{"id":1197,"date":"2026-07-20T07:27:17","date_gmt":"2026-07-20T07:27:17","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=1197"},"modified":"2026-07-20T07:31:04","modified_gmt":"2026-07-20T07:31:04","slug":"renovarnos-constantemente","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/renovarnos-constantemente\/","title":{"rendered":"Renovar-nos constantment"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La vida consisteix en un canvi constant, malgrat que recordo que, quan era petita, em semblava que tot transcorria sempre de la mateixa manera i que mai no canviava res, ja que aix\u00f2 era el que els nostres grans ens inculcaven. El temps passava lentament perqu\u00e8, any rere any, tant en l\u2019\u00e0mbit social com en el personal, succe\u00efa m\u00e9s o menys el mateix, i els nostres grans ens deien: \u00abEl que \u00e9s correcte \u00e9s fer les coses com sempre s\u2019han fet\u00bb. Hi ha una dita castellana que, davant d\u2019alguna situaci\u00f3 desafiadora, diu: \u00abVirgencita, Virgencita, que me quede como estoy\u00bb.<\/em><\/span><\/p>

Per\u00f2, en realitat, la vida consisteix en una renovaci\u00f3 constant. Naixem i, des del primer moment, comen\u00e7a la nostra transformaci\u00f3 corporal: el nostre cos comen\u00e7a a canviar, ens surten les dents i, a poc a poc, comencem a aprendre a caminar. Caiem moltes vegades, per\u00f2 no ens importa; potser plorem una mica, per\u00f2 immediatament ens aixequem i ho tornem a intentar. Som incansables i persistents perqu\u00e8 el nostre objectiu \u00e9s arribar a ser aut\u00f2noms i poder anar all\u00e0 on vulguem pel nostre compte. La nostra ment tamb\u00e9 es va transformant i nosaltres anem evolucionant. Tanmateix, quan arribem a l\u2019edat adulta, en molts casos deixem de ser tan constants a l\u2019hora de continuar renovant-nos com quan \u00e9rem petits, perqu\u00e8 ens sembla que ja hem assolit el m\u00e0xim nivell de coneixement i maduresa. A m\u00e9s, les creences adquirides de la nostra fam\u00edlia, dels educadors i de la societat en general ens ho confirmen. Si aquesta \u00e9s la nostra actitud, pot ser l\u2019inici del nostre estancament i, fins i tot, del nostre declivi, ja que la nostra ment est\u00e0 m\u00e9s evolucionada mentre que, al mateix temps, el nostre cor \u2014que \u00e9s el centre de la nostra capacitat de sentir, intuir, estimar, etc.\u2014 est\u00e0 cada vegada m\u00e9s adormit.<\/span><\/span><\/p>

Prop de casa meva hi ha una casa amb jard\u00ed on tenen una hort\u00e8nsia que m\u2019encanta. Cada dia la miro i sento que \u00e9s la meva amiga. \u00c9s molt gran i, a la primavera i a l\u2019estiu, est\u00e0 plena de pomells de flors de color rosa. A la tardor, les flors canvien de color i adquireixen una tonalitat granat molt elegant. Quan arriba l\u2019hivern, les fulles i les flors van perdent, a poc a poc, la seva intensitat, fins que, a principis de febrer, aquesta magn\u00edfica planta \u00e9s podada i es queda nua de fulles i flors durant un temps. Podria semblar que l\u2019han mutilada, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, ja que la seva vitalitat interna fa que, a principis de la primavera, comenci a brotar amb molta for\u00e7a i determinaci\u00f3. En molt poc temps, torna a estar coberta de flors roses i de fulles d\u2019un verd intens i potent que alegra la vista de tots els vianants que passen a prop seu. El que li ha passat a l\u2019hort\u00e8nsia \u00e9s que s\u2019ha desfet <\/span>de les fulles i les flors velles que s\u2019estaven marcint i, gr\u00e0cies a la poda, n\u2019han brotat de noves, renovades i amb m\u00e9s for\u00e7a i energia.<\/span><\/p>

Per a mi, aquest proc\u00e9s que viu la planta any rere any \u00e9s una met\u00e0fora del que els \u00e9ssers humans haur\u00edem de fer constantment per renovar-nos i cr\u00e9ixer per dins i per fora, adoptant nous comportaments i podant, de tant en tant, els projectes i les actituds caducs perqu\u00e8 en puguin sorgir de nous, plens de for\u00e7a i vitalitat.<\/span><\/span><\/p>

