{"id":376,"date":"2021-10-20T09:27:57","date_gmt":"2021-10-20T09:27:57","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=376"},"modified":"2021-12-20T09:19:52","modified_gmt":"2021-12-20T09:19:52","slug":"aceptar-aceptemonos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/aceptar-aceptemonos\/","title":{"rendered":"Acceptem, Acceptem-nos"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Fa uns anys vaig tenir que experimentar en la meva pr\u00f2pia pell la import\u00e0ncia de l\u2019acceptar.<\/strong><\/span><\/p>

No m\u2019havia imaginat mai que m\u2019hagu\u00e9s d\u2019encarar amb la malaltia d\u2019Alzheimer que va patir la persona m\u00e9s propera a mi, la meva mare. Sempre havia mirat aquesta malaltia de lluny, tot i que sabia que era molt dura pel qui la pateix i pels familiars propers.<\/span><\/p>

Tot i aix\u00f2, quan la mare va ser diagnosticada amb la malaltia d\u2019Alzheimer, com a cuidadora principal que era, em vaig posar a buscar solucions perqu\u00e8 la meva mare est\u00e8s ben atesa i fos feli\u00e7 i poc a poc ho vaig anar aconseguint.<\/span><\/p>

No va ser f\u00e0cil acceptar <\/strong>la nova situaci\u00f3, per\u00f2 estava disposada a aconseguir-ho perqu\u00e8 confiava en mi i en que li volia oferir el millor a ella perqu\u00e8 fos feli\u00e7, per la qual cosa em vaig oblidar de mi mateixa i em vaig enfocar en resoldre qualsevol tema relacionat amb la mare. <\/span><\/p>

Aix\u00f2 va fer que la meva ment estigu\u00e9s sempre enfocada en buscar solucions i no en sentir que era molt desgraciada i en que era injust que la meva mare pat\u00eds aquesta malaltia perqu\u00e8 no podia deixar de pensar en com era abans: plena d\u2019energia, alegre, activa ... \u00a1 ara es tractava d\u2019una persona desorientada, amb la mirada perduda i que se l\u2019havia de guiar cont\u00ednuament. Tot aix\u00f2 no m\u2019ocupava la ment, sin\u00f3 ben al contrari, nom\u00e9s me l\u2019omplia el desig d\u2019aconseguir el benestar de la meva mare en la seva situaci\u00f3 actual.<\/span><\/p>

Ara m\u2019ho miro des de la distancia i veig que la meva actitud estava plena de generositat no calculada, que va anar sortint del meu cor,\n i que em va portar a acceptar totalment la situaci\u00f3 i a enfocar-me en el noble objectiu d\u2019aconseguir el benestar i la felicitat de la meva mare <\/strong> la qual a mesura que ho anava aconseguint, jo tamb\u00e9 em sentia cada cop m\u00e9s satisfeta i aquest va ser el gran regal que vaig obtenir sense esperar-ho.<\/span><\/p>

Tamb\u00e9 vaig arribar a la conclusi\u00f3 que aquesta acceptaci\u00f3 de la situaci\u00f3 tamb\u00e9 sortia d\u2019una acceptaci\u00f3 de mi mateixa <\/strong> que em feia sentir una gran confian\u00e7a en que podria resoldre aquesta situaci\u00f3 de la millor manera.<\/span><\/p>

Aix\u00f2 em fa pensar, que la veritable acceptaci\u00f3, <\/strong> no pot sortir de la freda reflexi\u00f3 mental del qu\u00e8 s\u2019ha de fer, sin\u00f3 que ha de sortir del nostre cor,<\/strong> ja que el cor \u00e9s el gran savi que ens guia pel bon cam\u00ed, que fa que prenguem decisions bones i generoses pensant en els altres i oblidant-nos de nosaltres. Es tracta d\u2019un oblidar-se ple d\u2019amor i confian\u00e7a vers nosaltres mateixos, on la por i la inseguretat personal hi estan totalment descartades<\/strong>, i que sense proposar-nos-ho ens porta a que ens sentim plens de felicitat per haver complert amb el nostre deure, no per obligaci\u00f3 sin\u00f3 per amor.<\/span><\/p>

La paraula acceptar,<\/strong> en el diccionari de la Llengua es defineix, entre altres coses, com a resignar-se<\/em> i, com podeu veure, no es tracta del que parlem aqu\u00ed, ja que resignar-se vol dir acceptar una situaci\u00f3 fent-se la v\u00edctima. Parlem de l\u2019acceptar <\/strong> com diu Emilio Carrillo, escriptor, economista i conferenciant en el v\u00eddeo de You Tube \u201cVivir en presencia\u201d<\/em> \u201c l\u2019acceptaci\u00f3 \u00e9s fruit de la confian\u00e7a ... - ... i quan parlem de confian\u00e7a ens referim a creure en nosaltres mateixos i ,sobre tot, en creure que si confiem, l\u2019univers ens proporcionar\u00e0 a cada moment el que necessitem\u201d.<\/span><\/p>

Acceptar requereix ser fort per dins i tenir la convicci\u00f3 que quan acceptem qualsevol situaci\u00f3 dif\u00edcil que ens pugui passar a la vida ens relaxem i ens deixem anar, i \u00e9s llavors quan les dificultats amb les que ens enfrontem es suavitzen i les podem viure amb harmonia i pau amb nosaltres mateixos, i \u00e9s amb aquesta actitud que fa que aquests mateixos obstacles acabin convertint-se en grans regals si sabem veure que de la situaci\u00f3 dif\u00edcultosa que passem hem pogut aprendre alguna cosa que ens ha fet millors persones. <\/strong><\/span><\/p>

\u00a0<\/strong>\"\"<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hace unos a\u00f1os tuve que experimentar en mi propia piel la importancia de aceptar. No me hab\u00eda imaginado nunca que me tuviera que enfrentar con la enfermedad de Alzheimer que sufri\u00f3 la persona m\u00e1s cercana a m\u00ed, mi madre. Siempre hab\u00eda mirado esta enfermedad de lejos, aunque si sab\u00eda que era muy dura para el… Llegiu m\u00e9s »Acceptem, Acceptem-nos<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":405,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-376","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/376","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=376"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/376\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":452,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/376\/revisions\/452"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/405"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=376"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=376"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=376"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}