{"id":354,"date":"2021-09-20T08:13:09","date_gmt":"2021-09-20T08:13:09","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=354"},"modified":"2021-12-20T09:21:11","modified_gmt":"2021-12-20T09:21:11","slug":"la-abuela-maria-pierde-la-memoria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/la-abuela-maria-pierde-la-memoria\/","title":{"rendered":"L\u2019\u00e0via Mar\u00eda perd la mem\u00f2ria"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Hi havia una vegada una fam\u00edlia que s\u2019estimaven molt entre ells, per\u00f2 no els agradava expressar-ho dient-s\u2019ho entre ells i fent-se petons i abra\u00e7ades.<\/span><\/p>

Un dia l\u2019\u00e0via Maria es va comen\u00e7ar a desorientar, es deixava la compra al mercat i no ho recordava, no sabia on guardava els diners, la seva filla quedava amb ella a un lloc determinat de la parada del metro per anar a comprar i ella estava a un altre lloc, etc.<\/span><\/p>

Els seus nets parlaven amb ella amb molta tendresa i li recordaven algunes coses i els besn\u00e9ts que l\u2019anomenaven \u201cla iaia velleta\u201d es relacionaven amb ella amb molt d\u2019amor.<\/span><\/p>

L\u2019\u00e0via Maria tenia moments en els quals era conscient de la seva desorientaci\u00f3 i p\u00e8rdua de mem\u00f2ria i ho intentava dissimular. Era una \u00e8poca en que, alguns cops, havia agredit verbalment algunes persones properes sense cap motiu, suposo que aquesta reacci\u00f3 podria ser conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva pr\u00f2pia frustraci\u00f3.<\/span><\/p>

Poc a poc la situaci\u00f3 de la Maria es va anar deteriorant cada cop m\u00e9s. A mesura que aix\u00f2 passava el seu car\u00e0cter era cada cop m\u00e9s infantil i tamb\u00e9 es va anar calmant. Els adults que l\u2019acompanyaven ens produ\u00efa molta tendresa i ganes de protegir-la.<\/span><\/p>

La seva fam\u00edlia i les cuidadores, tamb\u00e9 la gaudien si es posaven al seu nivell, i responien als seus interessos, com podien ser: les mostres d\u2019amor, car\u00edcies, paraules amables, reconeixement del que ella era i feia, quan valoraven molt els seus \u00e8xits, com encertar passar una pilota per una rotllana gran, caminar, recon\u00e8ixer-li una afirmaci\u00f3 que feia amb molta convicci\u00f3, tot i que no entenien el qu\u00e8 deia, seguir-li la corrent etc. Totes aquestes reaccions vers ella, plenes d\u2019amor, la feien molt feli\u00e7 i augmentaven la seva autoestima.<\/span><\/p>

La Maria li agradava molt que juguessin amb ella, a jocs que ella havia jugat amb els seus fills quan eren petits, els gaudia molt i aixecava les mans en senyal de que volia seguir jugant.<\/span><\/p>

Tamb\u00e9 gaudia molt de la m\u00fasica, tranquil\u00b7la i relaxada. Quan l\u2019escoltava es podia observar com ella s\u2019anava relaxant cada cop m\u00e9s. Tamb\u00e9 li agradava escoltar la m\u00fasica popular que coneixia de la seva infantesa i joventut.<\/span><\/p>

La Maria havia estat sempre una persona presumida, i a la seva manera, li agradava quan la cuidadora la vestia cada mat\u00ed, ella es mirava al mirall i li donava les gr\u00e0cies: \u201cho has fet molt b\u00e9, maca\u201d.<\/span><\/p>

El temps va anar passant i la Maria anava perdent la seva expressi\u00f3 de vivesa, ja no tenia for\u00e7a, dormia molt m\u00e9s, i moltes vegades tenia una mirada perduda, la qual tornava a tenir vida quan algun familiar o cuidador li expressava tot el seu amor amb molta for\u00e7a, abra\u00e7ant-la, tocant-la, acaronant-la i dient-li amb paraules que l\u2019estima<\/strong>. Ella seguia prenent les medicines que li prescrivia el metge per a la seva malaltia, per\u00f2 les medicines de l\u2019afecte eren les millors medicines que podia prendre. <\/strong>I ! que barates que s\u00f3n !. <\/span><\/p>

Cada dia quan la seva filla anava a visitar-la expressant-li totes les mostres d\u2019afecte possibles, ella era feli\u00e7 i els seus ulls tornaven a brillar. Era com un miracle.<\/span><\/p>

Un dia li va dir a la seva filla: \u201c\u00bf\u201ctu ets aquella que m\u2019estima molt ?\u201d<\/em>, <\/strong>quina emoci\u00f3 m\u00e9s gran, havia oblidat el seu nom, no sabia que era la seva filla, per\u00f2 no havia oblidat que l\u2019estimava molt.<\/strong><\/span><\/p>

Aquest \u00e9s el gran prodigi de la malaltia d\u2019Alzheimer, nom\u00e9s es recorda el que \u00e9s m\u00e9s important en aquesta vida: l\u2019amor.<\/strong><\/span><\/p>

Com deia F. de Saint Exupery al llibre el Petit Pr\u00edncep \u201cel m\u00e9s important no \u00e9s visible als ulls\u201d.<\/strong><\/em><\/span><\/p>

Ensenyan\u00e7a<\/strong><\/span><\/p>

Els malalts d\u2019Alzheimer reben de manera intacta tots els senyals d\u2019amor genu\u00ed, els reconeixen i els aprecien, <\/strong>ja no els interessa els bens materials, la posici\u00f3, el prestigi, les grans dites intel\u00b7lectuals etc.\n<\/span><\/p>

Tenint cura de la Maria, els seus familiars es van anar transformant, i van experimentar la import\u00e0ncia de expressar-se obertament els sentiments d\u2019amor entre ells.<\/span><\/p>

Per tot aix\u00f2 sento profundament que els malalts d\u2019Alzheimer <\/strong>quan els tenim a prop, i tenim el privilegi de cuidar-los i expressar-los el nostre amor, s\u00f3n un gran regal, ja que ens donen una gran ensenyan\u00e7a de vida que ens fa m\u00e9s savis.<\/strong><\/span><\/p>

Carme Ar\u00e0jol Tor<\/span><\/p>

20-09-2021<\/span><\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9rase una vez que hab\u00eda una familia que se quer\u00edan mucho entre ellos, aunque no les gustaba expresarlo d\u00e1ndose besos y abraz\u00e1ndose. Un d\u00eda la abuela Mar\u00eda se empez\u00f3 a desorientar, se dejaba la compra en la parada del mercado y no lo recordaba, no sab\u00eda d\u00f3nde guardaba el dinero, su hija quedaba con ella… Llegiu m\u00e9s »L\u2019\u00e0via Mar\u00eda perd la mem\u00f2ria<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":409,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-354","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/354","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=354"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/354\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":455,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/354\/revisions\/455"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/409"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=354"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=354"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=354"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}