m\u00f3n, perqu\u00e8 em semblava que ja no podia aportar-hi res, per\u00f2 tamb\u00e9 sentia que possiblement no entenia qu\u00e8 feia aqu\u00ed per\u00f2 tenia que confiar en que la situaci\u00f3 en que estava la mare era la millor ja que l\u2019univers aix\u00ed ho volia, per la qual cosa em sentia tranquil\u00b7la i confiada en que tot era perfecte.<\/span><\/p>

Quan menys m\u2019ho esperava la mare va entrar en el proc\u00e9s de comiat d\u2019aquest m\u00f3n, a partir que ella va poder resoldre un conflicte familiar que va patir quan tenia tretze anys i que explico en el meu llibre Te quiero hasta el cielo; <\/em> llavors ella va deixar de menjar durant un mes i nom\u00e9s acceptava l\u00edquids fins que se\u2019n va anar. S\u2019anava apagant de manera molt relaxada, rodejada dels seus familiars i de la m\u00fasica tranquil\u00b7la que l\u2019havia acompanyat durant dotze anys a la resid\u00e8ncia. El seu rostre sempre estava en pau i se la veia molt complaguda al rebre les vibracions d\u2019aquesta m\u00fasica tan profunda i tranquil\u00b7la, i molt sovint somreia molt dol\u00e7ament.<\/span><\/p>

Vaig poder acomiadar-me d\u2019ella poc a poc, i vaig poder parlar-li de mi, li vaig donar les gr\u00e0cies pel que ella havia significat i fet per a mi generosament, i tamb\u00e9 li vaig expressar el que m\u2019havia fet mal, segurament sense que ella en fos molt conscient. Ella em mirava somrient amb molta atenci\u00f3 i sentia que m\u2019entenia. Al poder-li dir tot aix\u00f2 totes dues ens v\u00e0rem curar de les petites ferides. I quan tan jo com la meva fam\u00edlia ens hav\u00edem acomiadat de ella, una matinada se\u2019n va anar. La doctora Elisabeth K\u00fcbler Ross cient\u00edfica i experta mundial en acompanyar als seus pacients al moment de morir, diu en el seu llibre La mort: una aurora:\u201c<\/em> si us acosteu al llit del vostre pare o de la vostra mare moribunds, encara que estiguin en coma profund, escolten tot el que els digueu i mai \u00e9s tard per expressar-los un \u2013ho sento- o \u2013t\u2019estimo- o alguna altra cosa que us vingui de gust dir-li. Mai \u00e9s tard per pronunciar aquestes paraules, incl\u00fas despr\u00e9s de la mort, ja que els difunts continuen sentint\u201d.<\/span><\/p>

La marxa lenta de la mare va ser un proc\u00e9s molt maco i curatiu. Un cop ella havia deixat el cos el seu rostre estava ple de pau i estava molt guapa. Al tanatori vaig acompanyar a unes amigues a veure-la i les tres v\u00e0rem entrar en un estat de pau que v\u00e0rem perdre la noci\u00f3 del temps durant una bona estona i quan v\u00e0rem sortir, les tres v\u00e0rem coincidir en que sense proposar-nos-ho hav\u00edem entrat en un estat meditatiu.<\/span><\/p>

Tot i tenir assumida la marxa de la meva mare, el meu cor estava adolorit, me l\u2019estimava molt i havia tingut cura d\u2019ella durant disset anys, sentia el dol de la p\u00e8rdua d\u2019un ser molt estimat, per aix\u00f2 en alguns moments vaig tenir la necessitat de plorar, plorar molt i molt, aquest proc\u00e9s d\u2019expressar el meu dolor plorant va ser intens per\u00f2 va durar poc, despr\u00e9s el dol va continuar per\u00f2 d\u2019una manera m\u00e9s suau, fins que vaig sentir que ja havia tancat la ferida del dolor de la separaci\u00f3.<\/span><\/p>

Poc a poc vaig comen\u00e7ar a sentir-me tranquil\u00b7la, contenta i satisfeta d\u2019haver tingut la possibilitat de tenir cura de la meva mare; aquest fet em va proporcionar molta pau i alegria, perqu\u00e8 sentia que havia complert amb el meu deure, no per obligaci\u00f3 sin\u00f3 per opci\u00f3 personal. Resoldre aquest tema d\u2019aquesta manera ha significat per a mi una gran lli\u00e7\u00f3 que m\u2019ha fet una millor persona:<\/span><\/p>

des de llavors he crescut molt personal i espiritualment, i ha augmentat la alegria, la joia i la pau del meu cor. <\/strong><\/span><\/p>

Les claus d\u2019aquesta transformaci\u00f3 han estat:<\/span><\/p>