Soc una persona oberta; m\u2019agrada con\u00e8ixer coses noves i experimentar-les, tot i que, de vegades, tinc petits bloquejos que m\u2019impedeixen avan\u00e7ar tant com voldria i dels quals intento desfer-me al m\u00e9s aviat possible. Soc una mica aventurera, ja que vaig viure set anys a Madrid, on vaig tenir l\u2019oportunitat de cr\u00e9ixer tant personalment com professionalment. Despr\u00e9s vaig tornar a Barcelona, on vaig aconseguir una bona feina com a treballadora social a l\u2019Ajuntament de Barcelona. Al cap d\u2019uns anys, quan ja estava ben consolidada professionalment, vaig sol\u00b7licitar una beca que em van concedir i me\u2019n vaig anar als Estats Units per treballar com a treballadora social i ampliar la meva formaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit.<\/span>\n\nVa ser una gran experi\u00e8ncia i, quan vaig tornar, vaig decidir que ja no volia continuar exercint com a treballadora social de base, perqu\u00e8 el contacte directe amb persones que travessen moltes dificultats fa que sigui una feina molt exigent i desgastant. Volia dedicar-me a una altra activitat relacionada amb l\u2019ajuda a les persones, per\u00f2 des d\u2019una perspectiva m\u00e9s global i comunit\u00e0ria. Per aquest motiu, em vaig presentar a un concurs que vaig guanyar per ocupar una pla\u00e7a de responsable de servei en l\u2019\u00e0mbit dels Serveis Personals.<\/span>\n\nAquesta va ser una etapa molt exigent per a mi, perqu\u00e8 vaig haver d\u2019aprendre a coordinar projectes i a liderar persones i equips. Tanmateix, a poc a poc, en vaig anar aprenent mitjan\u00e7ant la formaci\u00f3, la pr\u00e0ctica i tamb\u00e9 l\u2019assaig i error. Durant els \u00faltims quinze anys abans de jubilar-me vaig gaudir molt de la meva feina, ja que vaig tenir l\u2019oportunitat, entre altres projectes, de liderar-ne un adre\u00e7at a la gent gran que em va entusiasmar. Juntament amb el meu equip, vam dur a terme una feina molt creativa que va culminar amb la creaci\u00f3 i la posada en marxa de tres grans casals de gent gran. Aquests centres van tenir molt d\u2019\u00e8xit i encara avui continuen funcionant molt b\u00e9. El que els caracteritza \u00e9s l\u2019alt nivell de participaci\u00f3 volunt\u00e0ria i l\u2019entusiasme de les persones grans.<\/span><\/span><\/p>

Tot aquest recorregut que he fet, ara que miro enrere, em fa sentir molt contenta i orgullosa de la feina feta. El que puc dir \u00e9s que no tots els canvis han estat de color de rosa, ja que de vegades m\u2019he equivocat, per\u00f2 tot m\u2019ha servit per aprendre, cr\u00e9ixer i continuar endavant sense perdre l\u2019entusiasme.<\/span>\n\nUs animo a deixar que aquest esperit de renovaci\u00f3 constant inspiri aquelles persones que, fins ara, han optat per una actitud m\u00e9s conservadora. L\u2019aventura dels canvis pot fer-nos sentir inseguretat en alguns moments, per\u00f2, quan aconseguim superar-la, ens produeix una gran satisfacci\u00f3, contribueix a augmentar la nostra autoestima i la nostra valoraci\u00f3 personal i, per tant, ens fa sentir m\u00e9s consolidats tant professionalment com personalment.<\/span><\/span><\/p>

Per aix\u00f2, acabo citant una altra dita castellana: \u00abRenovarse o morir\u00bb<\/em>, ja que, quan ens renovem, cada dia ens sentim m\u00e9s vius i amb m\u00e9s energia, mentre que, quan no ho fem, podem estar molt c\u00f2modes, per\u00f2 ens anem morint una mica dia rere dia.<\/span><\/p>

20 de juliol de 2026<\/span><\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La vida consiste en un cambio constante, a pesar que recuerdo que cuando era peque\u00f1a me parec\u00eda que todo transcurr\u00eda siempre de la misma manera y nunca cambiaba nada ya que esto era lo que nuestros mayores nos inculcaban; el tiempo transcurr\u00eda lentamente ya que cada a\u00f1o, tanto a nivel social como personal, ocurr\u00eda m\u00e1s… Llegiu m\u00e9s »Renovar-nos constantment<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":1198,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3,24],"tags":[],"class_list":["post-1197","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-reflexiones"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1197","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1197"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1197\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1205,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1197\/revisions\/1205"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1198"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1197"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1197"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1197"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}