{"id":1145,"date":"2026-03-20T07:54:06","date_gmt":"2026-03-20T07:54:06","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=1145"},"modified":"2026-03-20T07:59:08","modified_gmt":"2026-03-20T07:59:08","slug":"caminando-por-el-camino-de-santiago","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/caminando-por-el-camino-de-santiago\/","title":{"rendered":"Caminant pel Cam\u00ed del Sant Jaume"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019any 2003 vaig iniciar el cam\u00ed de Sant Jaume des de Roncesvalles a Santiago de Compostela, com que a les hores treballava el vaig fer en tres etapes de dotze dies, la primera el mes de setembre i les dues \u00faltimes a partir del solstici d\u2019estiu; triava aquests per\u00edodes perqu\u00e8 no hi havia tanta gent com en altres \u00e8poques de l\u2019any.<\/span><\/p>

Per a mi va ser una gran experi\u00e8ncia transitar per aquest cam\u00ed ancestral ple d\u2019energia ben\u00e8fica on em semblava que els camins, les pedres, les flors i la natura en general em parlaven mentre passava pel seu costat. Recordo que quan comen\u00e7ava l\u2019estiu encara hi havia moltes flors de diversos colors al voltant del cam\u00ed, era feli\u00e7 gaudint del paisatge i de tots els seus elements que anava trobant als quals els parlava, honrava i respectava i em sentia molt b\u00e9 fent-ho.<\/span><\/p>

Vaig decidir fer el cam\u00ed sola perqu\u00e8 d\u2019aquesta manera podia estar amb mi mateixa, observar amb m\u00e9s consci\u00e8ncia la natura i fer sovint una meditaci\u00f3 activa mentre caminava. De tan en tan em parava per menjar alguna cosa o per entrar a alguna petita capella, de les tantes que es troben durant el cam\u00ed, que acostumen a estar obertes i son espais on l\u2019energia \u00e9s molt potent i s\u2019hi respira molta pau.<\/span><\/p>

Acostumava a caminar m\u00e9s o menys uns vint kil\u00f2metres al dia i quan estava cansada em parava al primer alberg que trobava. Els albergs, els quals es poden trobar durant tot el trajecte, estan preparats perqu\u00e8 els pelegrins puguem passar la nit, rentar-nos la roba, dutxar-nos, tenir cura del cos, especialment dels peus que estan cansats de tan caminar dia darrera dia i si volem cuinar-nos el nostre propi menjar tamb\u00e9 ho podem fer. All\u00ed em trobava amb els companys del cam\u00ed amb els que acostumava a intercanviar experi\u00e8ncies. Vaig con\u00e8ixer a persones molt interessants amb les que sentia una certa complicitat perqu\u00e8 els nostres interessos eren similars i ens semblava que ens coneix\u00edem de tota la vida; sempre vol\u00edem tornar-nos a trobar en el proper alberg, circumst\u00e0ncia que a vegades succe\u00efa i altres no. Si durant el cam\u00ed em passava alguna cosa, com un cop que en sortia sang del nas i jo no me\u2019n havia adonat que anava deixant un regalim de sang pel cam\u00ed, quan uns companys se\u2019n van adonar em van atendre i fins que no van estar segurs que estava b\u00e9, no em van deixar. Vaig tenir moltes experi\u00e8ncies molt enriquidores, n\u2019explicar\u00e9 tres de elles: <\/span><\/p>

Una va ser al baixar de Roncesvalles en vaig parar a dinar a un restaurant en un poble de Navarra i quan vaig anar a pagar un home se\u2019m va acostar per parlar-me perqu\u00e8 va veure que era una pelegrina i la gent que viu prop del cam\u00ed els agrada molt tenir contacte amb nosaltres i parlar del cam\u00ed i de les nostres viv\u00e8ncies; va estar encantat de parlar amb mi i em va convidar a dinar a casa seva amb la seva fam\u00edlia perqu\u00e8 eren les festes del poble i feien un dinar especial, no vaig acceptar perqu\u00e8 acabava de dinar per\u00f2 em va insistir tant que finalment vaig claudicar. En va encantar con\u00e8ixer aquella fam\u00edlia tan oberta i acollidora, sempre m\u00e9s els he recordat i els porto dins el meu cor.<\/span><\/p>

Una altra experi\u00e8ncia va ser quan caminava per la meseta castellana, enmig d\u2019uns camps de blat de color groc que, quan bufava el vent, es movia d\u2019una manera que s\u2019assemblava a les onades del mar. Va ser llavors quan em va venir amb molta for\u00e7a el pensament que havia d\u2019escriure un llibre explicant la meva experi\u00e8ncia de cuidar la meva mare, malalta d\u2019Alzheimer, perqu\u00e8 ajudaria molta gent; i aix\u00ed va ser, vaig escriure el llibre titulat Te quiero hasta el cielo<\/strong><\/em><\/a>, que fins ara est\u00e0 ajudant molta gent.<\/span><\/p>

Y la tercera va ser quan en un altre tram del cam\u00ed em va venir un altre pensament que deia que quan la meva mare marx\u00e9s d\u2019aquest mon tenia que organitzar una festa on tenia que convidar a la fam\u00edlia extensa per tal d\u2019homenatjar a la mare. Aix\u00ed ho vaig fer, la festa va ser un \u00e8xit, molt alegre, plena d\u2019amor y on va rodar m\u00e9s d\u2019una llagrimeta; la part de la fam\u00edlia amb la que gaireb\u00e9 no ten\u00edem relaci\u00f3 des de a les hores tenim una relaci\u00f3 cordial.<\/span><\/p>

Com a conclusi\u00f3 puc dir que la meva viv\u00e8ncia de caminar per aquest cam\u00ed que han transitat milers de pelegrins a trav\u00e9s dels segles ha estat fant\u00e0stica, plena de viv\u00e8ncies enriquidores i transformadores que recordo amb molt d\u2019afecte i una mica de nost\u00e0lgia.<\/span><\/p>

20 de mar\u00e7 de 2026<\/span><\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El a\u00f1o 2003 inici\u00e9 el Camino de Santiago desde Roncesvalles a Santiago de Compostela; en aquel momento a\u00fan trabajaba y por ello transit\u00e9 el Camino en tres etapas de doce d\u00edas cada una; la primera el mes de septiembre y las dos \u00faltimas a partir del solsticio de verano; escog\u00eda estos periodos porque no hab\u00eda… Llegiu m\u00e9s »Caminant pel Cam\u00ed del Sant Jaume<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":1146,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3,24],"tags":[],"class_list":["post-1145","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-reflexiones"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1145","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1145"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1145\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1149,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1145\/revisions\/1149"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1146"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1145"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1145"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1145"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}