Omet al contingut

Hola, sóc la Carme Aràjol, i em defineixo com una persona:

Positiva: Per naturalesa.
Seriosa: Sempre compleixo amb el que em comprometo.
Generosa: Sento una expansió dins meu i m'agrada compartir-la.
Alegre: Es tracta d’una alegria i felicitat que no vénen de fora, sinó que sorgeixen de dins meu.
Espiritual: Connectada amb el meu centre, la qual cosa m'ha ajudat a sentir més amor, més pau, més alegria i més felicitat...
Respectuosa: Ja gairebé no critico ni jutjo ningú, cosa que sento que és un gran assoliment.
Comunicativa: Tinc facilitat per comunicar i aconseguir entusiasmar la gent. L'origen d'això està en la solidesa de la meva actitud personal i humana, gràcies a la meva trajectòria espiritual i professional.
Transformadora: Acompanyo les persones a transformar positivament les situacions de crisi per les quals estan passant, ja sigui l'atenció d'una persona malalta o d'una altra situació.

 

Cóm?

  • Portant-les de la mà.
  • Animant-les a endinsar-se en un procés que les beneficiï i ajudi a canviar la seva actitud.
  • Ajudant-les a reconèixer i ser conscients dels processos d'aprenentatge pels quals estan passant i als que s'han hagut de lliurar, amb l'objectiu de que siguin més positius, entusiastes i alegres i aprenguin a viure el moment present amb plenitud.

Tot això els ajudarà a obrir el cor per oferir tot el seu amor i actitud generosa a aquells que ho necessitin.

Aquest canvi els portarà a descobrir el seu propòsit vital i a experimentar la felicitat i la pau  en les petites coses; i a que tinguin en compte que el que donen generosament se’ls retorna amb escreix.

He pogut experimentar que aquest procés condueix a sentir una profunda alegria interior i pau que connecta amb l'essència de la humanitat que és AJUDAR ELS ALTRES.

Et pots preguntar, cóm va començar tot això? Cóm he arribat fins aquí?

Sóc treballadora social i psicòloga i he desenvolupat la meva activitat en diferents administracions públiques de Barcelona, Madrid i Cleveland (Ohio) als Estats Units.

He aplicat els meus coneixements de psicologia a les feines que he fet com a treballadora social per ajudar de manera més efectiva les persones amb les quals he treballat.

A continuació detallo les meves activitats professionals més rellevants:

  • Treballadora Social de la Ciudad Escolar Provincial de la Diputació de Madrid.
  • Treballadora Social de l'Ajuntament de Barcelona.
  • Treballadora social a Cuyahoga County a Cleveland (Ohio) EUA.
  • Professor de l'Escola Universitària de Treball Social de l'ICESB de Barcelona.
  • Coordinadora de serveis personals d'algunes zones dels districtes de Nou Barris i Horta Guinardó de l'Ajuntament de Barcelona.

He combinat aquesta experiència amb la meva passió per la meditació que exerceixo des de 1990 i que m'ha ajudat a calmar la meva ment, a obrir el meu cor i a relacionar-me amb les persones d'una manera més oberta, natural i amorosa. Aquestes actituds m'han portat a fer la meva feina de manera més efectiva i excel·lent.

Però el que realment va canviar la meva vida va ser una experiència vital, i és que, el 1997, vaig haver de tenir cura de la meva mare, un ésser meravellós a qui li van diagnosticar la malaltia d'Alzheimer.

Disset anys d'acompanyament, crisis personals i d’identitat em van portar a trobar-me a mi mateixa mitjançant la cura i l'amor a la meva mare. Va ser un abans i un després en la meva manera de veure la vida i acostar-me als altres.

Em vaig jubilar el 2010 i des de llavors vaig decidir cuidar la meva mare amb més intensitat, així com escriure les meves experiències i reflexions professionals i també de la seva cura, amb la intenció de compartir-les.

Cuidar-la plenament va ser una gran experiència de transformació personal i un gran regal. Els últims nou anys de la vida de la meva mare totes dues vam estar molt contentes ja que ens vam retrobar a nivell afectiu. La meva mare no sabia qui era, però sí que va reconèixer la meva energia amorosa que la va nodrir i la va omplir de satisfacció i autoestima.

Vaig ser conscient d'experimentar el valor de donar  a un ésser estimat, que es reflecteix en el següent extracte de la seva etapa final, del meu llibre Te quiero hasta el cielo:

"Cada vegada la meva mare em dóna menys raons que m'omplen d'alegria, tot i que les persones que no estaven acostumades a tractar aquest tipus de pacients no apreciaven les petites actituds de la meva mare, jo si les valorava, em feien gràcia i m’omplien de felicitat i energia les seves reaccions de nena, tan agradables, tot i que eren molt incoherents i, en canvi, ara està tot el dia amb els ulls tancats, absorta en el seu propi món, i on cada cop s’hi troba més bé.

Ara, quan arribo la segueixo omplint de petons i carícies i m’acosto a l'orella i li dic cosetes boniques i ella està impassible  amb els ulls tancats, sembla que no m'escolta i no nota el meu contacte.

Malgrat aquesta falta de reacció, no entro en el desànim i continuo com si res, tocant-la i abraçant-la perquè el meu cor em diu que he de continuar fent-ho. I que ella en algun moment això li arriba a la seva ànima, li agrada i li fa bé, i no només això, sinó que sento que com més intensa és l'abraçada i els senyals d'amor, el seu esperit els reconeix amb més intensitat.

És cert que alguns dies en que començo a dir-li coses, acaronar-la i besar-la, en algun moment la seva cara reflecteix un lleuger somriure, una mica difús, però per mi és el senyal que les meves expressions d'amor han arribat a ella i em sento molt feliç.

Sento que el meu rol vers la meva mare és cada vegada més “estar” al seu costat sense esperar res."

Follow by Email
Facebook
LinkedIn
Instagram
caCatalà
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad