{"id":1128,"date":"2026-01-20T09:45:44","date_gmt":"2026-01-20T09:45:44","guid":{"rendered":"https:\/\/carmearajol.com\/?p=1128"},"modified":"2026-01-20T09:50:29","modified_gmt":"2026-01-20T09:50:29","slug":"la-naturaleza-es-mi-amiga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/la-naturaleza-es-mi-amiga\/","title":{"rendered":"La natura, la meva amiga"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquests moments de la meva vida la natura \u00e9s la meva gran amiga, per\u00f2 no sempre ha estat aix\u00ed.<\/span><\/p>

Quan era petita vivia a un poble del Pirineu, la fam\u00edlia habit\u00e0vem una casa als afores prop dels prats d\u2019herba i arbres fruiters on les vaques pasturaven. Els nens sort\u00edem a jugar al carrer que llavors no estava asfaltat i tot sovint salt\u00e0vem als prats i corr\u00edem per all\u00ed, puj\u00e0vem als arbres fruiters i ens menj\u00e0vem alguna poma que sovint coll\u00edem verda i ten\u00edem un que altre mal de panxa. Tamb\u00e9, a vegades, an\u00e0vem al riu que estava prop de casa a berenar amb els nostres pares, o sigui que la meva infantesa va estar rodejada de natura; en aquell moment ho gaudia per\u00f2 no pensava que era una privilegiada ja que per mi era quelcom natural.<\/span><\/p>

Quan vaig tenir disset anys vaig anar a viure a Barcelona amb la meva fam\u00edlia, en aquell moment em semblava fant\u00e0stic aquest canvi i no trobava a faltar el contacte amb l\u2019herba, els arbres, les plantes, els ocells, les flors, els rius, els rierols i les muntanyes que m\u2019havien acompanyat durant tota la meva infantesa, ja que estava enlluernada per la gran ciutat.<\/span> Per\u00f2 a mesura que em vaig anar fent gran, de tant en tant sentia que formava part de la natura i que tant jo com els habitants d\u2019aquesta ciutat que \u00e9s Barcelona ens est\u00e0vem separant d\u2019ella, i aix\u00f2 no \u00e9s natural, per la qual cosa segur que afectava el nostre estat an\u00edmic i la nostra salut.<\/span><\/p>

Aix\u00ed varen anar passant els anys i ja a la meva edat adulta vaig tornar a apropar- m\u2019hi i vaig comen\u00e7ar a anar sovint a la muntanya i encara ho faig i soc cada cop m\u00e9s feli\u00e7 en aquestes sortides ja que gaudeixo dels boscos, del cant dels ocells, dels paisatges etc. Moltes vegades quan contemplo una vista panor\u00e0mica dalt d\u2019una muntanya penso que m\u2019agradaria tenir ales per poder volar i aix\u00ed apropar-me a les muntanyes i els turons que tinc davant meu. Poc a poc la meva comunicaci\u00f3 amb la natura \u00e9s m\u00e9s fluida.<\/span><\/p>

Com que visc a la part nord de la ciutat prop del parc del Guinard\u00f3, aprofito per tenir un contacte diari amb el bosc, sobretot quan comen\u00e7a a fer fred, ja que quan fa bon temps vaig a la platja: quan no vaig d\u2019excursi\u00f3 a la tardor i a l\u2019hivern i principis de la primavera vaig al parc, camino una estona i despr\u00e9s busco un lloc tranquil, si pot ser prop d\u2019un arbre, sec i em descal\u00e7o per poder tenir un contacte directe amb la terra i alliberar les energies denses que vaig acumulant a la ciutat; tamb\u00e9 faig unes quantes respiracions profundes omplint totalment els pulmons, les quals em donen molta pau i m\u2019oxigenen per dins mentre prenc el sol i parlo amb els arbres, arbustos i plantes que m\u2019envolten i els dono les gr\u00e0cies per donar-me vitalitat i harmonia, finalment medito uns moments molt sovint recolzant la meva esquena a un arbre. En aquests moments aquest contacte diari amb la natura \u00e9s una prioritat a la meva vida, perqu\u00e8 m\u2019he fet conscient de la gran import\u00e0ncia que t\u00e9 per a mi per tal que em trobi b\u00e9, serena, saludable, tranquil\u00b7la i feli\u00e7.<\/span><\/p>

Com a conclusi\u00f3 vull dir que el contacte amb la natura \u00e9s vital per l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 perqu\u00e8 tots nosaltres en formem part, per la qual cosa seria molt bo que per els diferents estaments d\u2019aquesta societat: educaci\u00f3, mitjans de comunicaci\u00f3, salut etc. la seva prioritat fos fer conscient a tota la poblaci\u00f3 des de petits del seu gran valor el qual \u00e9s fonamental per gaudir d\u2019una bona salut f\u00edsica y an\u00edmica.<\/span><\/p>

20 de gener de 2026.<\/span><\/p>

\"\"<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En estos momentos de mi vida la naturaleza es mi gran amiga, pero no siempre ha sido as\u00ed. Cuando era peque\u00f1a viv\u00eda en un pueblo del Pirineo; la familia habit\u00e1bamos en una casa a las afueras cerca de los prados de hierba y \u00e1rboles frutales donde las vacas pac\u00edan tranquilamente. Los ni\u00f1os sal\u00edamos a jugar… Llegiu m\u00e9s »La natura, la meva amiga<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":1129,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1128","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1128","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1128"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1128\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1132,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1128\/revisions\/1132"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1129"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1128"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1128"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carmearajol.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1128"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}